Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 7 de desembre del 1977. Pàgina 7.
Cultura popular.
Aquest poble, com qualsevol altre, adquireix la majoria d'edat quan entra en possessió d'una cultura. Passa igual que amb la persona. El temperament li és donat pels elements rebuts que componen la seva personalitat. Però cal, sobre aquests elements temporals, fer una feina creadora per a assolir el caràcter. Els pobles poden limitar-se a tenir un temperament, un conjunt de trets diferencials rebuts de les circumstàncies en què es troba, o poden fer un pas endavant i crear un caràcter nacional propi, una aportació original al patrimoni general de la humanitat: això és una cultura nacional.
A la sortida de la llarga dictadura opressora de la nostra nacionalitat, els Països Catalans han muntat un ambiciós Congrés de Cultura Catalana que ha estat treballant durant dos anys per fer inventari del «caràcter» de Catalunya. La feina tècnica, més o menys reeixida, ja és acabada. La feina pedagògica d'agermanar cultura i imatges populars tot just acaba de començar. La feina tècnica pot anar ràpida. La feina d'educació cultural del poble és llarga i lenta. S'ha clos el Congrés des del punt de vista dels àmbits especialitzats, però ha saltat a la premsa un manifest que demana la continuïtat de la tasca del Congrés, de divulgació i d'adequació de la cultura catalana en el seu sentit més ampli, a la realitat dels barris, dels pobles, de les comarques.
Sembla que, igual com fins ara, aquesta feina l'han portada a terme els secretariats de barri i de comarques al Principat i a les Illes, i els consells de cultura popular al País Valencià, també d'ara endavant seran aquestes entitats de provada solvència en un afer tan delicat i de tanta transcendència les que se n'encarregaran. Serien un gran ajut per a una comissaria de Cultura Popular depenent de la nova Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Dins l'Estat espanyol, Catalunya té fama de gaudir d'un nivell superior de cultura. Es on es viatja més, on es llegeix més, on s'estudia més. Tanmateix, tenim una cultura híbrida, amb massa dosi d'importació i per tant, en bona part, estèril. Ens cal una cultura autènticament nostra. I d'això, molta gent n'és àdhuc analfabeta.
Demà es reuneixen en assemblea general els secretariats de barris de Barcelona del Congrés de Cultura Catalana. Els desitjo que sàpiguen assumir amb coratge el paper que la nostra història els assigna en aquests moments.
Lluís M. Xirinacs.
