3.4. L'autèntica alteritat.

3.4.1. Aproximació a lo inefable.

Aleshores, si això es consuma, -i aquí, doncs, hi ha poca cosa a dir-, aleshores s'entra en una fase en la qual tú et deixes poseir. Vol dir que t'envaeix una cosa que no ets tú, i això és l'autèntica alteritat.

Que és aquesta cosa?. També totes les tradicions en parlen molt d'això. Si no es cuida molt aquesta fase, tot allò que vingui després és enrenou de barri.

Aquesta cosa nova, en temps d'en Marx, per exemple,... En Marx va tenir una primera il·luminació, un espècie de cosa... Fixeu-vos que el marxisme és incapaç d'explicar el fenòmen Marx. Marx explica molts fenòmens de la història, però el fenòmen Marx és difícil d'explicar-lo, perque és un fenòmen personal.

Si el marxisme hagués cuidat més les condicions subjectives de la revolució, potser no hagués anat a parar a on ha anat a parar, només volent substituir un sistema per un altre.

Doncs bé. Deixar-se poseir. Qué és allò que et poseeix?, no té nom. Si és qualsevol de les coses que hem dit abans, com el pa integral, etcétera, etcétera, no hem tocat fons.

Jo ara em podría extendre molt perque és el nucli central d'allò que us vull dir, però no m'agrada extendre'm molt, perque no sé si convé avui extendre's. Avui només era per emmarcar-ho i presentar-ho, i prou.