Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 4 de desembre del 1977. Pàgina 5.
Catalunya i el servei militar.
«Si ara no exposàvem en l'Estatut els anhels de Catalunya pertocants a l'exèrcit i la pau, essent atribuïts a la competència del poder de la República, restarien ofegats en el cor i en el pensament». Així s'expressà la introducció de l'Estatut de Núria del 1931, l'estatut que va votar i aprovar el poble.
«El poble de Catalunya, no com una aspiració exclusiva, sinó com una redempció de tots els pobles d'Espanya, voldria que la joventut fos alliberada de l'esclavatge del servei militar». Afirmació clara de la legitimitat de l'objecció de consciència i de la seva projecció a tot el Principat i àdhuc a tot l'Estat espanyol.
«No és aquest el lloc a propòsit per a articular la realització tècnica d'aquest sentiment, però és notori que cada dia augmenten els pobles que han sabut conjuminar la defensa de la pàtria per tots llurs fills, en temps de guerra, amb l'organització d'un exèrcit voluntari que no sigui fàcil instrument de tirania en temps de pau.»
«Els pobles d'Espanya que han entrat en la comunió de les nacions lliures sense altra empenta que la viril i irresistible reivindicació de la pròpia sobirania en les urnes electorals, voldríem els catalans que fessin en la Constitució la declaració més humana a favor de la pau entre les nacions.» ¿Ho volen aquells catalans que avui intervenen en la redacció de la nova constitució?
«Ni el nostre cor ni el nostre pensament estan embrollats per cap aspiració imperialista. Prohibim, doncs, i condemnem, en la nostra constitució, les guerres ofensives, i, com a fórmula la més eficaç per a la consagració d'aquest principi, declarem que cap ciutadà no podrà ésser compel·lit a prestar el servei militar part d'allà de les fronteres de la pàtria.»
Heus ací un vigorós i assenyat al·legat de pacifisme nacional català en un món envoltat d'exèrcits agressius. Aquesta fou la voluntat del nostre poble plebiscitada fa quaranta-sis anys i afirmada per amplíssima majoria. També fou una voluntat no respectada per les Corts de Madrid.
Excuseu una tan llarga citació, però veia necessari posar davant els ulls de les noves generacions uns textos tan admirables i tan actuals.
Lluís M. Xirinacs.
