Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Enric Vilella, sastre de senador. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. L'antifesta de la Mercè. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 23 de setembre del 1977. Pàgina 6.

Assemblea de base.

Fa dies que estic demanant a tots aquells homes i dones que se sentin amb responsabilitat social, que s'associïn.

Els etnòlegs insisteixen que la raça humana guarda la memòria col·lectiva i la necessitat bàsica de la comuna o comunitat local primitiva, que durà potser milions d'anys en la prehistòria i que es perdé, en els temps històrics, per les lluites derivades de l'explotació econòmica del món, farà aproximadament uns deu mil anys.

A Catalunya el potencial associatiu de base encara és immens. Cada barri, cada poble, cada comarca conserva les seves tradicions pròpies i se n'inventa de noves. Recordo, de l'any que vaig passar a Olot (1960), que cada diumenge hi havia l'aparició pública, en un local o en la plaça, d'un grup o d'una associació. Només cal obrir el diari per veure l'enorme vitalitat dels nostres barris. En els racons més petits -Santa Maria del Camí- encara es reuneixen els homes en assemblea, cada diumenge, a la plaça, en sortir de missa major. L'opressió política exercida damunt Catalunya no ha pogut desfer la nostra connatural tendència associativa. I, en els darrers anys, en molts llocs, la varietat de grups de tota mena d'especialitats s'ha vist coronada per l'aparició d'assemblees democràtiques locals, que agermanaven en un fòrum unitari els representants de tots aquells grups. En alguns llocs, l'assemblea general s'ha constituït clarament. En altres ha suplert les seves funcions una associació de veïns, un secretariat del Congrés de Cultura Catalana, etc., que han invitat els altres grups i els ha donat acolliment, veu i vot.

Allò que consolida la democràcia de soca rel, en una comunitat nacional, és el seriós i formal funcionament de l'assemblea general de cada territori unitari, sigui barri, sigui municipi, sigui comarca, segons la densitat de la població.

Fins ara els partits han suplert la responsabilitat de les persones i dels grups adults de dinamitzar aquestes assemblees. El poble estava esclafat pel control de la dictadura. Però els partits són ara reconeguts i tracten d'ocupar llur espai propi, prohibit fins ara. Tenen molta feina a autoconstituir-se i ha minvat, suposo que transitòriament, llur protagonisme en les tasques de base.

Ara arriba l'hora en què cada ciutadà, cada grup, associació o entitat assumeixi la seva responsabilitat col·lectiva i participi en la pròpia assemblea local o la munti si no n'hi ha.

I, de passada, goso demanar que, fins al 15 d'octubre, aquestes assemblees, al costat de les pròpies tasques, també s'ocupin de realitzar mítings locals sobre l'amnistia. Per a orientació: Comissió Catalana pro Amnistia, carrer Bruc, 26, 2n pis. Telèfon: 3014939. Barcelona.

Lluís M. Xirinacs.

Enric Vilella, sastre de senador. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. L'antifesta de la Mercè. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte