2.2. L'alter.

2.2.1. L'alter petit.

Del tema de l'alter, primer, posem tres nivells.

Un primer nivell és petit i esquifit. L'alter petit és aquell que resulta d'anar en contra del ego petit.

Per exemple, en l'etapa evolutiva del nen, a l'adolescència, el nen es col·loca altern, alter, enfront dels seus pares, en l'adolescència.

Les disputes que hi han a la família. Per exemple, entre l'home i la dona en la parella. Hi ha un, que és l'ego, i hi ha l'altre que es desmarca d'aquest ego, que és l'altre.

Això passa enmig d'amics, les tensions entre amics, les tensions a nivell de barri, a nivell d'empresa, a nivell de sindicats afins. Aquests sindicadets on tots diuen lo mateix quasi bé, però un es diferencia de l'altre en que, en les seves sigles, en compte d'haver-hi una «ele» hi ha una «eme». Coses d'aquestes així.

De partits polítics afins. Hi han baralles terribles. Ja durant el últim temps del franquisme recordo un partit d'extrema esquerra que es va escindir en dos, i una de les branques escindides agafava els de l'altre branca i, en un pis, els torturava. Els torturava per a ostentar les seves... les seves, -diguem-ne-, traïcions a la revolució. Els altres, aleshores, apurats, anaven a la policia i els denunciaven. Aleshores els sorprenia torturant-los la policia. Per a posar un exemple de petites baralletes, que són alternatives, però alternatives d'aquelles... oi?.

D'aquestes en tenim també així. Tampoc en volia parlar d'aquestes. Però, per si de cas, també és interessant tenir-les en compte.

Els religiosos que es diferencien perque un interpreta una paraula de la Bíblia en sentit «a», i l'altre en sentit «a i mig». LIavors hi han les grans baralles entre l'«a» i l'«a i mig». D'això també estem plens.

Grups artístics afins.

Comunes, per exemple. Persones que participen en aquestes comunes que, al cap de molt temps, ja es barallen. Ja es barallen perque és terrible!, insoportable!, l'altre. Llavors t'en vas a viure amb els que són realment insoportables, perque peta la comuna, i aleshores vas a viure amb els que ja no són ni d'aquesta manera de pensar ni res. Però resulta que és molt més insoportable estar amb els amics que estar amb els enemics. Això passa, però, així també.

Ideologíes afins, on hi han unes baralles terribles... És a dir, una falta de grandesa.

És clar, aquestes menes d'alteritats suposo que no eren les que ens... M'havies cridat per a que parlés d'elles, no? (dirigint-se a l'Ignasi).

Per tant, jo us dic que parlarem de moltes coses, però només en venia a parlar d'una. De moment anem traient.