2.2.2. L'alter gran.

2.2.2.1. Les marginacions forçades.

Aleshores ara entrem en una que sí que és important, -i a més una que, segurament, ens treia tots una mica més retratadets-, que és la penúltima, i després us parlaré de la que us vull parlar.

Aquesta penúltima podríem dir que neix s'una repulsa que la societat fa a totes aquelles persones, a totes aquelles dimensions de les persones, de totes aquelles realitzacions de les persones i dels grups que no concorden amb el sistema establert.

És allò que tradicionalment s'en diu una situació revolucionària, una situació reaccionària, una situació d'opressió que genera unes classes dominants i una classe dominada o oprimida. Són les marginacions forçades.

Nosaltres estem bastant, tots plegats, sota la fèrula de l'anàl·lisi marxista de la història. Es fa una classificació de les evolucions, -diguem-ne-, de les classes socials oprimides: Es diu que en temps dels romans hi havien els esclaus. En temps de l'edat mitja hi havien els servents de la gleba, que eren els oprimits. Després, amb el capitalisme, van haver-hi els proletaris, que eren la classe oprimida.

Avui dia no sabem per on naveguem, perque aquesta cosa s'ha desdibuixat molt i està molt complexa. L'anàl·lisi de classes a final del segle XX es fa realment difícil.

La classe oprimida, -o el conjunt dels oprimits-, a finals del segle XX s'hauria de definir, perque realment són els marginats, els marginats del nostre temps.