Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

La mort de sí mateix. Definició. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. L'autèntica alteritat. Aproximació a lo inefable. Món alternatiu.

3.3.2. Definició de fe.

Això s'ha vestit tradicionalment per la via religiosa. La persona que tenia fe, aquell Abraham que deixava casa seva, que deixava la seva família, que deixava la seva terra, i que Déu l'hi deia que aniria a un lloc que ell l'hi indicaria.

Fixeu-vos que aquesta frase és molt bona: «a un lloc que ell l'hi indicaria», vol dir que el lloc encara no està indicat abans de morir, perque llavors, si no, no es mor.

Si jo paso de gasolina a energía eòlica, jo no he mort, he passat d'un jo a un altre jo, o d'un meu a un altre meu, o d'un noster a un altre noster, per tant, encara no està a l'altre món, al món alternatiu, sino encara estem en el món aquest d'aquí, amb continguts alternatius, però amb la mateixa actitud.

Es tracta de matar l'arrel del cuc, no el cuc. Matar les «liendres», les puntes aquelles, els ous. Anar a..., -que? (algú li diu «llémens») gràcies, és que no sabia com es deien...-, i això és allò que tradicionalment en diuen la fe, que és sortir en el buit.

Deia Kierkegaard: «la fe és llençar-se en el buit de les raons d'esperar». Aquesta actitud tan negativa és essencial. Si no es passa bé per això, no entrem en el circuit que jo us vull parlar avui, ens quedem fòra.

És a dir, que tendríem que passar de ser amos de nosaltres a «Capitán Nemo», aquest del Nautilus del Juli Verne, capità ningú, -«nemo», en llatí, vol dir «ningú»-. El Capità Ningú. Jo no hi sóc.

La mort de sí mateix. Definició. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. L'autèntica alteritat. Aproximació a lo inefable. Món alternatiu.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte