Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
3.4.2. L'exemple de la fe religiosa.
Però dir-vos, per exemple, que aquesta frase famosa d'Abraham
de que Déu li va dir que sortís de casa, de la seva terra
i tal i qual, i Abraham va creure, diu el Gènesi. Aleshores diu:
«Abraham va creure i Déu li va comptar com a justícia»,
diu així la frase.
«Justícia». En aquell temps i en aquell llenguatge
no volia dir això del Palau de Justícia que tenim ara, això
de la Justícia Social i coses d'aquestes. «Justícia»
volia dir la vida superior, la vida plena, la vida total, això volia
dir «justícia» en el seu llenguatge. Que, endemés,
nosaltres
diem «justícia» perque el llatí ho ha traduït
com «justícia», però vés a saber com ho
diuen en hebreu. Jo no recordo ara com ho diuen, però evidentment
no es referia a la «justícia» aquesta nostra,
sinó que vol dir... «la vida ajustada amb l'Univers»,
vol dir això!.
Això diu la frase, i aquesta frase és el fonament de tota
la fe dels cristians, dels jueus i dels musulmans. Tots estàn d'acord
que venen del pare Abraham en la fe.
Els que tenim la formació o deformació professional de
la carrera de teología, oi?,... En la teología hi han dos
apartats molt importants: hi ha la dogmàtica i hi ha la moral. La
moral és derivada de les conseqüències de la dogmàtica,
i a la moral hi han moltes virtuts, i dins de les virtuts hi han unes de
més importants que són les teologals, i entre les teologals
hi ha una que es diu la fe.
Bé, parla que fe és creure les veritats que diuen que
són revelades per l'autoritat de qui la revela etcétera,
etcétera.
Aleshores, a la dogmàtica, -que és la part més
fonamental de la teología-, en el tractat més important,
primer de tots, que es deia «de fide», que ho estudiàvem
en llatí, -el tractat de fe-, doncs en aquest tractat la tesi principal
i primera era que la fe salva. No el baptisme, no, la fe. La fe salva,
la fe resòl tots els problemes.
Llavors posava arguments per a demostrar aquesta tesi, i l'argument
decisiu era l'argument de l'escriptura. A l'escriptura posava, com a argument:
«Abraham va creure, i això se li considerà com a salvació,
com a justícia, com a...». En resum, que aquesta frase d'Abraham
és la base de la renovació total de l'esperit de la persona,
de la connexió total de la persona. De la connexió total
de la persona amb el Cosmos, amb l'Univers, o amb l'ànima de l'Univers,
o digueu lo que vulgueu.
Però a les tradicions humanes llargues hi ha molt més
que això. No solament hi ha l'ego individual que es lliga
amb el Cosmos, sinó que hi han exemples de col·lectivitats
senceres que es lliguen amb el Cosmos.
Això ara ho explicaria, però és llarg, però
és molt més gros d'allò que us deia. És a dir,
grups humans... Això en la Bíblia està simbolitzat
pel «Poble de Déu». El poble d'Israel com a Poble de
Déu, que tot en conjunt és ell que ha de fer aquest mateix
acte que ha fet Abraham individualment.
Els primers cristians plantejaven lo mateix a escala universal, ficar a
tota la humanitat, que entrés en contacte a l'engròs.
Penseu que aquesta és la única font de revolució
responsable. Tota la resta és desvestir un sant per a vestir un
altre, desvestir un sant per a vestir un altre...
|