IDEALS ÈTICS, INSTRUMENTS TÈCNICS I OBJECTIUS POLÍTICS.
Introducció.
- De la impossible neutralitat científica.
- La Història, hipòtesi a experimentar.
1. De la impossible neutralitat científica.
De poc serveixen els grans ideals si no es concreten a favor de les persones humanes. De poc serveixen les estructures tècniques, justicials i polítiques si perden tota referència de servei concret als homes i dones, ètnies i societats.
En d'altres volums de la col·lecció «Textos» del CEJB s'estudien i proposen canvis instrumentals tècnics, monetaris, socials, justicials i polítics. En aquest, però, volem deixar clar quins son els ideals que ens mouen i en quins objectius polítics creiem que es concreten, ara i aquí.
El primer pas serà precisament la clarificació entre ideals ètics, instruments tècnics i objectius polítics, per a veure llur autonomia i interdependència en cada cas.
Si de bon començament plantegem una «declaració de principis», es perquè volem renunciar a la pretesa neutralitat de la vocació i recerca científica, que ofereix les seves investigacions sense les condicions d'aplicació necessàries perquè la posada en pràctica tecnològica-política no es transformi en una eina de mes opressió, corrupció, poder i violència contra la humanitat.
Si les possibilitats que ofereix la tecnologia no son posades políticament al servei de les llibertats i de la solidaritat, els poders legalistes i fàctics les continuaran posant al seu únic i exclusiu servei contra els pobles. Tota proposta tècnica instrumental, corre sempre el perill d'esdevenir una arma emprada per uns homes contra uns altres. Quan aquest fet esdevé corrent, com passa en el nostre segle, hom confon simplistament la ciència-tècnica amb l'instrument de l'opressió humana. Desfer aquesta confusió es urgent per a no afavorir el retorn a certs primitivismes que no fan altra cosa que deixar el camp encara mes lliure per al desenvolupament de nous instruments de control posats per, i a favor de, minories de poder.
Dedicarem, doncs, aquest assaig a la reflexió sobre «ideals-ètics» i «instruments-tècnics». En delimitar els camps respectius de la ètica i de la tècnica (utilitària, econòmica, política...) podrem veure les exigències, els objectius i les possibilitats que comporten els ideals de «solidaritat» i «llibertat» cara a la seva realització fenomènica en uns sistemes de solidaritats i de llibertats concretes.
Sense aquests sistemes, els grans ideals proclamats no son res mes que una enganyifa.
2. La Història, hipòtesi a experimentar.
Si en certs moments ens servim d'hipòtesis històriques es tenint en compte que totes les interpretacions històriques sobre l'home, fetes pels especialistes de cada disciplina o interdisciplina científica i a partir de documents irrefutables, son simples hipòtesis de treball.
Ara bé, entre totes les hipòtesis possibles, n'hi ha de més probables que d'altres. L'única manera de confirmar o infirmar experimentalment qualsevol hipòtesi històrica, es sotmetre-la a experimentació en el present i veure'n els resultats en el futur. Per a dur a terme aquesta experimentació s'han d'explicar per endavant, amb el màxim de detalls possibles, els seus antecedents, l'estat actual i les seves conseqüències previsibles. L'experimentació de la hipòtesi considerada ha de ser tècnicament possible i prudentment realitzada.
El conjunt dels estudis empresos no té altra finalitat que aquesta: formular unes hipòtesis històriques sobre els fenòmens que van facilitar l'origen de la guerra, del poder, de l'imperialisme, del joc brut, i de la corrupció, per a cercar els instruments tècnics, polítics i econòmics alternatius que permetin, en una prudent experimentació social, confirmar o refutar llurs hipotètics origens. Quedaran confirmats si, com a fruit de l'experimentació, s'aconsegueix una progressiva pacificació i una supressió del poder, de la misèria, dels imperialismes, del joc brut, etc.
Si aquesta experimentació resulta negativa, descobrirem una pista falsa on no cal tornar. En el procés científic, qualsevol fracàs ens ajuda a recentrar la investigació i així hom avança. Hi ha qui d'antuvi ja no intenta una experimentació per por al fracàs: l'immobilisme actual de la societat es una clara mostra d'aquesta por. Por lligada al manteniment de les estructures de poder; por que es evidentment fomentada i de la qual se'n beneficia aquest mateix poder.
Nota gràfica: Hom pot trobar el sentit unívoc de les paraules en negreta, al Glossari de termes inequívocs.
