Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 25 d'octubre del 1977. Pàgina 15.
D'un país que ja anem fent.
Dissabte al vespre era a València. Formava part del jurat per al premi «Joan Fuster» d'assaig, en el marc de la ja prestigiada Festa dels Premis d'Octubre. Vaig ésser molt feliç. Sóc del qui creuen en els Països Catalans. D'una faisó manyaga, perquè n'estic tan segur! Veig l'ascensió imparable i irreversible d'aquesta gran comunitat de tots els catalans i em fan riure els qui s'hi oposen per conveniències de grup. No podran fer-hi res. I la cosa va de pressa. Els valencians conscienciats, quan parlen de nosaltres parlen del Principat o dels del Principat. No diuen mai «els catalans» o «Catalunya». Jo, en broma, els parlava de la València Nord.
En el meu jurat, hi érem dos del Principat, un balear, un valencià que restà bloquejat a Berlín, i un italià, profund coneixedor de les nacionalitats oprimides de tot el món. Planteig realment obert. Una bona lliçó.
El terme mig dels originals, de molta altura. Els premis i el país caminen accelerats cap a llur normalització. Tot i que, a València, literatura, política i festa sempre aniran una mica barrejades. Els valencians són extraordinàriament hospitalaris. Em vaig trobar com a casa. També fa una mica la impressió que les comarques van realitzant una mena d'ocupació pacífica de la capital per a recatalanitzar-la. La força catalana de les comarques és sorprenent. Potser superior a la de les comarques del Principat a nivell de preservació dels valors lingüístics i dels costums.
Llàstima de les superestructures encara centralistes! Llàstima de la premsa i de la televisió! Llàstima de la incomprensió de partits democràtics com el PSOE. Els parlamentaris del Principat, que hem fet una reunió conjunta amb els de l'Aragó, encara no n'hem feta cap amb els parlamentaris valencians o amb els de les Balears i Pitiüses.
A reveure, valencians! Em teniu robat el cor! Adéu dimoni d'Eliseu Climent, continua fent malifetes de les teves! He de retornar prest al Principat que arriba el nostre president!
Lluís M. Xirinacs.
Nota: Demano excuses als meus lectors perquè uns dies de vacances m'impediran d'acudir a la cita diària «al servei d'aquest poble».
