Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 22 d'octubre del 1977. Pàgina 7.
Tarradellas a Madrid.
Escric aquestes ratlles una mica abans d'anar a Madrid a acompanyar el president Tarradellas en la seva visita a les Corts generals de l'Estat espanyol. Algú ha criticat la proclivitat de Tarradellas envers la capital, el seu madrilenyisme. Per què anar a Madrid abans de venir a Catalunya?
És possible que qui diu això no s'adonà que votà abans representants al Parlament de Madrid que al Parlament del nostre Principat. Jo vaig estar demanant un acte d'afirmació sobirana de la nostra catalanitat abans de les eleccions del 15 de juny. Però no em vaig negar a participar en el joc d'anar a Madrid. Crec que sempre cal afirmar prèviament el dret bàsic a l'autodeterminació, propi de tota nació sobirana, com volgué exigir molt encertadament el senador per Girona Jaume Sobrequés en la IV Plenària de l'Assemblea de Parlamentaris. Li fou impedit per una raó, en el fons madridista. I a continuació aquesta línia mateixa critica el madridisme de Tarradellas. Com es pot veure, la contradicció no pot ser més flagrant.
Veig dos motius principals en al fet que Tarradellas hagi anat a Madrid abans de tornar a Barcelona. El primer és polític, el segon popular.
Ens agradi o no, el centre de decisions és a Madrid. Tarradellas ha aconseguit fer-se escoltar llargament pel rei, pel cap de govern i els seus ajudants, pels caps de partits i per les Corts. En una situació difícil però amb el suport de la immensa majoria dels catalans, ha estat tractat amb una deferència i un rang únics per a un opositor tan tenaç del sistema en la història d'aquests quaranta anys. Les rivalitats polítiques no ens poden fer perdre de vista aquest fet altament honrós per al nostre poble.
Però hi ha un altre motiu important. Els pobles de la pell de brau han estat mentalitzats amb gran constància contra el nacionalisme en general, i contra Catalunya, en particular. Tarradellas ha anat a Madrid a vendre imatge, a desfer l'hostilitat acumulada contra nosaltres en el cor de tanta gent senzilla, sempre manipulable pels mitjans de comunicació social, a col·laborar en aquell quart punt de l'Assemblea de Catalunya: la lluita coordinada de tots els pobles de l'Estat espanyol envers llur alliberament. Calia guanyar les simpaties dels altres, que també lluiten, treure arguments a les antipaties irracionals de les grans masses despolititzades. Obra política d'agermanament de pobles i obra educativa, de pedagogia de masses.
Les nacions primitives topen entre elles cegament. Les nacions modernes tracten d'harmonitzar amb intel·ligència llurs interessos. La irracionalitat cedeix el seu lloc a la raó. Els catalans estem demostrant que som enraonats.
Lluís M. Xirinacs.
