Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 13 de desembre del 1977. Pàgina 5.
Un pessebre a Sarrià.
Els prohibits del primer congrés internacional de la Lliga pels Drets dels Pobles, que s'havia de celebrar del 8 a l'11 de desembre a Barcelona, han trobat aixopluc d'emergència en el ja clàssicament hospitalari convent dels caputxins de Sarrià. Els pobres de la terra, les nacions oprimides del planeta són acollits per uns homes que saben fer evangeli a la moderna. Els fariseus d'avui diuen sí amb la boca a la democràcia, però la realitat de fons és un no. En canvi, els senzills caputxins no es vanen de res i en realitat donen el sí evangèlic als pobres amb obres i de veritat.
Però en aquest Advent preparatori del Nadal vull, a més, transcriure el contingut d'una conversa tinguda en l'avió de Madrid amb un amic que participa, també en els caputxins de Sarrià, en el Moviment d'Ajuda a Certs Infants (MACI). Fa tres anys que rutlla. La seva finalitat és vetllar per la guàrdia i custòdia o per a l'adopció d'infants desvalguts des de llur naixença fins els dotze anys. Des del seu inici han acollits més de dos-cents cinquanta infants. El segon dissabte de mes hi ha la visita dels pares físics. S'ha donat el cas d'acollir un infant i, ensems, la seva àvia.
El meu company d'avió va recollir del Clínic un nen de divuit mesos. Feia cinc mesos que estava pràcticament oblidat a l'hospital. Els metges, en rebre'l, no donaven ni cinc cèntims per ell. El pes, l'alçada, el desenrotllament tocaven el límit inferior. El van refer com van poder a l'hospital, però quan fou recollit pels pares d'adopció l'hospital el lliurà amb una sordera total i amb totes les característiques de subnormalitat.
Ara fa un any que està amb la nova família. L'afecte li ha tornat l'oïda. Els metges ho veuen i no s'ho creuen. S'ha anat recuperant de la subnormalitat i només té uns quants mesos de retard.
Aquest és el ver Nadal, la vera presència del regne de Déu a la terra. Els sords hi senten. Els pobres són alliberats. No, les llumenetes pels carrers, les targetes de felicitació i les estrenes de torró i xampany que donen algunes empreses per dissimular la rapinya i l'egoisme de tot l'any.
Caputxins i col·laboradors, moltes gràcies.
Lluís M. Xirinacs.