Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 21 d'octubre del 1977. Pàgina 5.
Responsabilitat de base.
En la meva proposta d'Assemblea Popular del Principat de Catalunya, parlo de la fecunda relació que cal establir entre el nivell popular i l'estructura de poder que, en el nostre cas, és la Generalitat de Catalunya. En l'ampliació de la proposta, contemplo aquest moviment popular català assembleístic flanquejat per un sistema de serveis tècnics, també a nivell popular, que tractin de resoldre tot allò que estigui al seu abast, sense congestionar les institucions públiques, segons aquell savi principi de subsidiarietat, que diu: «Allò que poden fer els de baix que no ho facin els de dalt».
La primera assemblea de representants dels museus del Principat, veig que opta també per aquest organigrama triangular: a dalt el comissariat del Patrimoni Cultural de la conselleria de Cultura del govern de la Generalitat; a baix, d'una banda l'Assemblea General de Museus, sobirana, i d'una altra les Comissions Tècniques de Treball.
J. M. Muntaner i Pascual, parlant del turisme català, diu: «Ara, quan ens cal pautar seriosament les nostres necessitats, l'àmbit de turisme (del Congrés de Cultura Catalana) suggereix, al nostre criteri molt encertadament, de crear per al Principat concretament tres organismes. En primer lloc, una conselleria de Turisme de la Generalitat de Catalunya com a òrgan de govern. En segon lloc, un Patronat de Turisme, com a òrgan representatiu i de consulta. Després de tants anys de representacions trucades, convé que les coses siguin dites per tots els qui hi tenen quelcom a dir. I que tot això agafi cos i que sigui escoltat, marcant la pauta de les corresponents accions de govern. En tercer lloc, cal crear un Institut Català de Turisme amb una tasca professional. Cal investigar, calen assessoraments tècnics.»
Allò que és bo per als museus i el turisme és bo per a tot Catalunya. Un moviment popular català cal que tingui assemblees, serveis tècnics i una relació oberta i normal amb els òrgans de govern del país. I cal que tingui assemblees, no sols sectorials, sinó també generals de cada unitat territorial amb representació dels sectors que cobreixen el territori propi de cada assemblea general.
L'eslògan és: «Tothom responsable d'allò que és seu».
Lluís M. Xirinacs.
