Al servei d'aquest poble.

Avui. Dissabte, 17 de setembre del 1977. Pàgina 6.

Corresponsabilitat.

Ahir demanava al lector, retornat de les seves vacances, que volgués participar en les associacions cíviques o assemblees democràtiques del país. Avui vull suggerir per a la gent animosa un altre pas endavant.

La participació social és un primer pas de superació del pobre individu desemparat i solitari en la moderna societat de masses. Cal anar, després, a la corresponsabilitat o solidaritat social. Un poble no pot anar endavant gaire temps si es limita a organitzar-se com un ramat on un mana i tots el segueixen. Colpit el pastor, es dispersen les ovelles. Aquesta mena d'organització social és molt vulnerable davant els grans poders mundials que tot s'ho cruspeixen.

En canvi, un grup on cada participant se sent responsable de tot el conjunt, de tal faisó que, si fallen els altres, hom els supleix afegint a les pròpies responsabilitats les abandonades pels altres, esdevé un grup altament resistent i vigorós. Cal aixafar tots els elements perquè ni un de sol no pugui tornar a reproduir el grup.

Si, en tornar de vacances, vols participar en algun grup social i no n'hi ha al teu entorn, fes-te'l, crea'l.

-Ü, jo no valc per a aquestes coses!

-Si que vals. Potser no ho has intentat mai. Tingues fe en tu mateix. Tens dintre teu, adormides, mil qualitats que cal estrenar. Atura't pel carrer, pels bars. Parla amb els veïns de l'escala, a les botigues, a la feina. Que no es limiti la penya d'amics a fer un whisquy o una cervesa, a criticar passivament el món, a citar les frases més idiotes de la tele.

Allò que vegis malament al teu voltant, mira de trobar-li solució en equip, tot demanant la col·laboració d'altres. Allò que trobis d'aprofitable al teu voltant, mira de donar-li sortida, que en participi quanta més gent millor. Fer compartir la fruïció de les coses bones i la solució de les deficients. I pensa que cada persona és un pou de possibilitats insospitades, a la qual cal animar a obrir-se, a donar-se, a realitzar-se en el conjunt. Tracta de crear un clima d'engrescament col·lectiu. La tasca que es fa amb alegria no costa.

Tu tindràs un grup de base i el teu poble tindrà més arrels. Pensa en el deure de corresponsabilitat: «Jo sóc jo i tot el meu poble».

Cap barri, cap municipi, cap empresa, cap comarca sense assemblea responsable, critica i optimista, lliure i solidària amb les altres. Voldria una assemblea popular de Catalunya que fos de veritat de tota Catalunya.

Lluís M. Xirinacs.