Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 23 d'octubre del 1977. Pàgina 4.
Abraçada entranyable.
Un cúmul de circumstàncies geogràfiques, climàtiques, econòmiques, culturals, històriques, molt difícils de concretar, han fet del nostre poble un poble entranyable. Es un poble petit en extensió Tots estem a l'abast de tots. Els nostres reis eren, en realitat, uns vulgarets comtes. Els reis i el nom internacional vingueren de l'Aragó. L'arquitectura civil és petita i acollidora. La plaça del Rei. El saló del Tinell. El salo de Cent. El pati dels Tarongers. La capella de Sant Jordi. Les dues entrades tradicionals de la Casa de la Vila i de la Generalitat.
La poca grandiositat que tenim, més aviat ens ha vingut de fora. Jo veig la senzillesa del nostre tracte, l'anar per feina i deixar-se de protocols complicats, un sentit de responsabilitat basat en la paraula donada amb eliminació de burocràcies inútils, una poca volada, un anar a mig elàstic que pot donar-nos contrapartides ben negatives i derivacions cap a provicianisme decadent. Però som així. El nostre tarannà ens fa difícil la creació de superestructures polítiques de tendència imperialista i enforteix extraordinàriament les arrels populars. La gent que viu a Catalunya acaba estimant follament Catalunya. Perquè es fa estimar, perquè es entranyable. Tots ens hi sentim còmodes. Es casa nostra, una gran casa pairal, un generós arc romànic que ens abraça a tots i ens fon en una comunitat indestructible.
Aquesta comunitat avui obre els seus braços per acollir el seu president exiliat durant tants anys. Com diu Josep M Orta, «el retorn del president de la Generalitat es molt lluny de ser rebuda oficial, protocol·lària. Serà una festa popular, entre altres coses perquè es el poble qui se sent protagonista d'haver fet possible el retorn de la Generalitat».
Quan em vaig presentar a les eleccions, demanava, per anar a Madrid, poder comptar amb una Catalunya unida que obeir. Avui es consuma aquest desig. El cos unit de Catalunya avui ha tornat a néixer.
Gosaria demanar als cinc-cents mil amics que em van votar, que avui sortissin al carrer a esperar el nostre President. Jo hi vaig emocionat.
President Josep Tarradellas, desprès de quaranta anys d'exili, amb el meu mig milió de votants i amb tot el poble de Catalunya, una forta abraçada gegantina i entranyable!
Lluís M. Xirinacs.
