Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Un prat sense herba. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Alienació política. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dissabte, 8 d'octubre del 1977. Pàgina 6.

Paralític i bellugadís.

Poble quiet és signe de dictadura. Poble en moviment és signe de llibertat. Els pobles de l'Estat espanyol que jeien en la derrota, fa anys que començaren a deixondir-se i a recuperar-se d'una paràlisi nefasta imposada. Fins ara, els moviments i les mobilitzacions populars han estat accions de lluita contra un sistema d'opressió, per a desestabilitzar-lo. Tenim, tots plegats, una inèrcia en aquest sentit, difícil de parar. Una mobilització pot ser de lluita o de festa o mig-mig.

El país està en trànsit, entre subjecció i llibertat. Les mobilitzacions participen de l'ambivalència de la situació. Llargues discussions es provocaren al si de la comissió de l'Onze de Setembre. Lluita o festa? S'ha encetat la lluita política en les esferes del poder. Cal que el poble cessi en les seves mobilitzacions? Cessarà tot motiu mobilitzador el dia de la democràcia plena? Desestabilitza necessàriament la situació un acte mobilitzador? ¿No es pot entendre el moviment popular com un suport a les negociacions de l'alta política?

Davant el debat parlamentari per una llei d'amnistia, s'engega una ampla campanya popular de lluita contra aquells qui s'hi oposen i de suport d'aquells que tracten d'obtenir-la per via parlamentària. Miquel Roca i Junyent ens digué, en l'Entesa, que aquesta és una pràctica tradicional en els Estats Liberals.

De sobte el PNB i el PSOE bascs critiquen la campanya popular proamnistia de les Gestores d'Euzkadi i altres partits importants, amb representació parlamentària, donen proves d'absentisme manifest en les campanyes que es desenrotllen en tot l'Estat. Tenen por, que la mobilització desestabilitzi encara més uns moments delicats que travessem.

Crec que cal tenir serenitat. Cal que els partits donin suport a la campanya com donen suport a la negociació. I cal que el poble sàpiga anar canviant els seus moviments bruscs anteriors per una forma nova de moure's més lliure, més natural, més madura.

Lluís M. Xirinacs.

Un prat sense herba. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Alienació política. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte