Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Catalunya i el servei militar. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Cultura popular. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 6 de desembre del 1977. Pàgina 6.

Comarques.

Els estrangers quan vénen a Catalunya se sorprenen de la vitalitat que tenen les nostres comarques. En molts països ni saben què és la comunitat sociològica que aquí anomenem comarca. I es fa difícil explicar-los en què consisteix. Hi ha territoris en els quals la comarcalitat es fa impossible, o és una subdivisió desdibuixada i artificiosa. A Catalunya, no. En general, a la nostra terra, el factor determinant és la distribució de les cadenes muntanyoses que formen com una mena d'olles en el punt més baix de les quals hi ha la capital de la comarca. Per passar d'una comarca a la veïna cal, moltes vegades, salvar un coll o pas elevat.

La comarcalitat produeix una acció descentralitzadora oposada a l'absorció de l'àrea metropolitana barcelonina i és un factor democratitzador. Els costums i tradicions característiques de cada comarca hi són força ben conservats. I la Generalitat dels anys trenta tractà d'elevar la divisió comarcal a categoria administrativa, tot esborrant la divisió imposada en províncies.

Tanmateix, tornem a ésser al començament. En la nova Generalitat no s'esmenta per a res la divisió comarcal, tot i que l'Assemblea de Catalunya, l'Enciclopèdia Catalana, el diari AVUI, el Congrés de Cultura Catalana, etc., les tenen ben presents en els respectius continguts. També es podria dir que moltes capitals de comarca dimiteixen de llur funció de capitalitat i es limiten a la responsabilitat municipal.

Les comarques no acaben de sentir-se sobiranes, en llur àmbit. Els partits tampoc no empenyen gran cosa en aquest sentit. Més aviat amb llur competitivitat han fet que es perdessin assemblees democràtiques comarcals que tingueren força en els temps de més vitalitat de l'Assemblea de Catalunya. Ara dóna la impressió que endins de cada comarca tot és caòtic, cadascú va per on vol i xoca amb els altres cegament.

La nostra democràcia, bastida sobre unitats territorials de dimensions més humanes, podria ser un model d'humanisme. Ens deixem perdre allò que és l'enveja de molts altres pobles.

Tant de bo que, de nou, cada comarca torni a alçar el seu cap, torni a constituir l'assemblea popular comarcal, tingui un òrgan periòdic d'expressió, prepari un programa d'actuació comarcal i emprengui el camí cap a la seva pròpia institucionalització.

Lluís M. Xirinacs.

Catalunya i el servei militar. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Cultura popular. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte