La contaminació del territori per purins és un greu problema per la comarca de les Garrigues, el territori s’ha sobresaturat i els nitrats han arribat a contaminar la capa freàtica. No solament s’ha de limitar el nombre de porcs, sinó que és necessari un tractament eficaç dels purins. Aquest és el problema que cau al damunt dels ramaders.
En la desesperació de no saber on posar els purins, alguns grangers s’agafen a un ferro roent que consisteix en acceptar la reobertura de la planta Tracjusa substituint el Gas Natural, per un combustible derivat de residus (CDR) que inundarà de contaminants tota la comarca. Tracjusa es convertirà en una incineradora de residus urbans. Una pluja de contaminants irrigarà la comarca amb els problemes mèdics associats. En una planta de tractament de residus, con la que es pretén instal·lar, allibera multitud de substàncies, fruit de milers de reaccions químiques. Gasos tòxics, com els òxids de nitrogen i de sofre, metalls pesats com el Plom, Cadmi, Beril·li, Mercuri, etc., dioxines i furans i moltes més micropartícules incapaces de ser retingudes pels filtres i que tenen via lliure per entrar dins el cos humà a través de la respiració i de l’alimentació.
Una llei de la física diu que «la matèria, com l’energia, no es crea ni es destrueix, només es transforma». L’atmosfera de les Garrigues es convertirà en l’abocador on faran cap, no solament els residus de les nostres comarques sinó que una bona part procedents de Barcelona. Hi ha previst que mes o menys, es cremin 100 tones diàries de residus urbans (CDR), 40.000 tones en un any, un bon negoci per la planta que cobra uns 35 euros per tona cremada, uns 3.800 euros diaris, uns 1.500.000 d’euros l’any. Un preu suculent sinó fos perquè és a compte de la salut de la població.
La incineració d’aquests residus ens assegura una pluja contínua de tòxics que dia a dia anirà regant els pobles i camps de conreus, contaminant horts, sembrats, oliveres, vinyes, arbres fruiters, etc. que volem que siguin productes de qualitat.
M’agradaria que les granges servissin per donar vida a moltes famílies que treballen en aquest sector, però no tinc cap simpatia per engreixar el compte corrent de grans propietaris que volen construir granges amb milers de porcs que són els que insisteixen més en reobrir Tracjusa i no volen veure que amb el Gas Natural la contaminació seria mínima. El gran es menja el petit, sense compassió, igual que les grans superfícies comercials s’han menjat el petit comerç, en el sector porcí, des de fa anys, les granges cada vegada més grans, amb milers de porcs, són les que fan que les explotacions familiars deixin de ser rendibles i hagin de plegar.
En comptes d’insistir en cremar Residus Urbans (CDR), el que s’hauria de fer és explorar sistemes alternatius de tractament de purins i també involucrar en la solució a les grans empreses agroalimentàries com els grups Vall Companys, Corporació Alimentaria Guissona, etc, que no s’haurien de desentendre del dany ecològic que produeixen els porcs que són de la seva propietat.
La gent de les Garrigues tenim una arma invencible, la consciència que estem defensant la nostra salut i la nostra comarca, per això serà impossible que aquest projecte tiri endavant.
Marcel Estrada.
Enllaços relacionats:
Invents per a convertir els plàstics en hidrocarburs. Nueva Mujer. Johanna Navea. Lainformación. Anthropocene. Prachi Patel.
Miguel Ángel Montesinos: «La nostra fàbrica de producció i envasament a València serà la primera "plastic free" d’Europa». BioEco Actual. Oriol Urrutia.
La denúncia: polèmica pel tractament de purins a Juneda i Miralcamp. TV3, 6-11-2019.
Sharon Lerner: «Les solucions al plàstic que proposa la indústria sempre impliquen continuar amb la seva producció i fins i tot incrementar-la».
L'aire que respirem ens mata. David Colell.
Pau Palau Puigpinós: «La gent acostuma a comparar preus, no qualitat».
Incineradora a Juneda? Xavier Garcia Pujades.
