Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 7 d'octubre del 1977. Pàgina 5.
Un prat sense herba.
Pobre Prat de Llobregat. Camp d'aviació, via fèrria, autovia, polígon industrial, zona portuària, riu que volen bellugar. He assistit invitat a la sessió informativa que el ministre d'Obres Públiques ens ha ofert. També ens ha escoltat. Però no vull parlar d'aquesta sessió. Vull parlar d'allò que he hagut d'estudiar i d'allò que m'ha dit la gent del Prat.
Diu la diputació de Barcelona: «Un objectiu, sovint assenyalat, d'aquesta diputació és aconseguir el desenrotllament harmònic de totes les comarques. Per això hem intentat, mitjançant la creació d'infraestructures, la planificació urbanística els diferents plans d'equipaments socials i culturals i, amb la resta de les mesures al nostre abast, una distribució més equilibrada de la població i la renda de la nostra província. Actuaríem en contra d'aquest principi fonamental que guia les nostres actuacions, si donàvem suport a un projecte que tindria com a resultat principal un efecte contrari al que aspirem, puix incrementaria la concentració industrial i humana de l'entorn barceloní, agreujant, encara més, els actuals problemes de congestió, pol·lució i dèficits de tot tipus d'equipament amb què es troba la zona». (Diputació Provincial de Barcelona. Sessió plenària, 21 de juliol del 1975).
«Es tracta del projecte de canalització del tram final del Llobregat (1968), que ha estat canviat en projecte de desviament d'aquest tram, per donar cabuda a un superport de Barcelona». (1971).
«Allò que és urgent des de les inundacions tràgiques del 1962 és la canalització. Han passat quinze anys i no s'ha fet. Ara es diu que és urgent el superport de Barcelona» (1971).
La realitat és que, si acceptem l'actual model de creixement, la urgència apareix el 1985. No li ve, doncs, de sis mesos. Per què no ho deixem a la Generalitat?. ¿No estan supeditades l'ampliació del port o la construcció d'un port nou en un altre lloc descongestionat, a l'ordenament territorial general del Principat?. ¿No estan d'acord l'ajuntament del Prat de Llobregat, els ajuntaments del Baix Llobregat, la diputació de la província de Barcelona? No estan d'acord les respectives poblacions?
Una vegada que poble i autoritats estan d'acord, per què no fer-los cas Estalviem expropiacions, agressions a l'ecologia, a l'agricultura, a l'aigua per als habitants, a la indústria, al turisme, a possibles inundacions de l'aeroport. Només és un obstacle per al superport, molt respectable, però encara no estudiat en el context general de Catalunya.
Els aprofitats de la congestió industrial barcelonina no perdonaren la radicació a Tarragona de la refineria petroliera de Catalunya. Ara volen imposar-nos un superport barceloní abans que l'urbanisme racional que pugui promoure la Generalitat, estigui en marxa. A Marsella això fou refusat. El superport és féu a la desembocadura del Roine. Potser el nostre interessaria a Tortosa, amb la seva flamant autopista? Prop de València, de Barcelona, de Saragossa, de Bilbao i més prop de Madrid que el port de Barcelona.
¿Per què no podem tenir unes Assemblees Populars del Prat, del Baix Llobregat, de Tortosa, del Baix Ebre, de Catalunya, que donin suport a les nostres autoritats democràtiques en una gestió transcendental per al futur del país?
Ara volem el tram final del Llobregat, el de sempre, sense desviacions, canalitzat d'urgència. Després triarem el millor lloc de Catalunya per al superport que necessitem. I que quedi una mica d'herba al Prat.
Lluís M. Xirinacs.
