Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 18 de setembre del 1977. Pàgina 5.
Una proposta.
A l'Assemblea de Catalunya que es reuneix avui hi he presentat aquesta proposta d'adequació de l'Assemblea a la nova situació política:
- Utilitat a curt termini de l'Assemblea de Catalunya, que és candent en aquests moments de negociació amb Madrid:
- Vigilància sobre els quatre punts encara no assolits.
- Suplència de les seves associacions de base a nivell comarcal, local i de barris.
- Utilitat a llarg termini de l'Assemblea de Catalunya:
- Existeix un poder popular o de base infraestructural, que és l'arrel de la sobirania. «El poder ve del poble». Estatut del 1931. Existeix un poder polític, de cúspide o superestructural, que és l'executor de la sobirania.
- El poder polític és: legislatiu, judicial, executiu.
El poder popular és:
- Expositiu, enquestador permanent de les necessitats del poble.
- Crític, deliberatiu, denunciador i reivindicatiu davant el poder polític.
- Mobilitzador en adhesió o protesta per les actuacions del poder polític.
Entre el poder polític i el poder popular hi ha els partits que fan de pont, més o menys arrelats en el poble i més o menys introduïts en les institucions del poder polític.
- en la societat liberal que ara s'instaura, el protagonisme passa al poder polític, i el poder popular manté només una posició fiscalitzadora i correctora. Una societat que combat el poder polític es torna, ara, ingovernable. Una societat que combat el poder popular es torna un dictadura.
- L'Assemblea de Catalunya, juntament amb taules polítiques (Coordinadora, Consell), ha assumit en els anys d'il·legalitat els mínims de poder polític possibles al costat del poder popular que li és inherent. Ara que l'Assemblea de Parlamentaris assumeix el poder polític, cal que l'Assemblea de Catalunya hi renunciï i es cenyeixi només al poder popular.
- Propostes:
- Canvi de nom com a signe del canvi de funció. Des d'ara: Assemblea Popular de Catalunya, per a distingir-la de l'Assemblea política de Catalunya.
- Supressió de les delegacions polítiques directes, tot mantenint ies delegacions territorials, sindicats, professionals, culturals, etc., amb caràcter sempre obert tant al cim de l'Assemblea de Catalunya com a les assemblees de base.
L'Assemblea Popular de Catalunya mantindrà el seu caràcter d'escola permanent de democràcia i de parlamentarisme; com una mena de sindicat nacional, com un Fòrum nacional obert sense poder polític, sense interferències ni dobles poders.
- El seu contingut serà:
- La informació, consell i ajuda mútua entre les diferents delegacions.
- La informació, el debat i l'acció sobre les necessitats i possibilitats col·lectives d'àmbit supracomarcal.
Exemple: Unificació educativa, pol·lució del Llobregat, àrea metropolitana, sense interferir el terreny propi del poder polític.
- Qüestions de procediment:
- Al Principi: torn de les delegacions sobre problemes comarcals o de sector.
- Debat sobre els temes supracomarcals. Informe de la comissió estable de relació amb l'Assemblea de Parlamentaris.
- Abandó de l'imperatiu de consens, propi del temps en què només hi havia una assemblea. Les qüestions es debatran en un temps limitat i es passarà ràpidament a votació indicativa.
Lluís M. Xirinacs.
|