Al servei d'aquest poble.

Avui. Dijous, 6 d'octubre del 1977. Pàgina 6.

Fàbriques de delinqüència.

El col·legi nacional d'ensenyament especial Sant Joan de la Creu, de la Ciutat Meridiana de Barcelona, té capacitat per a dos-cents nens necessitats d'un tracte i educació diferents del normal. Només hi ha dos centres d'aquesta classe en tot Barcelona subvencionats per l'Estat. Ara només hi poden assistir cent vint nens i encara calen més mestres, i mestres especials. El ministeri d'Educació no té diners. Ha dit: «Que el col·legi comenci a funcionar amb cinquanta nens i set professors o que tanqui».

Hi ha gent que se sent responsable d'aquest problema i demana ajuda. Diuen, entre altres coses: «El futur d'aquests nens, les deficiències dels quals no són culpa de ningú, pot esdevenir massa trist, equivocat i irremeiable (delinqüència, desorganització professional, refús total per part de la societat, etc.). si en l'edat escolar no reben l'orientació adequada».

La gent es queixa que l'amnistia pugui posar delinqüents al carrer, però es desentén de les fàbriques de delinqüència que són les deficiències escolars, l'atur laboral, els habitatges inhabitables o la falta d'habitatge i, sobretot, la mateixa presó tal com funciona avui.

Jo dic «a quien corresponda» que o es retira aquell cruel veredicte i es resol el problema, o que, amb gran sentit de responsabilitat, la Ciutat Meridiana es mobilitzi per exigir-ne la solució adequada, perquè l'amnistia potser te espera, però els nens no. Per això cal una assemblea popular a Ciutat Meridiana on siguin presents les formacions socials i tots els ciutadans que se sentin solidaris en aquest gran barri barceloní.

Jo veig com a solució de fons del problema de la delinqüència, de la marginació, de l'existència vergonyosa dels presos socials, que cada barri i cada municipi, constituïts en assemblea popular del lloc, es responsabilitzin dels seus marginats, desadaptats, presos socials, etc. I si existien assemblees comarcals i de tot el Principat es podria aconseguir que els territoris més carregats de problemes poguessin demanar col·laboració als més descarregats.

¿Quan cessarà aquesta societat egoista i despreocupada expulsant-se les puces del damunt?

Lluís M. Xirinacs.