Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
2.1.3. Les evasions covardes i fàcils.
També volia parlar, -deixant aquest tema, dins del tema de l'alienació-,
allò que podríem dir «les evasions covardes i fàcils».
Que això és el nostre pa de cada dia de la nostra
civilització.
Des del recurs
a la droga, a l'alcohol, a la televisió massiva, a la música
ensordedora, a les histèries musicals dels «divus»,
els «divos»..., -no sé com s'en diu en català...-,
els divins cantant i etcètera, etcètera. Això és
una cosa que està a l'ordre del dia, i podríem fer una llista
molt llarga d'altres formes d'evasió, -que són molt tradicionals
algunes i altres més modernes-, que no serà exhaustiva, però
per a que tingueu una miqueta de referència.
Per exemple, els «-ismes», allò que podríem
dir els «-ismes». El sentimentalisme, el romanticisme, -és
una fuga cap a una zona del nostre ser-, persones que estàn donades
o inclinades cap a això. L'infantilisme, el paternalisme. Per exemple,
el idealisme, l'optimisme. Per exemple, el pessimisme, el voluntarisme.
Són persones que es refugien en alguna de les dimensions de l'ésser
humà, i són dimensions que ells potser dominen més
que altres, potser tenen més facilitat. Potser han tingut unes circumstàncies
en la seva trajectòria que ha potenciat aquesta dimensió.
Llavors és una dimensió en la qual triomfen, es refugien
en ella, i s'alienen de la resta de la seva humanitat.
El doctrinarisme, el fanatime, el dogmatisme. Hi han persones que s'agafen
amb això. El criticisme o el racionalisme. El critisme: criticar
per sistema, que això és una malaltia típica d'adolescent,
o un estat transitori en la vida dels adolescents, que és natural
que ells ho tinguin. I després hi han persones que es queden encallades
amb això.
Un altre, per exemple, el naturisme. El primitivisme, el ruralisme,
una cosa molt de moda en els móns alternatius.
Podíem dir el contrari, eh?. El urbanisme, la complicació,
el maquinisme, etcètera.
El misticisme.
Malalties fictícies o psicològiques, -antigament s'en
deia «hipocòndria», d'això-, persones que fingeixen
malalties per a escapar-se de la realitat.
Aquestes evasions covardes i fàcils... suposo que ningú
de nosaltres ha vingut aquí a escoltar una xerradeta sobre aquesta
mena de solucions, però m'encanta d'esmentar-les, per si de cas.
Oi que enteneu allò que vull dir?. Per si de cas.
Potser per a vosaltres no. Per tant ningú de nosaltres potser
no... però en coneixereu així, eh? (ajuntant els dits cap
amunt). Està ple... això és abundós.
Igual com molta gent té mentalitat inconscient lliberal, egoísta
individualista rabiosa, i es fan passar per anarquistes, -que és
una cosa molt menys dolenta-, doncs també hi ha gent que té
mentalitat d'evasions fàcils i covardes, i es fan passar per alternatius.
És molt interessant no caure en aquest parany.
I dit això, entrem ja de ple en el tema de l'alter.
|