|
Glossari de termes inequívocs.
Agustí
Chalaux de Subirà.
Cos de redacció:
Roser Albó, Àngels
Baldó, Agustí Chalaux,
Miquel Chicano, Laura Fusté, Magdalena Grau,
Joan Parés, Enric Suárez, Jordi Via, Lluís
M. Xirinacs
Introducció.
Encara que l'objecte d'aquest
glossari és definir de manera inequívoca els principals
termes tècnics, cal tenir en compte que molts d'ells
són explicats, de manera més completa, als diferents
volums d'aquesta col·lecció, en el context de
cada temàtica adient. Per tant, aquest glossari només
té la finalitat d'oferir al lector una primera i breu
aproximació del sentit que donem al termes tècnics
més importants que s'aniran definint a tot el llarg de
la col·lecció.
A,
B, C, D,
E, F, G,
H, I, J,
L, M, N,
O, P, R,
S, T, U,
V.
A
Acràcia (Vegeu cràcia
i arquia)
Administració
Afectivològic
Altruisme
Amortidors auxiliars per a finances i crèdits
comunitaris
Analogal, analogia, analògic
Anarquia
Ànima
Animal
Anti-civilització
Anti-liberal
Anti-llibertari
Antipolític
Anti-política
Anti-societat
Anti-societat dels marginats
Arquia (anarquia)
Anti- (Vegeu auto)
Assignacions de
solidaritat social
Auto- (anti-)
Autodeterminació
Autonomia
Auto-política
Autoritat
Autoritat Autònoma
Auto-singular
B
Bèl·lic
Burrocràtic
C
Caos
Captor
Carn, carnal
Cibernètic
Ciència
Ciència econòmica
Ciutadanies
Ciutats-imperis
Cívic
Civilització
Civisme
Cognició Vegeu noció.
Col·lectivitat
Comandament
Comandament polític
Comandament social
Comerç exterior
Compartir
Comptabilitat global
Comú
Comunió
Comunisme
Comunitat
Comunitat de nacions
Comunitats endo-ètniques
Comunitat genètica (o nacional)
Comunitat supra-ètnica
Comunitat supra-nacional
Confederació
Constitució
Cosmètica
Cosmos
Cosmos i caos
Cosmologia-mundologia
Cosmos = mundus
Cràcia i acràcia
Creació de diner (Vegeu invenció
de diner)
Creativitat fenomènica
Crèdits comunitaris
Crèdits inversius
Crono espècie «homo»
Cultura
Cultures de ciutat
D
Despòtic
Despotisme
Dictadura
Disseny de civisme
Dona
E
F
G
H
I
J
L
M
N
O
P
R
S
T
U
V
Glossari de
termes inequívocs.
Acràcia
Vegeu cràcia
i arquia.
Administració
Ocupar-se de les petites coses no és
funció de l'Estat.
(Principi de subsidiarietat).
Afectivològic
Incorrecte tractament lògic
dels afectes i les passions que permet manipular i dominar les
persones. Els afectes i les passions són tan subjectius,
tan singulars, íntims i inefables, que és radicalment
impossible donar-los una interpretació lògica sense
convertir-los en instruments de poder
i manipulació contra les persones. (Vegeu ideològic).
Altruisme
Obertura als altres que es genera quan l'egoisme
vital s'ha pogut desenvolupar amb lliure espontaneïtat i
expansió personal.
Amortidors auxiliars per a finances i crèdits
comunitaris
Una de les principals possibilitats d'un sistema
monetari plenament informatiu és la de poder contrastar
les hipòtesis que es formulen, especialment en el camp
de l'economia. Una de les hipòtesis que proposem és
que el finançament de les institucions, serveis i professions
liberals pot ser realitzat gràcies a la creació
de diner en funció
dels excedents
de producció, sense haver de recórrer
a una permanent recaptació fiscal. Ara bé, les oscil·lacions
sectorials i temporals que tot mercat genera en la seva capacitat
de producció han de ser amortides amb altres sistemes complementaris
al d'aquesta creació política de diner comunitari-solvent
en funció dels excedents de producció.
La mateixa racionalització del sistema
monetari permet, doncs, disposar d'uns instruments auxiliars que
avui són de difícil i costosa aplicació.
El primer d'ells és la congelació
parcial-selectiva dels excedents de comptes corrents a favor de
la lliure inversió en empreses de sectors productius deficitaris
de qualsevol bé utilitari considerat d'importància
estratègica, ecològica... per la comunitat. Aquest
estalvi forçós, sempre al màxim de parcial
i reduït possible, afavorirà que lliurement cada compte-correntista
pugui invertir en un sector en dificultats productives per catàstrofe
natural o per desfasament tecnològic. L'estalvi forçós
que els lliures compte-correntistes no vulguin invertir, continuarà
congelat en llurs comptes corrents fins que sigui suprimida legalment
la congelació anteriorment legislada i augmentarà
el coixí comptable del qual parlarem coma tercer amortidor
auxiliar.
El segon amortidor és la implantació
d'un senzill, únic i automàtic impost de solidaritat
social d'un tant per cent sobre el muntant de cada compra-venda
elemental. Aquest impost evita la evasió i el frau fiscal
i no precisa de cap organisme recaptador i ha de substituir tots
els nombrosos, costosos complicats impostos, taxes i arbitris
actuals. Només s'implantarà al principi per prudència
política fins a confirmar pràcticament la hipòtesis
d'invenció de diner en funció dels excedents de
producció. També s'hauria de reimplantar en els
possibles casos posteriors de producció insuficient si
la congelació selectiva de comptes corrents és inadequada.
(L'impost que popularment es considera inútil esdevé
summament nociu).
El tercer amortidor, és un coixí
comptable fonamentat en la socialització dels lliures saldos
diaris dels comptes corrents a la vista. Avui sobre aquests saldos,
anomenats "recursos aliens", els bancs -empreses privades-
fonamenten el principal sistema de creació de diner.
El primer objectiu d'aquesta socialització
que es planteja es de donar la protecció i la garantia
de tota la societat geopolítica a l'estalvi privat global
-considerat un "bé comú" amb un interès
normal mínim (per exemple del 6%)- i amb el qual, l'Estat
com a gerent de la societat geopolítica, pot emprar com
a coixí comptable per a la creació de diner comunitari.
El segon objectiu, i quasi més important, és el
d'empènyer els bancs a una constant recerca de nous al·licients
per a la lliure contractació d'estalvi a termini, exclusivament
privada entre cada banc i els seus clients cara a una capitalització
bancària també privada.
Analogal, analogia, analògic
El prefix ana- significa
"cap amunt" amb matisos acumulatius d'interacció:
endavant, enrere, repetició, reversibilitat, comparació,
error, intensificació. (Vegeu logos
i lògica).
L'analogia, relació de semblança
entre coses diverses, és lliure i legítima. Però
els discursos "analògics" són sempre la
forma més hipotètica, i sovint la més errònia,
del pensament pre-lògic i pre-logístic.
Anarquia
Espai de lliure responsabilitat personal que
no està subjecte a l'arquia
(comandament responsable). (Vegeu arquia).
Tot allò que no és "àrquic".
Això vol dir que tot allò sotmès de per sí,
confederativament
i llibertària,
a una estructura de "comandament
social" d'envergadura i rang més amplis,
és "anàrquic", "no àrquic".
Tota "arquia" d'una determinada estructura social té
els límits constitucionals que són propis al seu
àmbit d'actuació, pactat per les parts del tracte
constitutiu.
Fora d'aquests límits, qualsevol "comandament
social" ha de respectar pràcticament i jurídica
les "anarquies" naturals, espontànies i expansives
de totes les estructures socials lliurement confederades sota
la seva "arquia".
En definitiva, el progrés històric
consisteix a precisar molt bé les funcions "àrquiques",
a fi que no es transformin subtilment en "poder contra les
persones"
i no ofeguin les lliures "anarquies": a partir d'aquesta
clarificació pràctica hom pot anar estrenyent el
cercle àrquic i eixamplant, lliurement i responsable, el
cercle anàrquic. Anarquia no té res a veure amb
acràcia (Vegeu cràcia).
Ànima
«Ànima», «psique, psico-»
i «esperit», etimològicament (en grec i llatí),
només signifiquen «vent». El «vent»
indica, metafòricament, que té vida, alé,
que es mou.
Animal
Esser que té vida animada, que té
ànima, que té capacitat de moviment anímic-intern
i corporal-extern..
Anti-civilització
El contrari de civilització.
La «cultura de ciutat», girada contra les persones.
Anti-liberal
Que impedeix el lliure exercici de la societat
liberal.
Anti-llibertari
Que ataca les llibertats utilitàries,
les concretes llibertats fenomèniques de mercat.
Antipolític
Anti- i
auto- són dos prefixos d'origen grec que indiquen
dues cares del concepte que acompanyen: Auto-
vol dir per si mateix, a partir del propi ésser, segons
espontaneïtat i expansió personal responsable pròpia.
Anti-
indica el contrari, deliberadament practicat, de l'"auto-"
corresponent.
Així, autopolític
significa el desenvolupament de la "polis" (de la "ciutat-imperi")
per ella mateixa amb mesures pràctiques en el camp jurídic
i justicial que afavoreixen responsablement el desenvolupament
i l'autodisciplina en la "polis", de tots els seus membres:
ciutadans individuals, ciutadanies col·lectives i ètnies
lliurement unifederades i multiconfederades.
Mentre que antipolític
és el contrari del què acabem de dir. A nivell quotidià,
l'antipolítica és "poder sobre i contra les
persones lliures, especialment les més dèbils".
Anti-política
Quan la política
esdevé poder sobre i contra les persones.
Anti-societat
Quan les articulacions socials han perdut el
seny i afavoreixen l'anti-civilització,
els poders establerts (sempre il·legítims)
i l'anti-política.
Anti-societat
dels marginats
El sector social actual segregat per motius de
diner i d'incultura que cal fer desaparèixer amb solidaritat.
Arquia (anarquia)
Legítim i vitalment necessari comandament
(ètnic-social), amb responsabilitat personal de qui l'exerceix,
exigible al final del seu mandat constitucional.
L'arrel "ar" en indoeuropeu té
el sentit de conjuntar, articular, muntar. "Arquia",
en grec arkho, vol dir "jo mano",
"jo sóc el cap"; del llatí archi,
en català pren les formes "arque-" (arquetip,
arquebisbe) i "arxi-" (arxiduc, arxiu...).
Arquia és doncs el "comandament
social" (cívic,
polític o justicial) legítim i necessari
en cada lliure nivell ètnic i inter-ètnic, territorial
i social. Aquest "comandament" és responsable
i no té res a veure amb el "poder sobre i contra les
persones" (despotisme,
tirania, domini...).
Alguns noms compostos formats amb "arquia"
són: monarquia (mana un), oligarquia (manen pocs), gerontarquia
(manen els vells), plutarquia (mana el diner), demarquia (mana
el poble)...
Anti-
Vegeu auto-.
Assignacions
de solidaritat social
Aportacions de diner comunitari per a certs esdeveniments
(naixement, casament, mort...) i per afavorir les condicions d'un
mínim nivell de vida (vivenda, millora de la llar.. ) complementàries
dels salaris de solidaritat
social
Auto- (anti-)
Són dos prefixos
d'origen grec que indiquen les dues cares del concepte que acompanyen:
- Auto-
vol dir per si mateix, a partir del propi ésser, espontàniament.
- Anti- indica
el contrari, deliberadament practicat, de l'"auto-"
corresponent.
Entre els termes que s'empren
amb aquests prefixes podem citar-ne un exemple:
- Auto- polític.
Desenvolupament de la "polis" (de la "ciutat-imperi")
per ella mateixa; mesures pràctiques en el camp jurídic
i justicial que afavoreixen el desenvolupament
i l'autodisciplina de la "polis".
- Anti- polític.
El contrari del què acabem de dir. A nivell quotidià,
l'antipolítica és "poder
sobre i contra les persones lliures, especialment les més
dèbils".
Auto-política
Disciplina de societat
civil («civitas»); art de conduir la «polis»a
favor de totes les persones (individuals,
familials, col·lectives utilitàries i liberals).
Autodeterminació
Capacitat de decidir sobre els propis afers.
Autonomia
Llei pròpia d'una comunitat
qualsevol.
Autoritat
Actuació repetida d'una comunitat. D'agere
en surt el freqüentatiu augere.
Tota autoritat és comunitària, sigui d'una comunitat
ètica-transcendent o ètnica.
Tota comunitat ètica o ètnica necessita
vitalment d'una institució fenomènica de comandament
social (arquia).
Aquest comandament es torna poder sobre
les persones quan la institució es pensa que l'autoritat
és d'ella mateixa (de la institució) i es creu més
important que la comunitat que regeix (= segons dret).
Autoritat
Autònoma
Actuació constant i repetida d'una comunitat
amb autonomia
Autosingular
Essencialment distint de tots els altres.
Bèl·lic
Qualificatiu de qualsevol acció de guerra.
La guerra és sempre una actitut, una voluntat i un fet
infra-animal.
Burrocràtic
Joc de paraules format amb el castellanisme "burro",
que tan bé quadra per a designar els poders de l'estatisme
modern i dels seus múltiples, quasi sempre insolents i
inútils, per no dir nocius, estaments pseudo-administratius,
tan "antipolítics". (Vegeu "auto-
anti-").
Caos
Espai-temps ilimitat, indefinit, que veiem aparentment,
fenomènicament confús, degut a la limitació
de la nostra intel·ligència davant tan immensa obertura.
Etimològicament:
OBERTURA (A UN ABISME IMMENS).
Semànticament: OBERTURA
A UN ABISME IMMENS D'ESPAI I/O TEMPS INDEFINIT, TORRENCIALMENT
CREATIU-EVOLUTIU QUE el subjecte observador -degut a les limitacions
intrínseques de la seva pròpia intel·ligència,
no obstant perfectible- considera ple de confusió, faltat
de forma precisa, de recensament possible, d'ordre necessari,
d'adornament interjectiu, etc.
El CAOS és primigeni
en tota observació inicial. Només observacions indefinidament
repetides de fenòmens indefinidament repetits ens pot fer
"pe(n)sar" en un cosmos o ordenació.
El que és terrible de les cosmològiques
és la confusió "fenòmens indefinidament
repetits i repetibles" amb "NOÚMENS" singulars,
inefables, irrepetits i irrepetibles, irreductibles a tota fenomenologització.
Només podem anar acotant cada dia més el camp dels
NOÚMENS REALS, per confusió, inconscient o deliberada,
amb fenòmens normals i corrents. (Vegeu
cosmos).
Captor
Instrument que permet mesurar una magnitud física,
les variacions de la qual condicionen el funcionament d'un sistema
determinat. Amb la telemàtica, aquesta magnitud es transforma
en senyals elèctrics i electrònics que són
transmesos a distància per tal d'actuar sobre el sistema
de què es tracta.
Els multicaptors són instruments complexos
formats per diversos captors. Si les dades captades són
tractades correctament per un ordinador, aquest les sintetitza
i ofereix resultats integrats de les diferents observacions elementals.
L'ull humà i alguns satèl·lits artificials
són exemples de multicaptors.
El que anomenem factura-xec telemàtica
és també un multicaptor que ofereix les diverses
magnituds de cada canvi mercantil elemental, fonamentals per a
una comprensió del mercat i imprescindibles per al seu
funcionament automàticament equilibrat.
Carn, carnal
En grec «sarx», «sàrquic».
Aquests termes es refereixen al conjunt global «cos-animat,
psico-soma». Recordem
el valor immens del verb «encarnar».
Cibernètic
Govern automàtic, retroactiu, auto-regulat,
auto-regulador, auto-equilibrant... exclusivament de les coses.
No és aplicable a les persones
sense caure en la opressió.
Ciència
Conjunt d'hipòtesis fenomenològiques,
provisionalment fins ara acceptades per haver estat sotmeses a
repetides experimentacions estadísticament positives dintre
l'empirisme fenomenològic
pro-experimental.
Ciència econòmica
Sota aquest nom s'apleguen diverses i confoses
disciplines i teories que intenten aproximar-se al coneixement
de la dinàmica dels sistemes de producció, inversió,
comerç exterior i consum de béns utilitaris.
Amb un desenvolupat aparell de models matemàtics
i de previsions espectaculars -desconnectats, els uns i els altres,
de la captació exacta
i exhaustiva de la realitat mercantil- la "ciència
econòmica" no disposa de dades fiables per a l'elaboració
correcta d'anàlisis i estadístiques dignes d'aquest
nom. Aquesta pretesa, i mal anomenada, "ciència econòmica"
demostra la seva inèpcia en els nombrosos fracassos de
les seves teories i dels seus experiments. No hi ha, per exemple,
cap "teoria (es a dir, hipòtesi) econòmica"
clàssica que sàpiga explicar, ni resoldre pràcticament,
el fenomen de la inflació-deflació (stagflation).
Fer de l'economia una disciplina rigorosa demana
precisar molt bé els objectius i els mètodes. Sense
un sistema de mesura exacte
(mercometria
i econometria), i sense un tractament
de les dades captades mitjançant un sistema lògic-telemàtic
(mercològica), és impossible
aconseguir un equilibri del mercat
i una distribució equilibradora (econòmica i ecològica)
de recursos, entre totes les persones
que formen part d'una societat
geopolítica.
La
factura-xec telemàtica està dissenyada
com a un multicaptor
necessari per a fer viable una mercometria i econometria exacta.
Sense dades fiables, qualsevol intent d'aplicació d'hipòtesis
de treball, de models matemàtics o de decisions polítiques
no són altra cosa que especulacions fal·laces. Aquesta
és, per definició, la característica més
clara de la "ciència econòmica".
Ciència mercològica
(Vegeu ciència
econòmica)
Ciutadanies
Entitats (utilitàries
i liberals) ciutadanes.
Ciutats-imperis
Primeres ciutats multi-ètniques
encara sense Estat i no sotmeses a imperialismes
(a l'Asia sudoccidental entre els -8500 i els -2500).
Cívic
Comportament responsable en la «civitas».
Us específic per a designar l'àmbit de la societat
civil autònom de la política.
Civilització
Cutura de ciutat afavoridora de totes les persones
No es pot parlar de «civilitzacions» abans de la creació
de les primeres ciutats-imperis
Civisme
Sistema d'organitzar correctament la «civitas».
És l'actitud d'assumir responsablement
la civitas. Aquest terme llatí, del qual deriva "ciutat"
i "civilització", és sinònim del
terme grec polis:
"política", "policia..." Originalment,
la "ciutat-imperi" era formada per diverses ètnies
que es federaven per a formar un sol poble (demos,
en grec; populus,
en llatí). Fer un disseny de civisme
vol dir posar les bases estructurals
perquè les persones
formin part lliurement i solidària d'una societat
geopolítica, gràcies a un sistema de
llibertats concretes i de responsabilitats on puguin néixer
actituds cíviques responsables, lliures i solidàries.
Col·lectivitat
Grup humà nascut de la co-elecció
lliure dels seus membres dintre d'una ètnia
històrica (i en el marc d'una societat
geopolítica determinada).
Comandament
Capacitat de manar responsablement. El contrari
de poder sobre les persones.
Comandament
polític
Responsabilitat en l'àmbit del conjunt
de la societat
geopolítica.
Comandament social
Aquesta expressió és sinònim
d'"arquia" i antònim
de "poder sobre i contra les persones".
A cada nivell genètic, social ètnic,
interètnic, polític, cívic,
i justicial li correspon un comandament responsable,
natural o lliurement elegit.
Aquest comandament ha d'exercir-se amb les suficients
garanties instintives o constitutives perquè no es transformi
en poder de fet o pseudo-dret. El
terme grec "arquia" defineix molt bé aquesta
realitat de coordinació legislativa, executiva i justicial
de qualsevol grup humà.
"Arquia", en grec clàssic, es
reservava generalment als fenòmens constitutius de la "polis"
ancestral, de la "ciutat-imperi",
si bé també tenia el sentit general suara dit de
comandament social als diferents nivells.
"An-arquia" significa simplement:
"No-comandament". La seva traducció moderna -sense
el sentit pejoratiu que se li ha volgut donar- és
principi de subsidiarietat
Comerç
exterior
La relació equilibrada d'intercanvi de
mercaderies amb altres mercat exteriors a la pròpia societat
geopolítica.
Compartir
Tret específic de les primeres comunitats
homínides, molt difícil de mantenir-se sense lligams
comunitaris o sense una política
de solidaritat social.
Comptabilitat global
Gràcies al "sistema
monetari racionalitzat" que inclou les dades completes
de cada acte mercantil (què, quan i a on es compra, el
valor-preu de la mercaderia...) processades telemàticament,
es pot aconseguir una comptabilitat general, sectorial i territorial,
bàsica per a fer les anàlisis i estadístiques
necessàries a una disciplina rigorosa del mercat i a l'aplicació
d'una estratègia econòmica.
El seu nom exacte és "intra-comptabilitat
analítica-estadística global":
- és interna (intra-), sigui a la "societat
geopolítica federativa",
sigui a qualsevol ètnia
o inter-ètnia confederada
en el si de la primera, sigui en el lliure comerç exterior
entre societats geopolítiques.
- és una comptabilitat que permet
una anàlisi automàtica, indefinidament tabulada
en estadístiques nominatives numèriques exactes.
Sense aquestes condicions, la comptabilitat no pot ser anomenada
científica ni fenomenològica.
Nominatiu, en aquest cas, no es refereix tant
a les persones individuals o col·lectives agents del mercat
i de la societat (aquesta informació nominativa personalitzada
només pot ser coneguda per la "Justícia independent"
sota secret professional rigorós), com sobretot als cicles,
sub-cicles, sectors, sub-sectors, gremis, sub-gremis, territoris,
inter-territoris... identificables per a una mercometria i econometria
operatives.
Comú
Tots hem sentit parlar del "Comú",
especialment per referir-se a les propietats del conjunt d'un
municipi, especialment a les valls pirinenques. També,
des de la política, s'invoca sovint el bé comú.
En els dos casos el comú no s'identifica ni amb el consistori
del municipi, ni amb l'Estat que vol generar el be comú.
Comunitat no té res a veure amb unitat,
ni unitarismes. El seu sentit original ve de cum-munus
i cum-murus que vol dir, aportació de recursos
i protecció. La nostra llengua ha perdut una de les dues
"m" que el francès (communouté) o l'anglès
(community), encara mantenen.
El Comú serà, doncs, el conjunt
de propietats bàsiques (el sòl, els monuments, les
vies de comunicació, l'aigua...) i de la
massa monetària de solidaritat
generada pels excedents de producció.
Aquests béns comunitaris serveixen al conjunt de la població
sense que puguin ser apropiats ni per cap privat ni per l'Estat.
El finançament i crèdit comunitaris no són
de "l'Estat del benestar"; els serveis comuns no són
de "l'Estat dels monopolis"; el sòl municipalitzat
no és de "l'Estat terratinent"... El comú
queda protegit per la Constitució i és administrat
pels diferents gestors cívics i polítics elegits
als diferents nivells confederatius, que no en són propietaris
ni en poden disposar més enllà del que la Constitució
els atorga per posar-lo al servei incondicional dels ciutadans.
(Vegeu principi
de subsidiaritat).
Comunió
Actitud humana que és present en qualsevol
comunitat.
Comunisme
Sistema de fer comunitat. Es possible sempre
que es fonamenta en la llibertat dels seus membres d'aportar i
rebre recursos i proteccions mutus.
Comunitat
Lliure aportació i acceptació mutues
de recursos i proteccions.
Comunitat de nacions
En el cas humà és sinònim
de comunitat supra-ètnica.
Comunitats endo-ètniques
Comunitats humanes tancades dins la pròpia
ètnia, sense mestissatge.
Comunitat genètica(o nacional)
Comunitat originada pels gens, d'origen sexual-hereditària.
Comunitat
supra-ètnica
Nova comunitat sorgida del lliure pacte i convivència
de diverses comunitats ètniques anteriors.
Comunitat
supra-nacional
Sinònim, menys precís en el cas
humà, de comunitat
supra-ètnica.
Comunitat
de nacions
En el cas humà és sinònim
de comunitat supra-ètnica.
Cognició
Vegeu noció.
Confederació
Pacte federal fet entre diverses ètnies
(o col·lectivitats) dins el marc de la unifederació
protectora cara a l'exterior.
Constitució
Conjunt de pactes i lleis que estableixen un
conjunt de regles de joc social, cívic, polític
i judicial.
Cosmos
Ornamentació, maquillatge, «cosmètica»
provisional que ens permet posar ordre aparent al caoscreatiu.
Cosmos i caos
"Caos" és l'obertura a un espai-temps
il·limitat en el qual, degut a les limitacions de la intel·ligència
humana, l'observador només veu que confusió.
"Cosmos" és aquesta aparent
confusió ornamentada, maquillada, sotmesa a un tractament
"cosmètic". Plató, amb la seva fina ironia,
subratllava que "cosmètica" ve de "cosmos":
tot maquillatge cosmètic correspon al subjectivisme de
qui es maquilla i al subjectivisme del seu entorn humà.
El caos és un torrent amb més energia
vital que qualsevol maquillatge subjectiu, que qualsevol cosmologia.
Cosmos = mundus
COSMOS: recensament, judici, ordre, ornament...
MUNDUS: net, purificat, elegant, adornament,
ornament
COSMOS: immensitat d'un espai-temps fenomènic
ordenat en funció d'un fi anunciat amb solemnitat i autoritat
comunitària (recordar "autoritat = acció comunitària
permanent"); ordre, harmonia... vivents per acció
continuada de l'home en el seu llenguatge; amb autoritat comunitària
de cada ètnia, cultura i idioma; ordre, harmonia... en
el caos primigeni com a creació de l'home (autoritat comunitària
de cada cultura i parla ètnica); espai-temps on tot es
va recensant, sotmetent a judici, jutjant, ordenant, harmonitzant
amb autoritat comunitària de cada cultura i llengua ètnica.
COSMOS: recensament, judici, ordre... adornament
humans, imposats al caos primigeni, després d'una més
o menys llarga i pacient empíria, observació...
experimentació, sempre i quant aquesta experimentació
s'apliqui exclusivament en el camp fenomènic i recordant
que sense experimentació estadísticament exacte
no hi ha, ni hi pot haver, ciència, ni filosofia post científica,
ni tecnologia post-recurrent.
COSMOS-MUNDUS: immensitat de l'espai o/i temps
en i per l'home,
- en si mateix
- per cada cultura, ètnia, idioma,...
religió...
- per cada persona individual o classe social,
en els seus adornaments
- per l'home, amb la finalitat inicial de
comprendre millor LA REALITAT, recensar-la amb esperit crític
a través d'un judici de la raó total o de les intel·ligències
parcials i especialitzades de l'home... amb la finalitat extrema
de dominar AQUEST FLUX CAÒTIC D'OBSERVATS I OBSERVABLES.
Tot ordenament còsmic serveix si es limita
al camp dels fenòmens objectivats, expressables, definibles...;
desvaria tot just surt, gratuïtament i sense un mínim
de sentit crític, d'aquest camp fenomènic.
COSMOS-MUNDUS: caos ordenat per l'home amb més
o menys harmonia... amb més o menys sentit crític,
sentit comú, seny...
Avui dia, l'empirisme exclusivament fenomenològic
pro-experimental ens mostra, teòricament i pràctica,
que en les aigües turbulentes d'un alegre torrent caòtic,
hi ha més ordre real, més energia patent, més
arranjament elemental... que en les aigües estancades d'un
riu massa canalitzat i sense suficient sortida al mar lliure.
Qualsevol torrent caòtic genera més
energia que qualsevol riu ben ordenat. Aquesta comparació
de física inerta o abiofísica, cal entendre-la amb
l'afegit de la molt més gran complexitat del conjunt obert
que és tota la vida i encara més quan es tracta
d'un conjunt corporal-anímic obert a la vida espiritual,
a la vegada simbòlica-fenomènica i ètica-transcendent,
i a la vida logal o verbal (oberta solament a la simbòlica
fenomènica, però amb enorme obertura a la poesia
més íntima i profunda).
Moltes vegades el nostre "cosmos-mundus"
(món) està massa carregat d'ideologismes barrocs
i d'ornaments inútils, de sofismes quasi evidents, d'estúpids
discursos i dogmes ideològics o afectivològics...
Cal recordar quin seguit de circumloquis, de
paraules inútils, de logomaquies... hom ha de fer quan
-per prejudicis ideològics-fanàtics o afectivològics-hipòcrites,
en particular els classistes- no es vol dir les coses pel seu
nom genuí. Per una major comprensió vegem-ne els
següents exemples:
- Les posicions "metafísiques"
d'Aristòtil davant el problema de l'esclavitud o de Tomàs
d'Aquí referent a les cronologies diferencials de l'entrada
de l'"ànima" en l'embrió humà segons
que fos de sexe masculí o femení
- La cínica confusió entre IMPERI
i IMPERIALISME.
- La negació de que CIVILITZACIÓ
és CULTURA DE CIUTAT-IMPERI.
- L'afirmació de que es pot taxar de
CIVILITZACIÓ qualsevol cultura humana, quan hi han moltes
cultures anteriors a l'invent de la ciutat-imperi (-8500 com a
màxim) i moltes de posteriors que no han sabut crear aquest
element unifederatiu de múltiples ètnies lliurement
intraconfederades.
- La identificació entre "ciutat-imperi"
i "ciutat-estat" ja que aquesta última institució
gerencial és inventada molt més tard, amb la separació
intel·ligent d'aquies sacerdotals, polítiques, policials,
militars, diplomàtiques, estratègiques externes
i internes...
Si caiem en aquestes confusions i neguem evidències
històriques -encara que siguin sub-històriques i
de cognició arqueològica relativament recent- ens
veiem precisats de substituir les paraules ben planeres i explícites
d'"imperi" i de "civilització" per
circumlocucions molt més complicades i allargassades, menys
explícites:
"imperi": societat geopolítica,
societat civil; unifederació cara a l'exterior de múltiples
ètnies i inter-ètnies lliurement intra-confederades...
"antiimperi o imperialisme": estatisme
o antiEstat, centralisme o negació de tota diferència
entre les ètnies dominades amb menyspreu del pacte originari
unifederal i multiconfederal; uniformisme, conseqüència
nefasta de l'anterior...
Semblantment passa amb "caos-cosmos",
estat normal de tota persona reflexiva, que sap que els contraris
són, en la realitat personal concreta, radicalment, pan-ónticament,
complementaris.
Mentre que si establim el dilema "cosmos
(+) i caos (-)" -a part de ser una mania antieducativa dels
joves i una màscara antisocial dels adults "benpensants"-
estem fabricant masses d'imbècils violents en certs moments,
pacifistes en d'altres, sempre i arreu i en tot radicalment desequilibrats
per llur constant lluita contra llur propi caos o/i llur profundament
desitjada evasió de tot "cosmos" en llur "casos"
natural.
Sense esperit crític i reflexió
interior, la persona es converteix en antipersona. És tan
tràgic que se suïcidi per abandó absurd al
seu "caos" primigeni com que s'imposi a ella mateixa
un "cosmos" imposat per d'altres i no assumit com a
esforç assenyat propi.
Un "cosmos" assenyat propi -lentament,
reflexivament madurat per cada persona (individual, ètnica,
inter-ètnica, col·lectiva...)- permet una autopacificació
interna, saber gaudir de la pròpia vida, tenir un suficient
equilibri pan-òntic entre la pròpia creativitat
caòtica i la pròpia obra còsmica ben feta.
Els tres exemples anteriors ens mostren que el
"caos-cosmos" autopersonalitzant no és ni la
pau dels cementiris i sepulcres blanquejats que el despotisme
i la tirania exteriors ens volen imposar: ni un "caos o desordre"
antihumanista, insolidari i negador acèrrim de la llibertat
dels altres, considerats com a simples "coses" al nostre
il·limitat servei.
La pau civil, civilitzada, intra-imperial i inter-imperial,
només es pot obtenir que si "la persona col·lectiva"
que és tot imperi, ha sabut, al llarg de la història
que és oferta a la seva creativitat i al seu seny, al seu
"caos-cosmos" autopersonalitzant, donar-se un tarannà
franc i valerós, solidari i alliberador.
Es absurda, il·legítima, il·lícita
la preferència "còsmica-formalista" de
la injustícia positiva, de la insolidaritat diària,
etc.. al desordre o caos "populista" propiciat, més
o menys cínicament pels de dalt a base d'aquesta mateixa
constant negació dels drets positius que el continu progrés
tècnic permet d'universalitzar a favor de la majoria de
persones individuals-mortals, de persones nacionals comunitàries,
de persones socials-col·lectives (tot imperi és
una col·lectivitat pactada amb ètnies i inter-ètnies,
mentrestant no ha tingut l'èxit històric d'esdevenir
espontàniament i expansiva una supra-nació quasi
hereditària).
Des de fa més de 4000 anys, a partir del
moment que nasqueren les màgies pe(n)sades o religions,
el poble -malgrat tots els poders fàctics que el tiranitzaven
amb despotisme de més en més anacrònic- sempre
i arreu ha sigut "bruyent, espiègle, facetiena, debordant
de vitalité, d'enthousiasme et de..." sempre i arreu
s'ha dedicat a una sàtira hilarant del baix clergat ignorant
i sotmès a l'autoritarisme d'un alt clergat ple d'una ciència
amagada, disfressada, que "ecrassait" a tothom amb el
pes d'una indiscutible superioritat cognitiva.
Els iniciats a la màgia poètica-llibertària
primigènia, tan cruelment perseguida per les fanàtiques
religions de tots els temps històrics, eren els únics
savis radicals que podien posar entrebancs a l'alt clergat i donar-la
als pobles. És per això que, a més de tractar-los
de bogos, se les empescaven totes per finalment matar-los. Aquesta
és la tragèdia mateixa de l'Evangeli, en la que
Jesús de Natzareth s'ens presenta com a l'únic savi
popular, alliberador de tots els germans, amb la seva tan entranyable
poesia, pura bogeria pels "savis oficials" i "dèspotes-botxins".
Semblar boig és el secret del savi (Esquie
en "Prometeu") per fugir de la persecució dels
poders ocults i imbècils.
Diuen boig al qui considera el caos intern propi
d'impulsos, nocions, paraules i el caos exterior com l'obertura
a la comprensió profunda, entranyada en tot el ser, de
tota la realitat tan complexa i bella. A aquesta simple bellesa
ètica i enorme complexitat fenomènica, intuïtivament
corpreses, no hi podran mai arribar els que s'acontenten de les
simples cognicions "científiques, filosòfiques,
tècniques" de tipus racionalista i retòric.
Cosmologia-mundologia
Paraules lliures referents a l'ornament interjectiu
del CAOS primigeni.
Cosmètica
Degut al seu allargament té un significat
més relatiu que COSMOS-MUNDUS: tot el que és relatiu
a l'adornament.
Plató, amb la seva fina ironia, fa observar
que "cosmètica" ve de "cosmos" i que
les modes d'adornament varien tant com les mateixes idees i passions
que mouen els homes.
El que demostra que el gran artista, analista
i filòsof atenès era un perfecte relativista. I
això que els sofistes utilitaristes, que ell atacava amb
intel·ligència suma, no havien progressat tant com,
en el moment actual, els professionals dels discursos ideològics,
afectivològics, propagandístics, publicitaris, classistes...
més o menys hàbils, però sempre i arreu,
hipòcrites, fanàtics, retòrics, buits...
Totes les cosmovisions estan carregadíssimes
d'ideologismes barrocs i d'ornaments inútils.
Sense renunciar a la vocació platònica
d'anar creant un espai-temps humanista en que, paulatinament i
progressivament, tot el caos espacial-temporal vagi essent recensat
amb esperit crític, ordenat i harmonitzat per un judici
de la raó total de l'home, amb autoritat comunitària
de cada cultura i llengües ètniques.
L'home no ha pogut mai copsar amb plenitud el
caos de la realitat exterior a ell i, encara menys, el caos de
la seva realitat interior, molt més complexa encara.
El primitiu sembla que vivia molt harmònicament
i harmoniosament dintre d'aquest caos personal i exterior. A partir
d'un cert moment de les seves cultures ètniques, l'home
s'ha rebel·lat contra aquesta seva incapacitat intel·lectiva
davant la immensitat de la realitat interior i exterior.
L'origen vocacional d'aquesta rebel·lió
és, evidentment, la seva llibertat més profundament
personal: aquesta és l'energia que el fa moure cap a opcions
operatives de recensament, judici, ordre, adornament, explicacions...
fanàtiques, que són "les cosmovisions",
molt sovint incomplexes "cosmètiques" d'una relativitat
evident.
És una hipòtesi interdisciplinar
pangeoetnohistòrico-cultural d'examinar -molt profundament,
encara que només es pugui fonamentar sobre un nombre molt
limitat de documents- si l'operativa pro-còsmica no és
exclusivament fruit de la intel·ligència artificial
-reductora- explicativa, inventada per l'home fa solament uns
60.000/50.000 anys.
En tot cas, és seguríssim -avui
dia, en què disposem d'una molt més gran documentació
històrica- que les "religions o màgies pe(n)sades"
(a imitació de les escales ponderals utilitzades per la
valoració dels metalls preciosos) inicien l'era de les
suposadament més grandioses i realment més seductores
cosmovisions. Aquestes cosmovisions creades per les religions
eren relatives als intraimperialismes i extraimperialismes vencedors,
ja que tenien per funció ben pagada, de cimentar-los sòlidament.
Ara bé, d'aquesta solidesa de les fundacions
de tots els tan efímers imperialismes històrics,
tota persona mitjanament culta en pot opinar amb l'entera llibertat
ètica-transcendent que, cada dia més, li permet
la informació telemàtica exhaustiva dels bancs de
dades antropobiofísiques.
En tot cas, totes aquestes opcions anomenades
"de cosmovisió" són, per definició,
relatives al grau d'evolutiva intel·ligència total
adquirida en cada etnocultura considerada: àdhuc suposant-les
fetes en èpoques anteriors a l'invent de la intel·ligència
artificial-inerta (-60.000/-50.000) són reductores de la
realitat complexíssima, que tan bé expressa la paraula
"caos".
Cràcia i acràcia
"Cràcia", significa: "Desenvolupament
segons la pròpia espontània i expansiva harmonia
vivent". L'"acràcia" és, doncs, la
manca de dinamisme i de vitalitat, com indiquen tots els diccionaris
mèdics. Acràcia és per tant un mal nom, equívoc
i enganyós per a intentar designar "l'oposició
al poder".
Democràcia
no vol dir altre cosa que "desenvolupament harmoniós
del poble", i no ha significat mai en grec clàssic
"govern del poble pel poble" com Franklin va introduir
en el confusionari llenguatge polític, per a amagar els
interessos "del liberalisme".
Creació de diner
Vegeu
invenció de diner.
Creativitat
fenomènica
La capacitat de modificar la realitat: sols es
copsable en el món dels fenòmens, d'allò
que podem observar. La seva sanció és l'eficàcia
i eficiència de qualsevol art, artesania, indústria...
cultura fenomenològica, ciència, tècnica,
filosofia...
Crèdits comunitaris
En funció dels excedents de producció
d'inversió (maquinària, equipaments...) el Comú
obrirà línies de crèdit avantatjoses per
a noves iniciatives empresarials o per a millorar les existents.
El crèdit en aquest cas és una creació de
diner nou que permet que els excedents de producció inversiva
puguin ser adquirits per les empreses que els necessiten però
que no disposen de garanties privades suficients per a compra-los
o per a demanar un préstec bancari.
Els crèdits comunitaris variables en funció
dels excedents de producció inversiva, seran repartits
als bancs en funció de llur respectiva captació
a termini d'estalvi privat per a capitalització bancària
i seran gestionats sota la responsabilitat de cada banc fins al
bon fi de l'operació. Els crèdits així posats
en el mercat no precisen altra garantia que la tècnica
del peticionari segons apreciació del banc dintre els límits
que marqui la llei; el contracte de crèdit no comporta
cap clàusula de reemborsament a termini fixat per endavant,
però si la cogerència de l'empresa creditada per
un funcionari del banc creditor i el pagament d'un interès
doble del lliure interès bancari en cada exercici.
Aquest tipus de crèdits comunitaris
obren una via important per a vendre estocs útils i per
afavorir, al mateix temps, projectes productius innovadors però
mancats de capital privat-bancari.
Crèdits
inversius
Capital dinerari que es deixa per a inversió
productiva en funció de la credibilitat del projecte productiu.
Crono
espècie «homo»
L'espècie humana s'ha de situar dins les
coordenades del temps per a intentar comprendre els seus procesos
evolutius, en totes les sub-espècies que l'han conformat
al llarg dels espais-temps prehistòrics fins a l'«homo
sapiens sapiens».
Cultura
Sense cap altre qualificatiu, és el cultiu
de qualsevol intel·ligència i activitat humana.
Sense cap altre (prefix ni sufix) qualificatius:
conreu de la intel·ligència humana, innata i apresa,
en totes les àrees d'exercici i facultats de progrés.
Tota persona neix lliure, amb una intel·ligència
que li és pròpia i li permet d'anar-se superposant
lliurement als seus condicionaments naturals. L'acumulació
ancestral d'aquest sabers de llibertat personal, que donen a cada
persona que els assimila llibertats fenomèniques concretes,
es denomina cultura.
Cultures
de ciutat
Cultiu de l'activitat humana específic
de les ciutats = civilització.
Despòtic
Exercici de poder
sobre i contra les persones.
Despotisme
Sistema organitzat en el poder
sobre i contra les persones.
Poder sobre i contra les persones, irresponsable
i indiscriminat (Vegeu tirania i arquia).
La paraula llatina "poder"
i la grega "despotisme" estan ancestralment emparentades
amb l'expressió llatina arcaica pater
familias, lligam que mostra clarament la relació
entre patriarcat i poder.
Dictadura
Segons el dret romà la dictadura no es
pot confondre amb el despotisme o la tirania (en que l'executiu,
el legislatiu i el judicial queden antipolíticament confosos).
La dictadura és constitucionalment legítima
sempre que, per un temps molt curt determinat, el cap de l'executiu
l'exerceixi per decrets-llei, amb posterior sanció o no
per part de l'executiu, però sempre amb judici sancionador
del dictador al final del seu mandat segons Dret polític
i cívic vigent, per una Justícia realment independent
de l'Estat.
Populísticament es confon "dictadura
personalment responsable" i "tirania i despotisme irresponsables
per part de qualsevol aventurer criminal".
La dictadura, en les condicions constitucionalment
indicades, pot ser un instrument molt útil en temps de
transició o en situacions de catàstrofe o de greu
perill.
El parlamentarisme executiu -és a dir,
sense separació constitucional ben clara, en temps normal,
de l'executiu i del legislatiu-, te una por malaltissa de la paraula
"dictadura". Però de fet, el parlamentarisme
executiu es converteix en despotisme i tirania corruptes, tant
amb governs de compromisos ben pagats com quan l'executiu, que
governa per decrets-llei "il·legítims"
per més que "legalistes", te la majoria al Congrés.
No és solament una forma encoberta de dictadura, indefinida
en el temps i en els successius o simultanis espais polítics
i cívics ocupats -fins a esdevenir una vulgar i rutinària
tirania despòtica- sinó que, evitant el mot tècnic
ben unívoc de "dictadura", és fàcilment
acceptada en totes les actuals democràcies formals, transformant-se,
així, en un sistema subtil de poder, recobert amb etiquetes
ideològiques oficialitzades per ell.
El fet realment, autènticament i
constitucionalment dictatorial exigeix, com per qualsevol altre
mandat de comandament social legítim, polític o
cívic, que arribat a la seva fi legal, el detentor del
mandat acabat, esdevingui amb tota normalitat, presoner de la
societat geopolítica per a ésser imparcialment,
serena, omnidocumentària i contradictòria, jutjat
per la Justícia positiva, independent de l'Estat segons
Llei Orgànica de Dret polític i cívic.
Disseny
de civisme
Elaboració sistemàtica de l'organització
ciutadana (de la societat geopolítica).
Dona
Persona humana del gènere femení.
Ecologia
Estudi sobre el bé comú global
i complexe, que inclou, també, les relacions de la humanitat
amb la natura.
Econometria
Mètrica de l'economia,
fonamental per a fer macroeconomia exacta.
Aquesta mètrica avui és possible si s'estableix
un captor de cada acte de mercat
elemental. Amb les dades recollides per aquest captor monetari,
convenientment tractades telemàticament, hom pot saber
el valor de la
massa monetària comunitària
total a inventar per a ser repartida sota forma de salaris
de solidaritat social
i de crèdits a la inversió, en funció
dels excedents real de mercaderies de consum i d'inversió,
respectivament.
Economia
En un sentit primitiu i general, significava
"repartició equitativa (-nomos)
del bé comú (oikos)".
Aquest bé comú es refereix
a la totalitat de béns assequibles a l'home: tant els "ètics-transcendents"
com els "fenomènics" (culturals, mercantils i
liberals).
En un sentit derivat, de tipus utilitari, economia
expressa dues nocions:
- "producció màxima
i òptima amb un mínim de risc i esforç";
- "consum màxim i òptim
amb una despesa mínima".
En el pla comptable. implica l'equilibri entre
entrades i sortides, tant quant a valors precio-mercantils de
bens utilitaris produïts com quant a valors salario-mercantils
de forces productores.
Economia de mercat és,
conseqüentment, una estratègia autopolítica
que, a partir del càlcul i anàlisi estadístics
exactes de la riquesa mercantil produïda total d'una societat
geo-política determinada sap:
- d'una part, diferenciar el sub-conjunt
precio-mercantil privat i el sub-conjunt precio-mercantil comunitari,
aquest últim representat pels excedents de producció;
- i, d'altra part, el corresponent sub-conjunt
salario-mercantil privat-solvent i el conseqüent sub-conjunt
salario-mercantil comunitari-solvent.
És així com, la lliure i responsable
economia autopolítica del lliure mercat conjunt de tots
els lliures canvis monetaris elementals pot repartir equitativament
la riquesa produïda global entre tots els membres de la comunitat.
Aquesta repartició equitativa -econòmica-, afavoreix
l'equilibri general del mercat.
Si hom ha popularitzat el sentit d'economia,
partint de Xenofont, com a "administració (-nomos,
en sentit molt elaborat) de la casa (oikos)",
és perquè ell mateix restringí el significat
d'economia en fer una lloança a la vida i a la casa familiar,
essent aquesta última el bé comú utilitari
per excel·lència de la família, nació
i comunitat primària a l'Atenes del seu temps.
Egoisme
Tancament d'ordre instintiu que cerca assegurar
els mínims vitals.
Eleccions
Prendre opcions en els diversos aspectes de la
vida social.
Empíria
Travessament, captació, observació,
memorització de realitats concretes, tant les exteriors
com les interiors a cada persona.
Les empíries són noümèniques
i fenomèniques.
Només les empíries fenomèniques
-en la mesura que arriben a prendre forma verbal ben precisa-
poden ésser objecte de sistematització i esquematització
abstractiva i reduccionista. (Vegeu empirisme).
Empirisme lògic pro-experimental
Expressió que precissa la metodologia
científica.
Les empíries
fenomèniques, en tant que poden ser sistematitzables, hom
les anomena empirismes. Només existeixen empirismes exclusivament
fenomenològics, ja que els conjunts intuïtius d'idees,
ideals o noúmens no poden ser sistematitzables sense caure
en un racionalisme reduccionista de la persona humana.
L'empirisme
recull, doncs, la part de totes les empíries que, degudament
distingides per intuïció i analitzades segons lògica,
mostren la seva constant aparença sensible, almenys parcial,
indefinidament repetida i experimentable, a l'inrevés de
les empíries noümèniques, singulars i profundes,
encara que siguin tan reals les unes com les altres.
L'empirisme fenomenològic
està centrat en el tractament lògic dels fenòmens:
és part de l'operativa prèvia a l'experimentació.
L'experimentació
és una tendència indefugible (en grec i en llatí
pro) de la lògica. Qualsevol asserció lògica
sense possibilitat raonable d'experimentació és
considerada pura hipòtesi sense cap rellevància,
que no sigui la de repte cara al futur.
Aquesta operativa de l'empirisme
fenomenològic pro-experimental és, en
si mateixa, d'una radical i total inèrcia analítico-logística,
lúcida, impersonal, universal, a disposició de tota
persona amb un mínim de metodologia prèvia.
La "ciència" és un moment
molt curt d'aquest procés: el moment de la confirmació
o infirmació experimental exacta i directa de qualsevol
hipòtesis de treball.
Aquesta operativa "científica"
depèn de qui l'aplica: els seus resultats tecnològics
tant poden ser democratitzants, com esdevenir instruments de
poder de minories
antidemocràtiques. Aquesta és una opció "política"
que depèn de la vitalitat lliure de cada poble. Ningú
pot "salvar" un poble que s'entrega dòcilment
a la tirania, a l'esclavatge o a la "ciència".
Aquesta és un instrument purament inert,
impersonal, amoral, sense cap capacitat pròpia d'alliberament
de les persones.
Empresa
Projecte o realitat que es fonamenta en la capacitat
emprenedora.
Empresa
utilitària
Empresa dedicada a la producció o venda
de mercaderies.
Empreses
multiestatals plutàrquiques
Expressió precisa que designa les «empreses
multinacionals» com a estructures de poder
ocult.
Endoètnia-viriarcal
Terme que designa la fase de les endoètnies
en què el «mascle conductor» n'és el
coordinador.
Endogàmia
Relació sexual tancada a l'interior, entre
els propis membres de la comunitat.
Endo-observació
Vegeu exo-observació
i introspecció.
Entranyat
En les pròpies entranyes, en el propi
psico-soma.
Església
Convocatòria a una alegre comunió
festiva ètica-transcendent.
Esperit
El «vent» inefable que ens mou com
a éssers humans i és específic de les persones.
Esperit, ànima, psiqué.
La distinció semàntica és
ben clara en les arrels gregues i llatines:
GNA (i derivades gen, gon, gyn, gam...) especialitzada
en totes les generacions carnals.
GNO, especialitzada en totes les generacions
o creacions espirituals, anomenades
també, nocionals.
CO-GNO, CO-GNA: especialitzades en totes les
creacions logals (logos)
o verbals, difícil i parcial retorn de l'esperit a la carn.
CO-GNI: especialitzada a totes les adquisions
(cognicions) de la intel·ligència
artificial en les seves successives màgies:
- màgia poètica-llibertària
per primitiva (-60.000/-50.000),
- màgia pe(n)sada
i esclavitzadora per dogmàtica (-2500),
- màgia lògica
(-500).
Esperit
ètic-transcendent
Qualificatius que permeten situar l'esperit inefable
en relació a l'ésser (ètica) que va més
enllà de la manifestació fenomènica
Esperit
sociatiu
Capacitat específica humana d'inter-relació
entre idees i d'elecció-associació entre persones.
Esperit
transcendent
Indefinible, inabastable, més enllà
dels fenòmens.
Estat
Organ estable de comandament polític de
coordinació interna i relacions exteriors. No confondre
amb estatisme.
En la dinàmica i espontaneïtat de
qualsevol societat
geopolítica, l'Estat
és la institució estable
que dóna continuïtat i que garanteix les decisions
uni-federatives en la coordinació
interna de les ètnies
rígidament unifederades cara a l'exterior i llibertàriament
multi-confederades
a l'interior: d'aquestes decisions en deriven totes les
regles de joc polític i econòmic.
L'Estat és, però, una petita part
de la societat geopolítica total; hi té la funció
única de gerent (legislatiu i executiu), i no és,
per tant, ni l'amo ni el patró d'aquesta societat. La Justícia
no forma part de l'Estat, ja que la seva funció és
vetllar amb total independència perquè l'Estat compleixi
la seva funció i no es transformi en estatisme egolàtric
i en poder irresponsable.
Estat de dret i estat de fet
Estat de dret, significa que el dret -la llei-
preval per sobre la força, que la legalitat no és
atacada per poders fàctics, que tothom és igual
davant la Justícia sense distinció de sexe, ètnia,
posició cultural o econòmica. La majoria de les
constitucions actuals s'autoproclamen "estats de dret"
per distingir-se dels "estats de fet" en els que preval
el poder d'un governant o d'una minoria. Però una simple
observació, fins i tot en les societats "democràtiques",
descobreix la manca d'igualtat davant la Justícia i del
domini subtil dels poders fàctics en qualsevol d'aquestes
societats, la qual cosa indica que estan més aviat en un
"estat de fet", és a dir dominat pels fets: qui
té poder l'exerceix impunement sense cap respecte a les
lleis.
Estatisme
Degeneració històrica de l'Estat
en què aquest es converteix en el principal sistema de
referència i domini de la societat.
L'estatisme és la desviació egòlatra
de l'Estat en que aquest és suplantat per una organització
burocràtica de poder que anul·la les diferents ètnies
constitutives de la societat geopolítica, que controla
els ciutadans i que acapara les funcions de la societat civil
organitzada (empreses, col·legis professionals, entitats
ciutadanes, governs locals, comarcals i ètnics...). Una
de les característiques de l'estatisme és que confon
comunitarització (Vegeu comú
i estatització).
Estatisme
intraimperialista
Convertit en un fi, i fracassat en l'imperialisme
exterior, l'estatisme sotmet a imperialisme als propis ciutadans
i ciutadanies (ètnies, inter-ètnies, associacions,
empreses).
Estatització
Procés pel qual l'Estat s'apropia il·legítimament
i anticonstitutivament de certs béns i serveis, en el pretés
nom de la societat, o del "bé comú". Tota
estatització corromp el sentit originari -i a recuperar-
de l'Estat, i el condueix a escandalosos despotismes,
nepotismes, amiguismes, ...mercantilismes,
radicalment contraris a la seva vocació "liberal",
vocació generadora de la "societat geopolítica"
a la qual ha de servir.
Estats-Nació
Expressió equívoca que vol casar
un ens de gestió (l'Estat)
d'una societat plurinacional amb la unificació forçada
de totes les ètnies en una «nació mite».
Estatut liberal
Estatut que es proposa crear per tal de clarificar
l'àmbit d'actuació de totes les activitats culturals,
cíviques, polítiques.. Aquestes activitats convé
que no es mercantilitzin per garantir llur independència
del diner mercantil ni que s'estatitzin per tal d'alliberar-les
dels «poders públics».
Estatut liberal
Estatut que es proposa crear per tal de clarificar
l'àmbit d'actuació de totes les activitats culturals,
cíviques, polítiques... Aquestes activitats convé
que no es mercantilitzin per garantir llur independència
del diner mercantil ni que s'estatitzin per tal d'alliberar-les
dels "poders
públics".
Estatuts de solidaritat social
La distribució de la "massa
monetària financera de solidaritat social"
és duta a terme segons un sistema de punts adjudicats a
cada persona
(individual, col·lectiva...) segons l'estatut al qual s'aculli:
Estatut general.
Atribueix a tots els ciutadans, des del seu naixement, un "salari
de solidaritat social vital", que els asseguri un mínim
de consum durant tota la seva vida, pel sol fet de ser persones
vives i habitants lliures.
Aquest estatut també atorga "assignacions
i salaris de solidaritat social" per a determinades eventualitats
independents de la professió exercida:
- "salaris de solidaritat social
per invalideses o incapacitats congènites o adquirides"
(no per motius professionals) que seran atorgats de per vida en
el percentatge assignat per les autoritats sanitàries,
revisables per elles periòdicament.
- "assignacions periòdiques
per a compra o millora de la llar", i, eventualment segona
residència, en funció dels excedents de producció,
instal·lacions sanitàries, moblament...
- "salaris de solidaritat social
de matrimoni i fills", fins als 16 anys.
Estatut
liberal. A més de les aportacions de l'Estatut
general, ofereix als professionals liberals i a llurs famílies
la seguretat i dignitat social constitutius de llur vocació
altruista i desinteressada, per mitjà del "salari
de solidaritat social liberal" de per vida, mentre no dimiteixen
ells mateixos d'aquest estatut (podent-hi reingressar en les condicions
establertes, quan vulguin) o mentre no en siguin expulsats per
sentència que fixarà el tant per cent dels drets
estatutaris suprimits.
Atorga també als professionals, institucions
i associacions liberals els pressupostos ordinaris i extraordinaris
necessaris a llurs activitats vocacionals.
Ofereix als estudiants i aprenents, des dels
16 fins als 25 anys, un "salari de solidaritat social"
per a facilitar el seu temps de preparació, sigui utilitària,
sigui liberal.
Estatut mixt.
Ofereix, a més de llur facturació empresarial (salari
privat), uns "salaris o pressupostos de solidaritat social"
a determinades professions i empreses, per a potenciar llur implantació
territorial-tecnològica segons les necessitats ecològiques
de les ètnies
i interètnies (per a evitar l'abandó dels serveis
socials per causa de la insuficiència financera). Els exemples
més clàssics són els artesans, i els serveis
socials a càrrec d'empreses mixtes (públiques-privades
no monopolistes).
Estatut utilitari.
A més de les aportacions de l'Estatut general, ofereix
a tots els professionals utilitaris:
- "salari de solidaritat social
de malaltia, accidents, invalidesa i incapacitats" a partir
del primer dia de contracte professional-utilitari. (Llibertat
total d'assegurar-se privadament a nivell superior).
- "salari
de solidaritat social d'atur forçós, vaga o lockout".
Estratègia
Actuació conjunta sobre tots els estrats
de la població per aconseguir objectius amplis i profunds.
Estructures concretes i
abstractes
Anomenem estructures concretes
(fenomèniques i noümèniques) totes les
que són captades i desenvolupades per la intel·ligència
natural de l'home en els seus diferents graus de complexitat.
En la societat humana es poden distingir tres grans menes d'estructures
concretes:
- la infraestructura
utilitària, que és la base material (productiva-comsumptiva)
de la vida humana. Podem dir que és la societat
utilitària que pot ésser formada per
múltiples llibertats utilitàries;
l'anomenem, doncs, societat llibertària.
- l'estructura
cultural, que és el desenvolupament -pel cultiu integral
de totes les capacitats intel·lectives de l'home- de totes
les àrees de la vida social (costums, organització
política, justicial, cívica, artística, informativa...).
Podem dir que és la societat
liberal, formada per múltiples iniciatives i
realitzacions sense finalitat específicament utilitària,
lligades, doncs, al desenvolupament integral de les
persones.
- la superestructura
ètica, que és l'àrea noümènica
(dels ideals), molt poc condicionada, però molt condicionant
de les altres dues estructures. És una estructura concreta
específica de la intel·ligència natural
humana. Podem anomenar-la societat lliure
ètica transcendent. La super-estructura no pot ser
tractada per la lògica.
Les estructures
abstractes són, en canvi, d'una altra classe ben
diferent. Són invenció de la
intel·ligència
artificial humana. Són instruments i sistemes
de mesura, d'anàlisi i d'estudi lògic, de les infra-estructures
utilitàries i de les estructures liberals.
Ètic-transcendent
Veure esperit
ètic-transcendent.
Ètica
Allò que neix de l'ésser humà.
No confondre amb moral.
Allò que neix pregonament de tot l'ésser
de cada persona; la per-consciència
més alta en l'esperit transcendent de l'home. Aquesta per-consciència
vivent és tan profunda i íntima que es pot dir que
és la seva veritat subjectiva, tan globalment lliure i
transcendent al seu propi ésser fenomènic que no
depèn de cap part separada del ser (com per exemple la
"voluntat" o qualsevol altre capacitat personal).
Etimologia: sànscrit: AS;
grec: SFED, S
ETHOS, ETH, ES, S,
ESMI, (ES)-^ON, ^ONTOS. OSIOS
per SOTYOS; llatí: ESSE,
SUM, ERAM per ESAM... PRAE-SENS,
AB-SENS...
Ètnia
Nació amb ètica i cultura pròpia.
Etimològicament, del grec ethos-genos,
"nació amb ètica pròpia, amb ideals
propis"; en deriva la cultura total d'aquest poble i el seu
idioma (una llengua esdevé un idioma quan un poble qualsevol
se la fa pròpia, íntima, cordial, entranyada).
"Ètnia" és, doncs, tota
nació amb tarannà propi que, al llarg dels temps,
ha sabut constituir-se una cultura hereditària, singularíssima
i indefinidament perfectible com qualsevol altra. Tota ètnia
té una riquesa espiritual generadora de riqueses materials
que cap despotisme,
llevat de genocidi, no li pot prendre; si bé la pot arruïnar
en la seva prosperitat econòmica, això és
un simple fenomen que una ètnia vivaç pot sempre
recuperar.
No hi ha ètnies ni cultures ni idiomes
superiors a d'altres, estan només en diferents estadis
d'evolució. Qualsevol ètnia, cultura o idioma és
capaç, en molt poc temps històric, de saltar nombrosíssims
estadis intermediaris i posar-se al nivell de les ètnies
més progressives, àdhuc de sobrepujar-les.
Les ètnies, per tant, comencen a la parella
humana que s'estima, als fills del matrimoni
(en l'era històrica, de la "família"),
al veïnatge, al barri, a la comarca... i acaben constituint
inter-ètnies confederades entre elles.
Tota comunitat ètica-trancendent, exclusivament
fonamentada sobre intuïcions perconscients
i pervivents, i perseguidora de fins
estrictament noümènics
-en esperit pur-, necessita vitalment d'una institució
"liberal" que -tocant de peus a terra- li permeti la
mínima continuïtat i presència en la societat
fenomènica.
Tota ètnia i inter-ètnia participa,
per definició, d'aquesta peculiaritat ètica-trancendent
(ethos-genos) suara mencionada.
Així, tant les comunitats ètiques-trancendents
com les ètnies i inter-ètnies no són directament
partíceps en la societat fenomènica, ja sigui utilitària
o liberal. Indirectament, però, necessiten d'una institució
liberal
que fenomenolitzi la dinàmica social temporal i objectiva.
Quan aquesta institució liberal oblida
la seva funció de simple gerent i creu que ella és
l'ésser essencial i total de la comunitat (ètica
o ètnica), aleshores aquesta perd el seu propi sentit noümènic
i es converteix en una justificació per a l'exercici del
poder de la institució liberal contra tots els membres
comunitaris.
Qualsevulga que sigui llur origen i llur inspiració
ètica-transcendent, les col·lectivitats, més
o menys institucionals, són avui dia, en tan que gerència,
exclusivament fenòmens socials i com a tals han d'ésser
estudiats i tractats, sense que es puguin atribuir cap privilegi
sagrat d'intocabilitat.
Eurítmia
Literalment: bon ritme, ritme harmoniós.
Eu en grec clàssic significa
bo i s'oposa a "dis" (dis-harmonia). Correspon al verset
bíblic: "això és bo".
Exacte
Etimològicament: "ex-actis",
"a partir de (ex-) els actes o fenòmens reals empíricament
observats". L'exactitud és fenomènica; la veritat
és noümènica.
Executiu
Òrgan de comandament que duu a terme les
línies marcades pel legislatiu,
però que n'és independent tant en l'elecció
com en la responsabilitat.
Excedents de producció
Cal ans que tot distingir en tota producció
interior de mercaderies-preu, dos conceptes generalment confosos:
"saldos" i "excedents".
Un saldo és
una quantitat qualsevol de mercaderies produïdes que, en
un mercat amb suficient diner -o poder de compra global- no s'han
pogut vendre per les raons següents:
1. mercat ja saturat d'aquest producte (tothom
qui el vol ja l'ha comprat)
2. desfasament tecnològic
3. mala qualitat
En un mercat amb omnicomptabilitat, gràcies
a una moneda documentàriament omni-informativa, els "saldos"
seran exclusivament conjuntures d'empreses mal portades.
Un excedent
de producció que l'anàlisi estadística
ens dirà si es "de consum" o "d'inversió"
és una quantitat qualsevol de mercaderies produïdes
que no han sigut comprades malgrat haver-hi en el mercat compradors
realment potencials, però que no disposen de suficient
diner privat-solvent.
Per sortir de dubtes en la pràctica diària
de qualsevol mercat interior, referent a si unes mercaderies-preu
realment existents, però no venudes, són o no són
respectivament "saldos" o "excedents" només
cal "inventar diner econòmic complementari" sigui
financer-consumptiu, sigui creditici-inversiu, pel valor precio-mercantil
global, en cada sub-cicle de totes aquelles mercaderies no venudes.
Si després d'aquesta operació queden
mercaderies no venudes, és que aquestes últimes
són realment "saldos" segons l'apreciació
dels seus clients habituals. Només serà necessari
anar anul·lant, amb prudent lentitud política i
segons estadístiques exactes successives, la lleugeríssima
inflació monetària creada.
Referent a mercaderies peridores de consum individual,
familial o institucional-hospitalari, hom pot preveure la creació,
segons llei i a nivell local, d'un diner financer específic
per productes excedentaris concrets (per exemple, si en un mercat
local hi ha excedents de tomàquets...): les autoritats
monetàries ingressen automàticament, al compte corrent
de consum de cada client natural, una quantitat de diner comunitari
solvent representatiu del valor precio-mercantil de la mercaderia
peridora no venuda; aquest suplement de poder financer de compra
atorgat als clients potencials els hi permet de comprar-la, per
exemple, durant 15 dies.
Si els potencials consumidors afavorits la compren,
significa que no la compraven perquè el valor precio-mercantil
de la producció generada era superior al diner salariomercantil
privat que lliurement ells estaven disposats a gastar i per aquesta
raó, calia inventar autopolíticament diner complementari
comunitari solvent en la mateixa proporció de la no venda
registrada.
Si amb la mesura financera local indicada, els
simples consumidors potencials continuen no comprant els excedents
específics concrets comprovats, això vol dir que
el lliure mercat considerat n'està saturat i que aquesta
mercaderia invenuda s'ha convertit en saldo invendible en la localitat
productora o no. (En aquest últim cas, simplement importadora).
Caldrà replantejar-ne els nivells de producció o
d'importació cara al futur.
Si es tracta d'una localitat productora amb excedents
conjunturals, caldrà buscar-ne segons principi d'economia,
no sols opulent, sinó generosa, una sortida cap a conserveries
locals a preu de producció i finalment d'exportació
cap a mercats exteriors interessats a conseqüència
d'un intens esforç de "marketing" intel·ligent.
Interessats per aquestes mercaderies en estat fresc o en conserva;
sigui en tractament onerós dintre el quadre del tractat
de comerç bilateral o multilateral vigent: sigui per finançament
gratuït, totalment o parcial. Però aquest és
un problema mercantil i econòmic específic-concret
a estudiar a part i de manera pertinent, segons una visió
altra que la del simple consum immediat.
(Es crea un excedent de producció quan
una mercaderia determinada no és comprada. Les causes de
que no sigui comprada són vàries i cal distingir-les
per saber si és un excedent demandat realment per algun
comprador. Que no s'hagi comprat pot ser degut a que el mercat
ja està saturat d'aquest producte (tothom qui en vol ja
n'ha comprat, està desfasat tecnològicament, és
de mala qualitat...) o bé degut a que els possibles compradors
no disposen de diner suficient. Per sortir de dubtes cal crear
diner en funció del valor de tots els excedents de producció
de consum o bé crear diner específic per un producte
excedentari concret (per exemple si hi ha excedents de tomàquets,
s'ingressa a cada família una quantitat de diner que li
permet comprar tomàquet durant 3 dies, acabats els quals
si amb aquest diner no s'han comprat tomàquets, el diner
és anul·lat). Si els consumidors compren els excedents,
significa que no els compraven perquè el valor de la producció
generada en el mercat era superior al diner pagat per fer-la i
per això calia inventar diner en la mateixa quantitat de
l'increment del valor de les mercaderies sobreproduïdes.
Si no compren els excedents, vol dir que el mercat està
saturat i que cal replantejar la producció o trobar-li
sortida cap a mercats exteriors interessats.)
Els excedents però, també poden
ser de mercaderies inversives (màquines, instal·lacions...).
En aquest cas, sempre que hi ha excedents el crèdit comunitari
permet, en situacions avantatjoses inventar diner per tal que
les empreses interessades puguin comprar les mercaderies inversives
que necessiten i que estan realment produïdes.
El conjunt de la humanitat cada vegada té
més capacitat de produir amb menys aportació humana,
degut al que podríem anomenar el "treball dels morts"
acumulat generació rere generació. Aquest excedent
de producció, amb l'actual sistema monetari és difícil
de captar i de distribuir. Donat que els excedents, produïts
per iniciativa privada, no són fruit de la retribució
als factors de producció, podem dir que són una
espècie de plusvàlua comunitària, que ha
de beneficiar al conjunt de la població, productora o simple
consumidora.
Existència
Ésser en fora, només possible a
partir d'una prèvia insistència.
Existencial, existència, existencialisme
Contracció d'ec-(s)
istere, significant d'"estar
(sistere) a fora (ex)".
Per definició, connota tots els fenòmens exteriors
a la persona, i, per tant, tots els exterioritzables per ella.
(Vegeu insistencial).
Exo-observació i endo-observació
Exo i endo
són dos prefixos grecs que signifiquen "fora, a l'exterior"
el primer i "dintre, a l'interior" el segon. Indiquen,
adjuntats a observació, els dos tipus observatius: l'exterior
(correntment anomenat "observació") i l'interior
(més conegut per "introspecció").
Si bé aquests termes compostos són
híbrids (grec-llatí) no n'hem trobat d'altres per
a unificar els dos vessants d'activitat personal quant a "observació".
Experimental (Vegeu
empirisme fenomenològic
pro-experimental)
Extra-comptable
Fora d'un sistema de comptabilitat.
Extra-imperialisme
Imperialisme que s'exerceix sobre ètnies
o societats exteriors.
Factura-xec
Terme tècnic que
designa el nou tipus de moneda personalitzada i informativa que
fa la funció de factura i de xec nominatiu alhora.
Nom descriptiu de la naturalesa
d'un instrument monetari (moneda) personalitzat i informatiu de
cada acció de compra-venda de mercaderies concretes: fa
constar les dades corresponents a una factura i a un xec nominal,
tot fent-ne la seva funció conjunta (precisa el tipus de
mercaderia i els agents de la compra-venda, i efectua el pagament
per transferència entre comptes corrents del valor monetari
de la transacció). La telemàtica (informàtica
interconnectada a distància) permet processar ràpidament
i eficaçment tot el complex món mercantil tractat
amb "factures-xec", tant en l'aspecte de transferències
entre comptes corrents, com en el de la comptabilitat global,
o el de la responsabilització personal.
La intra-comptabilitat exclusivament aritmètica
abstracta seguí ràpidament (-5000/-4000), a l'escala
de l'acceleració històrica d'aquells temps, l'invent
anterior d'una comuna moneda de mesura i compte abstracte per
a totes les mercaderies. Aquesta moneda fou connatural, contemporània
i consubtancial amb les primeres polis
o "ciutats-imperis," paulatinament emmurallades (Vegeu
Denise Schmandt-Besserat, "El
primer antecedente de la escritura", Investigación
y Ciencia número 23, agost 1978).
La intra-comptabilitat exigia indefectiblement
la unitat "formàtica" que avui anomenem "factura-xec":
a l'article citat en veiem la materialització en les bullae,
recipients de fang cuit en forma de càntir que contenien
les fitxes comptables de cada remesa-expedició confiada
a un transportista (caravana o vaixell); però que no duien
cap inscripció a l'exterior, a fi de facilitar el control
de les mercaderies rebudes pel destinatari. (El transportista
que trencava la "butlla" era inscrit a la llista negra
de les ciutats dels mercaders expeditor i destinatari).
Fins aquí la descripció aproximada
de la "factura".
El "xec" consistia en un altre recipient
similar de fang, que contenia les mateixes fitxes monetàries
(o les equivalents) de l'expedició; i, a l'exterior, hi
havia la llista, confirmada pel segell monetari-comptable que
donava la conformitat del client recepcionista i el conforme.
Aquesta unitat "factura-xec" fou rompuda,
cap els (-2500/-2000), pels subtils mercaders-banquers d'Akkad,
que tant d'èxit tingueren amb llur invent de les monedes
metàl·liques concretes; forçosament antidocumentàries,
antianalítiques i antiestadístiques, per ser anònimes,
uniformes i de circulació social permanent. Les factures
seguien el seu camí del proveïdor al client, però
els xecs o diner escriptural-bancari seguien un camí que
no tenia res a veure amb el primer.
La prova que els escribes dels temples-bancs
i dels mercaders-banquers s'havien acostumat a les bullae o factures-xec
anteriors, és que durant molt de temps continuaren escrivint
sobre tauletes de forma còncava, corresponents a una quarta
o sexta part del primitiu recipient de fang en forma de càntir,
com demostren totes les taules de les primeres escriptures sumèries,
que no són planes.
Allò que proposem només és
una innovació a nivell d'història molt limitada
(als 4000 darrers anys), ja que en realitat és un retorn
tecnològicament actualitzat a una pràctica com a
mínim bi-mil·lenària a la regió considerada
com el bressol de les nostres multimil·lenàries
civilitzacions (cultures de ciutat).
L'home progressa en tots els terrenys per espirals
ascendents dintre un cilindre format per les coordenades verticals
de cada invent ancestralment acumulat a la memòria comunitària.
No es tracta per tant de negar aquí el
paper importantíssim jugat per la moneda anònima
dels 4000 últims anys, ja que generà "imperialismes"
que, amb totes llurs corrupcions i deficiències, obriren
les primitives i tan tancades "ciutats-imperis" emmurallades,
a una visió-món, a una visió cosmopolita-bancària,
a un "capitalisme dinàstic i individualista salvatge"
(ho és igualment el capitalisme estatista contemporani)
que, agradi o no agradi, durant aquests 4000 anys ha conformat
la nostra civilització actual.
Transformar aquesta civilització
en un sentit harmoniós no és, doncs, tan difícil
com sembla a molts privilegiats que se senten amenaçats
i a molts utopistes que no busquen el desllorigador, la clau ("el
jòquer"), de l'abjecta situació de les societats
contemporànies abocades a un maltusianisme monetari que
no beneficia ningú.
Família
Etimològicament, «grup d'esclaus»
sota el despotisme del «pater familias». Es un tipus
de grup sexual-nutrici
relativament recent (de fa uns 13.000 anys). A falta d'un terme
clar que el substitueixi s'empra en el sentit ampli (una o més
persones que conviuen).
Designa una articulació social-genètica
molt recent dins l'evolució humana. Etimològicament,
"famel" en la llengua d'origen indoeuropeu dels oscs
vol dir "esclau". La "família" sorgeix
amb el patriarcat, on el "pater familias" té
poder de vida i mort sobre els seus (dona-es, fills-filles, i
esclaus-esclaves).
En espera de trobar una expressió més
adient i positiva, entendrem per "família", a
l'únic efecte d'adjudicació del "salari de
solidaritat social familiar", qualsevol nucli de convivència
que ho declari, independentment de la seva composició.
La paraula "matrimoni" etimològicament
és més clara i exacta: "aportació de
proteccions (murus) i recursos (munus)
a la mare (matri) i, per tant, als
seus fills". Cal recordar que murus
i munus són de la mateixa
arrel que moni i monia.
Familiars
A efectes legals, avui dia, els qui composen
una unitat de convivència autodeclarada lliurement.
Federació (confederació)
Pacte lliure o forçat per les circumstàncies
entre diverses ètnies per a fer front a perills exteriors,
que permet la lliure confederació
interna entre elles.
La "federació" és pacte
de múltiples ètnies-nacions cara a l'ajuda i la
defensa exterior (uni extra-federació). Queda limitada
en un territori i per una estructura política; històricament,
les primeres federacions polítiques
foren les "ciutats-imperis" o polis.
Actualment les anomenem "societat
geopolítica" o "societat civil".
La "confederació"
és una possibilitat social espontània i expansiva
a l'interior d'un àmbit federal ja ben definit (multi intra-confederació).
Històricament la societat geopolítica,
unifederada cara a l'exterior i multiconfederada cara a l'interior,
s'anomena amb el nom tècnic d'imperi.
Quan una de les ètnies es fa servir a favor d'un grup minoritari
per a trencar el pacte confederal intern, i s'imposa sobre les
altres, apareix l'intra-imperialisme.
Felicitat
noümènica
Realitat humana inexpressable que brolla de la
llibertat interior més profunda.
Fenomènic-material
Referent a allò que és observable,
mesurable, quantificable.
Fenòmen
Aparença sensible: tot allò que
és captable, directament o instrumentalment, pels sentits
humans. Tot fenomen és, en principi, tractable i sotmetible
a la lògica. Aquesta només pot ésser emprada
com a operativa per a estudiar els fenòmens (i no els noúmens).
Fenomenològic. (Vegeu fenomen,
lògica, i empirisme
fenomenològic pro-experimental).
Financer
El diner financer és el que "fineix",
acaba la seva funció, en el consum. (Vegeu salaris de solidaritat
social).
Finances
consumptives
Diner comunitari que sota forma de salaris
i assignacions de solidaritat social es reparteixen entre ciutadans
i ciutadanies per al consum d'excedents de producció.
Finançament comunitari
Vegeu comú, estatuts
de solidaritat social i excedents
de producció.
Fulgurància
perconscient
Obertura de la consciència a una realitat
interior profunda qualitativament diferent al seu estat habitual-fenomènic.
Gnàtic
Referent a allò que és natural,
nascut sobre la terra, carnal-fenomènic-instintiu-hereditari.
Govern
Òrgan de conducció de les
coses (no de les persones).
Gregarietat
Tendència vital present en totes les espècies
vives que condueix a l'agrupament instintiu-inconscient dels individus
d'una espècie. No confonfre aquesta universal tendència
animal amb sociativitat.
Grup
sexual-nutrici
Terme tècnic que designa l'articulació
genètico-social d'una parella mascle-femella amb relació
sexual, procreació i nutrició comuns dins les endoètnies
primitives.
Història: visió, saber... Memòria
El mateix significat tenen evidentment altres
derivats de la mateixa arrel: IDEA, OPINIÓ... EVIDÈNCIA
(visió de la realitat exterior). El complement de la paraula
anterior encara que d'arrel distinta, és evidentment, "intuïció"
(visió interna de la realitat interior i exterior).
La memòria dels temps passats és
sempre subjectiva-objectiva. Els primers historiadors -que coneixem
exclusivament en l'era escriptural (com a màxim cap als
-3000)- tenien una memòria, un saber, una visió
molt preferentment subjectiva (ètnica, imperialista, classista,
individual; és a dir, molt personalitzada en l'historiador
i el seu context ambiental).
Avui dia, i des de fa alguns pocs segles,
es tendeix de més en més, a l'objectivitat omnidocumentària.
Home
Terme que designa els individus de l'espècie
humana: que inclou les persones
individuals d'ambdos sexes, les persones
ètniques i les persones
socials-col·lectives.
Ideals
Vegeu noümen.
Idealismes
Tractament sistemàtic (-ismes) dels
ideals, incapaç d'afrontar
eficientment el món dels fenòmens perquè
no els tracta adequadament en no donar-els-hi la importància
que tenen per a la concreció dels ideals.
Identitat
personal
Expressió confusa que preté fer
idèntiques a les persones, quan són singularíssimes
i irrepetibles.
Ideologia
Paraules lliures (logia)
sobre les idees. No s'ha de confondre amb
ideològic.
Ideològic
Incorrecte tractament lògic
de les idees i dels ideals. Aquelles i aquests són tan
complexos que no poden ser tractats per la lògica, sense
atemptar greument a la vegada contra la lògica correcta
i contra la singularitat de cada persona que té idees i
ideals també singulars. La lògica només és
aplicable als fenòmens,
i no ho és als ideals (noúmens)
sense caure en un embolic racionalista.
En les idees hi ha molta creativitat noümènica.
Els ideals són reduccions subjectives dels noúmens
inexpressables.
La complexitat de les idees i dels ideals no
pot permet que siguin tractats segons lògica, sense haver
procedit prèviament a distingir-hi, amb molta atenció,
llurs respectives àrees noümèniques-creatives
i fenomèniques resultants.
Intentar tractar-los lògicament, sense
aquesta prèvia distinció d'àrees, és
atemptar greument, a la vegada contra la singularitat irrepetible
de cada persona
i contra els límits de l'empirisme
exclusivament fenomenològic
pro-experimental.
La lògica només és aplicable
als fenòmens i no als noúmens, als ideals i a les
idees, tots ells massa subjectius i complexes, quan no inefables
per llur mateixa grandiositat que omple i satisfà tota
la persona.
No obeir aquesta regla de la lògica considerada
"correcta", és caure en els racionalismes, potser
molt enginyosos, però d'una perfecta inutilitat humanista.
Ideologies i afectivologies
Ideologies i afectivologies són a les
idees i als afectes allò que un "pastitxo" és
a una obra d'art; són a la lògica allò que
una joguina molt vistosa i barata és a un instrument electrònic
de gran precisió.
En llur formulació, substitueixen:
1. l'anàlisi conceptual
empirològica per l'aprenentatge dels sentiments
depriments de por, renúncia, abandó, catàstrofe,
sotmetiment, etc. etc;
2. el pensament estrictament lògic
per unes conclusions que s'inscriuen en el quadre clínic
de les obsessions escolàstiques de cada grup antisocial
i pro-poder.
Llur finalitat és la hipnosi retòrica,
que només pot reeixir suprimint tota intel·ligència
i tota crítica: el pensament coherent, i l'aproximació
d'aquest a la realitat, és llur gran enemic i el crim més
gran de desviacionisme.
Tot règim afectivològic, és
a dir classista i hipòcrita, fa els homes esclaus dels
altres homes.
Tot règim ideològic fa els homes
esclaus a la vegada dels altres homes i de llurs idees.
Afectivologia i ideologia són la paròdia
de la lògica empirista-voluntarista-experimentalista, o
sigui pro-científica, pro-filosòfica, pro-tècnica.
Igualtat
jurídica
La singularitat de les persones no nega, però,
que davant la llei, totes hagin de ser iguals (però no
idèntiques).
Imbècil
In-bàculus:
sense dot de comandament (d'arquia).
El bastó (baculus) sempre
ha estat el signe del comandament, malgrat s'ha emprat com a signe
confusionari de poder.
La imbecil·litat, lluny de ser cap insult, és la
comprovació d'un fet d'incapacitat, reconeguda pels propis
conciutadans, dels que no saben comandar responsablement, sinó
que només actuen basats en el poder sobre les persones.
Imperi
És una estructura política que
sorgeix amb les primeres ciutats a l'Àsia sudoccidental
basada en un pacte de defensa cara a l'exterior entre diverses
ètnies. Imparare (llatí):
"estar preparat a l'interior per a fer front a perills exteriors".
A partir de l'aparició dels
imperialismes (-2500/-2300)
els imperis han estat engolits per aquells. L'imperi lliurement
format és una estructura autopacificadora i estabilitzadora,
que pot permetre avui una sortida viable a l'era dels imperialismes
(Vegeu societat
geopolítica i federació).
Imperialisme
Desviació de l'imperi
(lliure pacte respectuós de les múltiples persones)
cap a una estructura a favor d'unes minories -indígenes
o extrangeres- opressores de la resta de persones ètniques,
col·lectives i individuals.
És una estructura
antipolítica que trenca el lliure pacte de l'imperi
i el vicia a favor d'un de sol (monopoli), d'uns pocs (oligopoli),
d'uns pocs amb diners (plutarquia)
que actuen contra tots els altres amb poder (despotisme, tirania),
sigui a l'interior de l'antic imperi (intra-imperialisme) sigui
contra d'altres a l'exterior (inter-imperialisme).
Des que les primitives
"ciutats-imperi" de l'Àsia sudoccidental foren
vençudes pels imperialismes, els imperis han deixat d'existir
històricament. Quan s'empra el seu nom encobreix quasi
sempre un o altre tipus d'imperialisme.
Impost únic de solidaritat social
El sistema de factura-xec
telemàtica permet una dràstica reducció
del sistema fiscal, degut a la seva automaticitat de recaptació,
amb un tant per cent fixe i igual per a cada factura-xec emesa.
Simplifica la vida dels contribuents, no permet evasions que afavoreixen
a certes minories i no té pràcticament cap cost
de recaptació ni d'inspecció. El percentatge impositiu
s'anirà reduint a mesura que la "comptabilitat
global" del mercat permeti crear la "massa
monetària de solidaritat social" a partir
de la "invenció
de diner", feta en funció dels excedents
de mercaderies de consum.
Indefinit
"Sense límits" és un
qualificatiu imaginable per a l'home, molt al contrari d'"infinit",
qualificatiu impossible d'imaginar en el món dels
fenòmens i d'una tal
inefabilitat en el món dels ideals
que no pot ésser ni conceptualitzat ni pensat.
Independència
No dependència, quasi impossible en l'actual
tan complexa realitat humana. Aquest anhel queda millor expressat
per «lliure interdependència».
Individu
No divisible sense causar, pràcticament,
la mort. S'aplica en el cas humà a la persona
individual.
Individualisme
Accentuació d'un tipus de persona amb
oblit o perjudici de les persones nacionals o socials.
Inert
Sense vida pròpia, sense l'art suprem
de la vida. No s'ha de confondre amb neutre.
Per exemple: la tècnica és inerta, no pot fer res
sense les "ordres" prèvies d'un home; però
no és neutra, ja que depèn
de qui l'ha dissenyada i de qui i com en fa la utilització.
Infirmar
Indica el contrari de confirmar i substitueix
el terme "refutar" d'ús més corrent .
Infraanimal
Dins el comportament trans-animal específic
de l'home, a voltes aquest pren actituds antillibertàries
contra altres homes, que ni entre els animals d'una mateixa espècie
no es donen mai: guerra, homicidi, violació, explotació...
Infrastructura utilitària
(Vegeu estructures concretes i abstractes)
Insistència
Ésser cara endins, que permet l'existència.
Insistencial, insistència
Es correspon a "existencial" però
amb significació manifesta in-sistere, d'"estar (sistere)
a dins (in)". Connota "interioritat, intimitat, vida
interior, vida íntima...".
Insistent
Referent a l'aspecte interior de l'ésser
vivent humà.
Intel·ligència artificial
És la intel·ligència
abstraccionista, reduccionista, esquematitzadora, sistematitzadora...,
inerta, auxiliar, que l'home va inventar, tot sol, en ell mateix,
fa uns 60/50.000 anys, i que avui dia pren la forma senyalètica
conceptual-analítica i calculadora-logística de
la "màgia lògica".
(Vegeu noció).
Intel·ligència
concreta
És la intel·ligència original
de l'home, integradora i pan-òntica.
Integra la intel·ligència vital (animal, corporal-anímica,
instintiva-inconscient, genètica, gnàtica..) i la
intel·ligència transanimal (nocions intuïtives
fenomèniques, intuïcions noumèniques;
intel·ligència expressiva o llenguatges...).
És molt més rica i complexa que
la intel·ligència artificial. Aquesta és
aplicable exclusivament als fenòmens, els quals, si són
vivents, són "matats" per ella.
Inter-ètnia
Conjunt de relacions entre ètnies. S'aplica
preferentment a les ètnies relacionades confederativament.
Inter- i intra-
Aquests dos prefixes indiquen que el concepte
expressat té lloc a fora (entre) (inter-)
o a dins (dintre) (intra-) d'un espai
prèviament delimitat. (P.ex: intraimperialisme o interimperialisme).
Interjecte
Conjunt de relacions entre SUBJECTE OBSERVADOR
i L'OBJECTE SERVAT.
Intra-comptabilitat
Comptabilitat interna. Sistema monetari basat
exclusivament i exhaustiva en una comptabilitat: anotacions en
comptes numèrics (comptes corrents). La intracomptabilitat
només és possible amb un sistema
monetari que documenti cada transacció i que impedeixi
qualsevol moviment mercantil anònim, en buit i indocumentat.
La intracomptabilitat és a la base d'una estratègia
equilibradora d'invenció
de diner.
Intra-confederació
La confederació
sempre és interna a la federació.
Introspecció
Paraula d'origen llatí que correspon a
"endo-observació", amb el clar significat de
"mirar a dintre, a l'interior".
Si emprem "introspecció" en
un discurs, podem reduir l'"exo-observació"
a la paraula més simple "observació".
Invenció de diner
Procés
intracomptable, normalment realitzat pels bancs, mitjançant
el qual es creen unitats monetàries (pessetes, dòlars...)
amb la simple anotació d'una xifra en un compte corrent
(de crèdit). Aquestes unitats monetàries anotades
no corresponen a cap tipus de moneda legal tresoritzada (peces
d'or, bitllets de banc...); legalment, però, els bancs
només poden inventar diner en relació a un coeficient
de caixa (reserva de moneda legal) dictat, normalment,
per l'Estat.
La invenció
de diner -que avui es fa per multitud de sistemes
incontrolables- és una funció necessària
a qualsevol mercat en expansió per a no ofegar-lo, amb
una condició: que la invenció
de diner correspongui exactament
al valor dels excedents de mercaderies realment produïdes.
Si no és així, aquesta invenció crea desequilibris
molt greus, ja sia per l'excés de diner en relació
al valor monetari de les mercaderies (inflació), o ja sia
pel defecte de diner (deflació). Amb el sistema monetari
actual -desinformatiu, anònim, dinàmic...- és
instrumentalment impossible una estratègia d'invenció
de diner equilibrada.
Procés comptable -fins ara, normalment
realitzat pels bancs a partir d'una massa monetària d'emissió
estatista- mitjançant el qual es creen unitats monetàries
(pessetes, dòlars...) de poder de compra nou, que són
la simple anotació d'una xifra en l'haver d'un compte corrent
qualsevol.
Aquestes noves unitats monetàries anotades
no corresponen a cap tipus de moneda tresoritzada (lingots o peces
d'or, bitllets de banc amb garantia-or...).
Segons la legalitat vigent -fora de l'Estat emissor-
són només els bancs els qui poden inventar diner
en relació a un coeficient de caixa
(reserva de moneda legal) dictat per l'Estat. Pràcticament,
però, ho fan tots els grups prou rics, potents i corruptors
per a no preocupar-se massa de les reglamentacions estatistes
i de les burocràcies interventores.
La creació
de diner nou -que s'ha
fet i es fa per multitud de sistemes avui dia incontrolables-
és una funció necessària a qualsevol mercat
en expansió per a no ofegar-lo. La creació
de diner nou depèn d'una condició molt
difícil de respectar en un mercat com l'actual en el que
la circulació monetària depèn més
de la velocitat de circulació que de la mateixa massa circulant.
Aquesta condició és la següent: que el volant
monetari (massa multiplicada per velocitat) correspongui exactament
al valor mercantil total dels dels béns utilitaris intercanviats.
Si no és així, aquesta incontrolada
invenció de diner nou crea desequilibris molt greus, ja
sia per l'excés de diner en relació al valor monetari
de les mercaderies realment existents en el mercat (inflació);
ja sia per defecte de diner (deflació).
Amb el sistema monetari actual -no solament desinformatiu,
sinó de circulació social realment incognoscible
per anònima, i de velocitat no mesurable en cada espai-temps
geopolític- és instrumentalment i documentàriament
impossible una estratègia autopolítica d'invenció
de nou diner dinàmicament autoequilibrador de cada conjunctura
variable de mercat. Aquesta conjuntura ja sigui de sobreproducció
-o el que és el mateix, de subconsum i subinversió-,
ja sigui de demanda monetària galopant de bens consumptius
i inversius: en aquest últim cas, el mercat no pot instantàniament
produir aquests béns, ja que llur producció demana
un cert període d'inèrcia empresarial i de preparació
productiva.
Invent
Creació fenomènica amb funció
social o productiva. Actualment és el factor privat de
producció més important.
Jerarquia
Arquia
sagrada només aplicable a l'àrea ètica-transcendent
i totalment impròpia en qualsevol altre societat (militar,
judicial, política, empresarial...) ja que amaga poder
sobre els jerarquitzats. (militars, judicials, polítics,
funcionarials, empresarials...).
Justícia
Òrgan de comandament de la societat civil
dedicat a garantir el cumpliment de la llei.
Legislatiu
Organ de comandament de la societat civil i política
dedicat a fer les lleis mínimes en cada àmbit territorial
o sectorial de la societat civil.
Liberal
Adjectiu que s'aplica a la concreció fenomènica
de la llibertat en el camp cultural (no utilitari),
especialment a l'estatut que defineix la lliure i responsable
actuació de les professions i institucions no utilitàries.
No té res a veure amb els «liberals» com a
moviment polític o econòmic.
Llibertari
Terme provinent de "llibertat" reservat
exclusivament a la sola "pràctica d'una llibertat
fenomènica utilitària ben concreta i definida".
Per als lingüistes, les arrels tenen el sentit fort; els
allargaments comporten sempre l'afebliment del sentit de l'arrel.
Adjectiu que s'aplica a la concreció fenomènica
de la llibertat en el camp utilitari, especialment a l'estatut
que defineix les llibertats del mercat. No s'ha de confondre amb
els «llibertaris» com a moviment polític.
Llibertat, Lliure
Ideal (noümen) indefinible característic
de l'espècie humana com anhel profund que cerca concretar-se
fenomènicament en el camp cultural (liberal)
i en el camp utilitari (llibertari).
Llibertat, llibertari i liberal
En tant que ideal més específic
de l'home, comparteix totes les característiques d'inefabilitat,
inconceptualitat i singularitat dels "noúmens".
La concreció fenomènica de la llibertat es dóna
en dos camps principals: el camp utilitari (llibertari), i el
camp liberal.
En tant que ideal més específic
de l'home la llibertat és quasi inefable, inconceptualitzable
i singular. La concreció fenomènica de la llibertat
es dóna en dos camps principals: el camp utilitari-lucratiu
(llibertari), i el camp cultural-no lucratiu (liberal).
Per als lingüistes, les arrels tenen el
sentit fort; els allargaments comporten sempre l'afebliment del
sentit de l'arrel.
Així, liberal, queda vinculat exclusivament
a la pràctica d'una llibertat fenomènica altruista
i desinteressada ben concreta i definida (per exemple, les de
les professions liberals).
Mentre que, llibertari, queda reservat exclusivament
a la pràctica d'una llibertat fenomènica utilitària
legítimament interessada i egoista ben concreta i definida
(per exemple, les del mercat llibertari).
Llibertats
concretes
Concrecions fenomèniques afavoridores
de les persones que permeten copsar si les invocacions a la llibertat
són més que retòrica.
Llistes obertes
Habituats a votar líders i partits hem
oblidat votar persones responsables davant dels electors.
Els democràticament elegits poden ésser
sotmesos o no, a la disciplina de partit: el que cal suprimir
en la pràctica, de soca-rel, és el sotmetiment dels
elegits pel poble als interessos parcials i partidistes de les
minories que actualment controlen els partits.
Si el ciutadà -quan la col·lectivitat
consultada és massa nombrosa per a l'exercici de la democràcia
directa- delega la seva responsabilitat personal de membre de
la comunitat en el qui ell vota, i l'elegit la delega en el cap
del partit, les opcions i decisions més estratègiques
i generals tornen a dependre novament de sols tres o quatre persones,
i per un resultat tan semblant al que sempre ha estat, no calia
fer tantes revolucions democràtiques ni cal, avui dia,
fer eleccions.
Les llistes obertes no solament poden acceptar
vots a favor de determinats candidats independents no acceptats
pels partits o de diferents partits, sinó que, fins i tot,
en contra del partit del qual s'escolleix alguns candidats presentats
per ell i que es volen lliurement votar.
Els candidats poden presentar-se, doncs, en llistes
col·lectives de partit o de coalicions de partits, però
el vot del ciutadà ha d'anar lliurement a persones responsables
davant d'ell i, per tant, el seu vot només indirectament
és per a l'organització política que dóna
suport a alguns candidats.
L'elecció pel col·legi electoral,
responsable de l'escrutini municipal, comarcal, local, regional,
ètnic, inter-ètnic, ha d'ésser rigorosament
segons llei estricta de proporcionalitat: s'elegeixen membres,
o be de l'executiu o be del legislatiu, a qualsevol nivell que
sigui: els legisladors no han de controlar l'escrutini, fent-li
perdre temps i també perdent-lo, en lloc d'estudiar i fer
lleis ben fetes, segons dret d'iniciativa molt ampli i de cara
a referèndum popular per cada llei.
Les eleccions democràtiques no tenen per
finalitat crear una classe política inter-partidista, radicalment
separada del poble, amb exclusius interessos propis, corruptes
i manipulats des dels poders fàctics i ocults. El vot de
confiança a cada membre de l'executiu, amb successió
automàtica a l'acabament legal de cada mandat (temps constitucional,
amb un màxim de 5 anys, preferiblement 4, defunció,
dimissió, incapacitat...) ha d'ésser donat directament
pel poble. No pot dependre de partits monolítics i de diputats
que voten segons insolent prepotència, ambicions bastardes,
interessos bruts, corrupció manifesta, prebendes ofertes
en múltiples monopolis i empreses estatistes.
Les possibilitats de la televisió per
cable i de la telemàtica
permetran, cada vegada més, si hi ha voluntat política,
d'accedir a la presa de decisions sense representants i intermediaris,
és a dir, a la democràcia directa. El referèndum
permanent sobre les qüestions bàsiques -sempre amb
la condició de disposar de mitjans de comunicació
independents d'interessos privats o estatistes gràcies
a l'estatut liberal- pot anar superant les dificultats dels sistemes
de representació.
Lògica
Operativa recent (de fa només 2500 anys),
que permet un tractament rigorós dels fenòmens.
No s'ha de confondre amb logos
(logal, logia): verb vivent (paraules lliures), intractable
per lògica.
La confusió logos
= lògica és una aberració històrica
que ha permés construir tots els pensaments i discursos
ideològics
i afectivològics,
tan fanàtics com cruels.
Logística
És la senyalètica de conceptes
continents. Tracta únicament dels senyals continents radicalment
abstractes, buits i universals.
Podem diferenciar les següents logístiques:
- Pre-logística: sistemes, esquemes.
- Proto-logística: aritmètiques.
- Hipo-logística: mètriques, formàtiques.
- Logística: àlgebres (llenguatge
senyalètic)
- Hiper-logística: formatrònica.
- Post-logística: i post-lògica.
Logos, logal, logia, lògic
El logos
("verb vivent") és una paraula grega que entranya
llibertat total d'expressió. L'adjectiu corresponent a
logos, així entès, és "logal" (singular),
"logia" (plural). L'adjectiu "lògic"
no correspon a "logos" sinó a una operativa relativament
recent dita "lògica", inventada fa uns 2500 anys.
En canvi, el logos és una
creació humana molt primitiva (fa uns 50.000 anys).
El parlar lliurement sobre generalitzacions,
idees, opinions, interessos, passions..., és propi de l'home
i tots els discursos ideologals i afectivologals són, en
el diàleg interpersonal, el fenomen social més lliure
i, doncs, més pròxim als noúmens més
essencials a l'home.
Màgia
Una de les accepcions que hom li atribueix és
la d'"intel·ligència i saber major". Cal
distingir tres tipus principals de "màgia". La
"màgia llibertària", la "màgia
pensada" i la "màgia lògica".
- Màgia llibertària.
És la més primitiva (60.000 anys) i s'expressa lliurement
en la paraula, la dansa, el cant...; és festiva i comunitària.
- Màgia pensada.
Apareix fa uns 4500 anys i és a la base de tot el pesar,
sospesar, pe(n)sar típic dels racionalismes i antiracionalismes,
de les religions
i les antireligions; típic de l'era del poder.
- Màgia lògica.
Apareix només fa uns 2500 anys i és una operativa
avui molt útil si se l'empra exclusivament en l'àrea
dels fenòmens,
existencials i insistencials,
de l'home, com a simple instrument inert.
Màgia
patriarcal
Es la màgia de transició entre
l'original màgia llibertària i la màgia pensada
(típica de les religions i dels racionalismes).
Massa monetària comunitària
de solidaritat
És la massa monetària dedicada
al repartiment dels salaris
de solidaritat social i dels "pressupostos ordinaris
i extraordinaris" segons els diferents Estatuts (General,
Utilitari, Liberal), d'una banda; i a concedir "crèdits
inversius", de l'altre. Aquesta
massa monetària es pot
constituir en funció dels excedents de producció
de mercaderies de consum, en el primer cas, i de mercaderies d'inversió,
en el segon.
Un altre dels sistemes de constituir, parcialment
o total, aquesta massa monetària, és recaptant un
"impost únic de solidaritat social" que elimini
la resta de complicats i enutjosos impostos. Aquest únic
impost, gràcies a la factura-xec
telemàtica podria ser del tipus IVA, sobre cada
factura emesa, amb un percentatge general per a tothom, variable
en funció del volum de necessitats que la massa
monetària de solidaritat ha de cobrir.
Materialisme històric
Aquesta expressió designa, a partir de
Marx, la nova operativa de la història que estableix una
línia divisòria entre les concepcions idealistes
i les concepcions científiques de la història humana:
l'estudi empíric i lògic dels fenòmens implicats
en la successió discontínua dels diferents models
de producció.
En un sentit més actual, el materialisme
històric, pot ser definit com l'estudi interdisciplinar
de l'evolució humana a partir de documents i d'hipòtesis
de treball que s'han d'experimentar per tal de ser confirmades
o infirmades en el present.
És un mètode precís per
a intentar aproximar-se hipotèticament a les diferents
etapes humanes; i no permet interpretacions idealistes o ideològiques,
en tant que les hipòtesis formulades s'han d'experimentar
en condicions mínimes d'objectivitat.
Matrimoni
La paraula "matrimoni" etimològicament
és: "aportació de proteccions (murus)
i recursos (munus) a la mare (matri)
i, per tant, als seus fills". Cal recordar que murus
i munus són de la mateixa
arrel que moni i monia. No s'ha de confondre amb la família
ni amb cap contracte social de compromís de
convivència.
Mercat lliure (llibertari)
En tant que el mercat
és l'intercanvi de béns útils (de mercaderies),
se situa clarament a l'àrea dels fenòmens. L'adjectiu
que li escau, doncs, no és "lliure" (aplicable
únicament a l'àrea "ètica-transcendent"),
sinó "llibertari"
(vegeu estructures
concretes i abstractes), ja que es tracta de l'infastructura
social més bàsica i, doncs, materialment més
allunyada de l'esperit immaterial.
El mercat
llibertari sorgeix de l'exercici de llibertats materials
concretes, palpables i diàries en els cicles de la producció
i del consum, harmonitzats per l'economia de complementarietat
interior financera-consumptiva, d'una part, i creditícia-inversiva,
de l'altra.
El que en l'actualitat correntment s'anomena
"mercat lliure" no és res més que un "llibertinatge
mercantilista plutàrquic":
El llibertinatge
és una pseudo-llibertat que no respon
dels seus actes, que és irresponsable,
ja que no accepta de ser personalitzada ni documentada per cap
sistema monetari nominatiu. A primera vista, el llibertinatge
sembla ésser obert a tothom, però en realitat, només
ho és per unes molt escasses minories de poder sobre i
contra les persones; minories ocultes, secretes, ocultes en un
racó desconegut de tothom per a millor llençar-se
sobre cada presa a l'abast. El llibertinatge és presentat
per aquesta minoria com un reclam, un miratge i un somni per a
la gran majoria dels ciutadans i dels empresaris que així
creuen, il·lusionats, que tot el món és xauxa.
El mercantilisme
és la degeneració del mercat que ja no cerca de
cobrir les necessitats humanes en llur complexitat civilitzada,
sinó que cerca únicament produir en quantitats de
concertació i monopoli -oblidant la qualitat, substituint-la
per las més enganyosa i caríssima publicitat- com
a mitjà d'augmentar les riqueses i el poder
d'uns pocs. Aquests pocs cada dia són menys en proporció
als menys rics, als pobres, als més pobres, als aturats,
als marginats segregats de la societat actualment establerta.
Plutàrquic,
perquè és el medi on certes minories transformen
el necessari i legítim "diner mercantil" en il·legítim
"diner-poder fàctic", que permet a aquestes minories
de moure subterràniament els fils del mercat i de la societat,
tot corrompent a favor seu la Justícia, la política,
les professions liberals, les religions, la ciència, els
pobles... ("Plutarquia", és un neologisme inventat
per Plató per a designar amb precisió "el poder
del diner anònim, corrupte i omnicorruptor" (per a
dominar tots els Estats de la terra). La confusió feta
per Plató entre "arquia o legítim comandament
social" i "poder il·legítim sobre i contra
les persones" és deliberadament irònic, en
el sentit de que la "plutarquia", cada dia més
mundialista, sap disfressar el seu poder anònim de "legitimitat
democràtica", "amb eleccions lliures", de
"comandament social genuí" ja que ha nascut electoralment
de la voluntat del poble). (Vegeu plutarquia).
Mercometria
Mètrica del mercat realitzable exactament
amb un sistema monetari intracomptable,
que documenti les característiques principals de mercat
(compra-venda). La mercometria
és imprescindible per a un tractament matemàtic-lògic
del fenòmens
mercantils. Sense un canvi radical dels sistemes
monetaris
actuals, anònims, antimètrics i desinformatius,
és impossible, per definició, qualsevol
mercometria exacta i exhaustiva,
necessària per a unes anàlisis i estadístiques
fiables, generals i sectorials.
Aquesta mètrica, molt desenvolupada pel
que fa als seus aspectes teòrics, està mancada d'un
element fonamental: un multicaptor
de totes i cada una de les característiques de cada acte
concret del mercat. Aquesta és una de les funcions de l'instrument
monetari que anomenem factura-xec
telemàtica.
Mínim
vital
Salari de solidaritat social que tota persona
ha de rebre pel fet de ser-ho en una societat civilitzada i amb
capacitat de generar excedents.
Moneda
Etimològicament, "allò que
avisa" (moneo, monitum); avisar
a la societat que s'ha realitzat un intercanvi, responsabilitzant-lo
i documentant-lo. Hom distingeix entre moneda concreta (moneda
anònima) i moneda
abstracta (Vegeu intracomptabilitat
i factura-xec telemàtica).
Moneda abstracta
És el tipus de moneda consistent en anotacions
numèriques
intracomptables. És una moneda, per tant, sense
cap valor intrínsec. Aquestes anotacions de xifres permeten
i faciliten un sistema de valors de canvi de mercaderies.
Com a sistema conjunt, la moneda abstracta s'adapta
a les necessitats del comerç, cosa que no succeeix amb
qualsevol tipus de moneda concreta (metàl·lica,
bitllets de banc...), sempre escassa -o de mal calcular la seva
quantitat real- per a fer front als innombrables actes d'intercanvi.
Moneda
anònima
És l'instrument monetari que no personalitza
el qui l'empra en qualsevol acte de compra-venda. Les monedes
metàl·liques i el paper moneda (bitllets de banc)
són típics exemples de moneda anònima. Aquesta
afavoreix la corrupció i tota mena de crims i delictes
per diner, "tot es compra i tot es ven", fins i tot
les persones, les autoritats...
Moneda
personalitzada
Tipus de moneda que, per les seves característiques,
permet saber a la Justícia
qui l'ha usat i per a quin intercanvi concret.
Moral
Allò que ve de fora de l'home, sorgit
de costums socials, culturals, amb tendència a imposar-se
per la força. Mores vol dir
"fuet, disciplines..."
Multiconfederació
La confederació és, per definició,
múltiple en relació a la unifederació
que és el pacte únic de referència que permet
la confederació.
Municipi
El comú.
Nació
Grup de naixement. La nació humana quan
té consciència de ser-ho esdevé una ètnia.
No s'ha de confondre nació amb estat
ni amb societat geopolítica.
Les nacions (ètnies i inter-ètnies
confederades en la societat geo-política) consumeixen exclusivament
per mitjà de les seves institucions liberals-cíviques.
L'economia és exclusivament d'homes i per a homes, en llur
àmbit ecològic.
Nació
hereditària
Tota nació transmet la seva herència
de generació en generació.
Nacionalisme
Accentuació de les persones
nacionals-comunitàries en detriment de les persones
individuals o socials.
Nacionalitat
Condició d'ésser d'una ètnia
(nació) determinada. No indica la pertanyença a
una societat geopolítica
(ni a un Estatisme).
Nacionalitzar
S'aplica pròpiament al procés de
propietat i gestió nacional que inclou als barris, interbarris,
municipis, intermunicipis, sub-comarques, comarques, intercomarques,
ètnies, interètnies, regions dromològiques-econòmiques...
No és correcte aplicar "nacionalitzar" al conjunt
de la societat geopolítica ni, menys encara, a l'acció
de
Noble,
notable
Ve de la mateixa arrel "GNO-", significativa
d'"esperit vivent". (Vegeu noció).
Noció
L'arrel indoeuropea "GNO-" en grec
i en llatí, és específica per a totes les
activitats de l'esperit -gnosi, (g)noció, (g)nom, "gnoscitiva";
"conocimiento" (castellà), cognoscitiva- sempre
logal, verbal, amb forma expressiva ben personal i lliure. Cal
distingir-la bé de les altres arrels "GNA-" i
"GNI-".
L'arrel "GNA-" (GAM, GEN,...) es reserva
a les activitats psicosomàtiques,
corporals-anímiques (natura, nació, genètica,
gamia,...).
L'arrel "GNI-" es reserva a les
activitats d'"intel·ligència
artificial", de les quals la "lògica"
(cognicions, cognitiva,...) n'és la forma més alta,
però també la més inerta.
No-fenomènic
Per evitar l'híbrid llatí-grec
"no-fenomènic" fóra millor dir "a-fenomènic",
però potser per a la nostra oïda contemporània
el "no" té un sentit més fort i més
clar.
Noümen
Terme d'inspiració kantiana, que significa
"noció en esperit pur", inexpressable i inconceptualitzable,
i, per tant, no sotmetible a tractament lògic com ho són
els fenòmens.
Els ideals són noúmens privilegiats
ancestralment, que suposen, però, una reducció de
l'àrea inconmensurable dels noúmens.
Observació
Servar (la realitat que hom té) al davant
Oligarquia
Etimològicament «l'arquia
d'uns pocs». Es una manera eufemística d'amagar el
poder irresponsable d'uns pocs.
Ontologia
En grec on, ontos, vol dir "ésser".
No es pot sotmetre tot l'ésser de l'home a lògica.
És impossible, car l'home és un complex molt actiu
de fenòmens i de noúmens, és a dir, d'"aparences
de matèria vivent (fenòmens)" i de "nocions
en esperit pur (noúmens)". En tant que els "noúmens"
són inefables no poden ser analitzats en llurs continguts
ni generar formes convertibles en senyals logístics d'indefinida
substituïbilitat omnideductible-coherent.
Per tant, els discursos "ontologals"
són tan lliures com legítims; però tot discurs
"ontològic", tota "ontològica"
és "aberrant", ja que no fa cas dels límits
ben coneguts de la lògica.
Òrgans
de comandament
Aquesta expressió preté substituir
la confusió creada per la identificació entre poder,
autoritat, govern, estat..
i es refereix a les institucions que, responsablement, s'encarreguen
de «manar» en algun aspecte de la societat geopolítica.
Òrgans
de comandament justicial
Conjunt d'institucions encarregades d'administrar
justícia.
Òrgans
de comandament cívic
Conjunt d'institucions encarregades d'administrar
les ètnies i inter-ètnies.
Òrgans
de comandament (geo)polític
Conjunt d'institucions encarregades de conduir
el conjunt de la societat geopolítica.
Pacte
Acord fenomènic (foedus) per aconseguir
la pau (pax) fonamentat en en la confiança noumènica
(fides).
Pan-òntic
Relatiu a "tot l'ésser".
Pare
Ve de la mateixa arrel de «potis»
(poder). La «pàtria
potestat» és una redundància que afirma el
poder del pare sobre dona i fills.
Parlaments
Conjunt d'institucions ètniques,
inter-ètniques i geo-polítiques
en les que els Legislatius
parlamenten amb els caps dels Executius
per a orientar i controlar el govern de la seva demarcació.
Pàtria
Ve de pare i, per tant, de poder. Invocar «la
mare pàtria» és un embolic absurd que permet
fer la guerra sense saber per què.
Per-
Aquest prefix llatí és una preposició
inseparable en la composició de certs noms i verbs, als
quals els hi aporta un augment de significació quantitativa
i indica un salt qualitatiu. Aquesta aportació és
molt apropiada per a precisar les característiques pròpies
de l'home (persona, pervivent, perconscient, persistent...) o
de certs elements (pervalència...).
Perconscient, pervivent (Vegeu per-)
Persona
Etimològicament, "el qui canta (sonare)
alt i just (per) la pròpia originalitat humana". Són
persones no només les individuals, sinó també
les nacionals-comunitàries (ètnies) i les socials-col·lectives.
El sentit corrent del mot persona com a "màscara",
és un derivat del seu sentit original i no a l'inrevés:
la màscara del teatre grec permetia ampliar la veu de l'actor
que l'emprava.
Personalitats
Les diverses maneres en què s'expressa
la persona, però que no han de ser confoses socialment.
Persones
individuals-mortals
Les persones més evidents a tothom.
Persones
nacionals-comunitàries
Les persones formades per individus
(i col·lectivitats)
que comparteixen un mateix nucli de naixement, un mateix tarannà
ètic, uns mateixos costums ancestrals, una mateixa cultura
heretada i, eventualment, una mateixa llengua.
Persones
socials-col·lectives
Les persones formades per lliure co-elecció
mútua diferent del condicionant genètic de les persones
nacionals-comunitàries.
Pervivència
Manera de viure específicament humana.
Plurigentilícies
Formada per múltiples «gens»
(ètnies).
Plutarquia
Comandament de Ploutos, el déu del diner.
Històricament aquest terme s'empra per a designar el "poder
ocult i irresponsable que dóna el diner anònim"
a certes minories que actuen així, impunement, contra la
gran majoria de persones individuals,
nacionals i col·lectives.
Poder
La capacitat d'interferir en les coses i en les
persones. El poder sobre les coses
és legítim i necessari per a la vida de l'home.
El poder sobre i contra les persones és
il·legítim, antiètic i immoral. No s'ha de
confondre, però, el poder sobre les persones (despotisme,
tirania, plutarquia...)
amb el comandament
social dialogant, legítim i responsable (arquia,
autoritat...).
És interessant destacar que "poder"
i pater tenen la mateixa arrel: l'expressió
"pàtria potestat", és una significativa
redundància.
Poders
fàctics
Els poders que actuen de fet (sense marc legal)
són impunes, principalment, gràcies a l'anonimat
del diner. El poders legals també
són ilegítims i cal convertir-los en comandament
social responsable.
Policíac
Reservem el qualificatiu de "policial"
per a una policia normal, respectuosa de la dignitat de l'home,
respectuosa de la llei, respectuosa de la independència
judicial...
En canvi, "policíac" l'emprem
per a nomenar el comportament repressor, torturador, corruptor...
Política
És la disciplina que cada societat
geopolítica s'imposa a ella mateixa, en favor
d'ella mateixa. Consisteix en una doble acció: en primer
lloc, el comandament social (arquia)
lliure i responsable d'un cap d'Estat elegit democràticament;
en segon lloc, l'obediència, també lliure i responsable,
dels electors. Tant el comandament com l'obediència es
realitzen per propi convenciment ètic i interès
vital.
L'autopolítica és el desenvolupament
espontani i expansiu, naturalment bell i bo, l'estratègia
comunitària beneficiosa per a tots els membres de la societat
geopolítica.
L'antipolítica és un desenvolupament
arbitrari i forçat, una estratègia individualista,
oligopolista o classista en benefici propi mitjançant l'explotació
dels altres.
Les antipolítiques són antillibertàries,
perquè en elles la llibertat i la responsabilitat inherents
a tota política (tant per al qui comanda com per a qui
obeeix) s'han transformat en poder
irresponsable d'unes persones sobre les altres, i el poder sobre
les persones és la negació mateixa de la llibertat.
Principi de subsidiarietat
Cada nivell confederatiu
assumeix totes les funcions que lliurement no delega a nivells
confederatius més amplis. Així cada ètnia
i inter-ètnia és totalment autònoma i, només
subsidiàriament, la confederació assumeix allò
que en el pacte confederal estableixen els pactants.
Aquest terme és sinònim del
mot tècnic "an-arquia", al qual només
"ingenus" o "cínics" poden donar un
sentit pejoratiu. En realitat és un terme de negació
del "comandament de rang superior" en àrees socials
de "comandament de rang inferior".
Privilegi
Etimològicament, "llei privada"
per oposició a "llei general, igual per a tots".
Pro-experimental (Vegeu
fenomen, lògica,
i empirisme fenomenològic pro-experimental).
Professions
i institucions liberals
Activitats i entitats acollides a l'Estatut
liberal, és a dir que ofereixen els seus serveis
gratuïtament i són remunerades per la societat geopolítica.
Psico-somàtic
Sinònim grec de l'expressió llatina
"corporal-anímic". Ànima, psiqué
i esperit indiquen "vent, aire...". Convencionalment,
ànima s'aplica a tot cos animat (animal) i esperit, a l'original
característica ètica-transcendent de l'home.
Psiqué
El «vent» que mou la persona (ànima).
Realitat
Etimològicament: FLUX.
Semànticament: FLUX D'OBSERVATS
(i OBSERVABLES).
Regles
de joc (social) net
Expressió popular per a designar el conjunt
de lleis que formen una Constitució.
En tot joc (social) convé que les regles de joc siguin
netes, que afavoreixen per igual a tots les jugadors, cosa que
no succeeix en les societats històriques i actuals.
Religió
És un terme d'origen fosc que expressa
la pràctica pseudo-sacral
organitzada per a ser opi del poble, instrument legitimador dels
poders establerts i fàctics. Les religions posen una carcassa
ritualista a experiències de màgia
llibertària, de transcendència, de sacralitat
i esdevenen, per tant, una clara manifestació de màgia
pensada.
Totes les religions són màgies
pe(n)sades, com hem dit, nascudes a imitació de l'anàlisi
dels metalls preciosos per l'assaig de toc (aigua règia)
i del seu pe(n)sament per la balança de precisió.
Aigua règia i balances de precisió són dos
invents documentàriament ben precisats a Akkad i en la
primera meitat del Tercer mil·lenni abans de la nostra
era.
Anàlisi i pe(n)sament de les paraules,
els conceptes i llur senyalètica formalista han sigut,
des d'aleshores, l'exhaustiva i grandiosa tasca de les religions,
al servei incondicional dels règims imperialistes momentàniament
triomfants: llur més o menys dogmàtica i fanàtica
inquisició i persecució contra totes les ideologies
i afectivologies (paraules personals lliures, vivents, dialogals
sobre idees, opinions, afectes i pasions) i sobre tots els discursos
ideològics i afectivològics (paraules impersonals
mortes per raó dialèctica formalísticament,
logísticament inerta-coherent sobre "coses" conceptualitzades
i senyalètiques) no ens ha de fer oblidar que, malgrat
tot, durant els últims 4500 anys i a tot el món,
les religions han estat un motor de progrés moral i civilitzador,
universal i intel·lectual.
Una altra cosa és que avui dia pretenguin
ésser encara l'únic instrument per a relligar la
vida fenomènica de l'home amb la seva vida ètica
transcendent en esperit pur.
Per explicitar millor el sentit del que acabem
de dir només cal recordar l'etimologia que donen tots els
diccionaris: RELIGIÓ vindria de RELIGARE, de la mateixa
manera que OPCIÓ ve d'OPTARE.
Revolució
Evolució ràpida i repetida d'una
realitat determinada. No té res a veure amb «sang
i fetge».
Sacralitat
Prové del verb llatí sancire: sancionar,
avaluar, triar allò que hom considera bo i millor, segons
la consciència de l'home que tria. Sacerdot, sagrat, sant
i sagrament són derivats de la mateixa realitat. Aquests
mots s'apliquen especialment al camp ètic-transcendent.
Salaris de solidaritat
social
És un sobre-salari social comunitari-solvent
per als productors-consumidors (Estatut utilitari), que s'afegeix
a llur salari privat-solvent; i és un salari social "alliberador",
"liberal" o "mixt" respectivament per als
qui s'emparen en l'estatut general (aturats, marginats, incapacitats
congènits..), per als qui trien l'estatut liberal (professionals,
institucions, col·lectivitats no utilitàries, és
a dir, liberals), o per als qui s'acullen a l'estatut mixt (artesans,
empreses mixtes de serveis públics...).
La
massa monetària comunitària
destinada constitucionalment a aquest salaris de solidaritat social
(SSS) s'obté principalment per creació
de diner en funció d'excedents reals de mercaderies
de consum. Els SSS són distribuïts per un sistema
de punts, el valor dels quals surt de dividir la massa monetària
de salaris de solidaritat pel nombre de punts adjudicats als diferents
salaris.
Una altra massa monetària de consum "liberal"
estarà destinada a pressupostos ordinaris i extraordinaris
de les institucions, col·lectivitats i associacions no
lucratives.
Una llei orgànica de finances comunitàries
regularà tot el capítol de salaris i pressupostos
(ordinaris i extraordinaris) de solidaritat social.
Salari
vital de solidaritat social
Salari social que assegura un mínim
vital a totes les persones individuals des del naixement
fins a la mort.
Sàrquic
Carnal,
referent al complement psico-somàtic.
Sem-ètimo-lingüística
Disciplina que s'ocupa del sentit (sem)
original (ètimo) de les paraules
(lingüística). Permet
cercar l'origen de les paraules per a descobrir-ne el sentit primitiu
no corromput. Ajuda a reconstruir la història passada a
partir dels orígens i de l'evolució de les paraules.
Facilita també definir unívocament cada element
lingüístic en un sentit tècnic, universal,
necessari per a un estudi rigorós dels fenòmens
que hom vol estudiar. La terminologia unívoca permet grans
progressos en totes les disciplines científiques que l'adopten.
La seva manca és un dels impediments per al progrés
de les anomenades "ciències socials, mercantils i
econòmiques", ja que llur imprecisió terminològica,
variable en cada escola ideològica
o afectivològica, les condueix a carrerons sense
sortida experimental, molt al contrari de les ciències
físiques i biofísiques que, disposant d'aquesta
terminologia unívoca, poden ser tractades segons el més
estricte empirisme
fenomenològic pro-experimental.
Simbiòtic
Complementari, indestriable, interdependent.
Símbol
Mot d'origen grec que designa qualsevol "juntura
exacta, ajustament precís, confluència real i concreta...
contrasenya codificada" que permeti un reconeixement complementari;
un complement d'identificació, de compenetració.
Simbòlic, significa, doncs, complementari.
Sistema general
És un sinònim d'empirisme
fenomenològic pro-experimental.
És una operativa lògica
general aplicable a l'estudi i experimentació de qualsevol
fenomen. S'inclou en la línia de la Teoria General de Sistemes
on es relacionen els diferents sistemes entre si en un context
interdisciplinar (Vegeu Rudolf Carnap i el cercle de Viena).
És en aquest sentit que, en el text, "sistema
general" és l'abreviació de "sistema general
de mercat
clar i societat transparent":
elaboració "científica" sobre la mesura
i l'estratègia del mercat i de la societat, dotada d'un
instrument tècnic per a la seva aplicació i experimentació
a la realitat quotidiana.
En d'altres paraules, és un "sistema
general de mesura i comptabilitat, d'anàlisi i estadística
de tots els valors de canvi utilitaris-monetaris". Aquesta
sistemàtica és fonamental per a sotmetre a experimentació
rigorosa els diferents "sistemes i pseudo-sistemes"
que actualment xoquen al mercat i a la societat.
Sistema científic (Vegeu
sistema general i empirisme
fenomenològic pro-experimental
Sistema monetari (Vegeu
moneda, factura-xec
telemàtic, intracomtabilidad
i sistema general
Sistema monetari personalitzat
Estructura monetària informativa (documentada)
tant en l'aspecte comptable com en el personal.
Sistemàtic
Referent a l'organització coherent d'un
o més conjunts lògics. Els termes acabats amb «-isme»
indiquen un tractament sistemàtic de la realitat que acompanyen.
Per coherència, els «-ismes» sols poden acompanyar
realitats fenomèniques sotmetibles
a tractament lògic. Del contrari, indiquen "accentuacions
o perversions" d'un aspecte de la realitat complexa.
Sobirania
Estar per sobre dels altres. Ni «sobirans»
ni «sobiranies nacionals».
Socialisme
Accentuació de les persones
socials-col·lectives en contra de les persones
individuals o nacionals.
Social-liberal
Referent a la societat
liberal (Estatut Liberal).
Socialitzar
Procés pel qual són posats al servei
equitatiu de tots els ciutadans i ciutadanies d'una societat
geopolítica, determinats béns o serveis.
No té res a veure amb nacionalitzar: procés pel
qual unes col·lectivitats esdevenen nació.
Tampoc no s'ha de confondre amb estatitzar: procés pel
qual l'Estat s'apropia il·legítimament de certs
béns i serveis en el pretés nom de la societat o
del "bé comú". Tota estatització
corromp el sentit original de l'Estat (simple gerent de la societat).
Sociativitat
Més o menys capacitat d'associar-se lliurement.
Tret específicament humà.
Societat
Grup multipersonal sorgit de la capacitat d'associar-se,
de co-elegir-se lliurement.
Societat
civil
Conjunt de persones
individuals, nacionals
i col·lectives
que actuen amb llibertat dins el marc de la societat
geopolítica.
Societat geopolítica
Expressió composta que designa la societat
formada per un conjunt d'ètnies i inter-ètnies ancestrals,
històricament unifederades més o menys vocacionalment
i lliure cara a l'exterior i multiconfederades confederables també
més o menys lliurement entre elles a l'interior de la federació
unitària existent avui en dia. La legitimitat ètica
i moral d'aquesta federació unitària només
pot sorgir d'un nou pacte de plena llibertat extra-federativa
i intra-confederativa que converteixi l'unitarisme heretat en
una lliure vocació conjunta, profundament sentida per tots,
de futura culminació en una exuberant i fecunda comunitat
inter-ètnica global.
Etno-històricament, aquestes societats
polítiques o civils van sorgir espontàniament i
expansiva, a l'Àsia sudoccidental fa uns 10.000 anys, en
un espai geogràfic (geo) com a "acròpolis"
inicials, sota forma de naixents "ciutats-imperi".
Quan aquestes lliures "societats-imperis"
molt nombroses perderen llurs concretes llibertats ciutadanes
a l'exterior i a l'interior, fou per efecte dels "imperialismes"
iniciats fa uns 4500 anys. Si la constitució de múltiples
étnies i interètnies en unifederació cara
a l'exterior no és lliure, esdevé un imperialisme.
Tots els imperialismes, a terme històric
prou llarg, estan condemnats a mort, perquè les oligarquies
que els dominen fugen del navili en perdició, per fracàs
manifest de l'imperialisme exterior (cas de tos els ex-imperialismes
europeus) i per rebel·lió intel·ligent, ja
pronosticable de les ètnies i inter-ètnies contra
els excessos de centralisme, estatisme, "burrocràcia"..
de l'imperialisme interior convertit en substitut de l'imperialisme
exterior.
Així totes les ètnies i inter-ètnies
(nacions amb consciència) volen un nou pacte de lliure
unifederació cara a l'exterior i de super-lliures indefinides
intraconfederacions presents i futures.
Aquestes definicions -experimentals-històriques-
delimiten amb precisió l'estructura, les funcions i atribucions,
l'organicitat de l'Estat.
L'Estat és un simple gerent del conjunt
de la societat
geopolítica. Aquesta no
és, per tant, sinònim d'Estat, ni de "nació",
ja que, per definició, tota societat geopolítica
ha estat i és sempre i arreu pluri-nacional.
El terme tècnic per "societat geopolítica"
és "imperi": el seu significat originari és
"Estar parat, preparat (-per de "parare" "-perare")
per dins, interiorment (im-) (a fer front a perills contra la
comunitat tant exteriors com interiors)".
L'Estat gerent de l'imperi -futura comunitat
imperial, si els polítics actuen segons comprensió
de la persona enterament lliure des dels seus inicis i de l'arquia-anarquia
al servei de les plenes llibertats personals fenomèniques,
tant a l'interior com a l'exterior- és sols una part, relñativament
molt minoritària: té una missió específica
ben precisa: actuar de "gerent" i, mai, enlloc ni per
res, ningú ha estat capaç, davant un auditori mitjanament
intel·ligent, de confondre "societat gerenciada"
i "gerent social".
Societat liberal
És la que es dedica a atendre les persones
més o menys directament, però no a través
de la producció de béns útils mercantils.
És la formada pels professionals, institucions i associacions
liberals (Vegeu estatut
liberal).
Societat
mixta
És la que es dedica a una funció
utilitària que degut al seu caràcter de monopoli
de servei públic o a la seva funció mig utilitària,
mig liberal, rep ajuda financera específica (Vegeu estatut
mixt).
Societat transcendent
Conjunt social de totes les persones que
es relacionen des de l'ésser, compartint lliurement festa
i ideals. No té funció
fenomènica concreta, és el camp de l'ètica,
de la festa, la transcendència, els ideals. Com a transcendent
que és no necessita cap ajuda monetària sinó
un marc lliure on desenvolupar-se.
Societat utilitària
(mercat)
És la que es dedica a la producció
i consum dels béns utilitaris. En ella es distingeixen
els productors-consumidors dels simples consumidors. El seu nom
corrent és "mercat".
Supra-ètnia
Nova ètnia
sorgida d'un procés respectuós de lliure federació
i confederació d'ètnies
anteriors.
Superstructura ètica (Vegeu estructures
concretes i abstractes).
Supranacionalització
En el cas humà, procés de formar
una supra-ètnia.
Telemàtica
Informàtica interconnectada a distància
(tele). Inclou la combinació de tots els sistemes electrònics
de comunicació a distància (TV, telèfon,
ordinadors, tèlex...).
Teoria metal·lista
Teoria monetària que explica l'acceptació
del diner en funció del valor del metall de què
són fetes les monedes. La pràctica metal·lista
-monedes de metall en circulació- si bé al seu inici
(fa uns 4500/4000 anys) permeté l'agilització dels
intercanvis, amb el temps s'ha mostrat incapaç de promoure
l'equilibri del mercat: la seva quantitat limitada al volum d'unes
poques mercaderies escollides (or, plata...) no pot fer front
a un constant creixement de mercaderies.
Des de l'any 1914, les monedes metàl·liques
amb valor intrínsec han desaparegut pràcticament.
Així, la teoria
nominalista pren ara,
un nou impuls teòric i pràctic: la moneda és
un simple sistema de mesura, convencional i abstracte, que permet
establir responsablement el valor de canvi de les mercaderies.
Teoria nominalista
Teoria monetària per la qual el diner
és únicament un "signe" arbitrari, sense
cap valor concret intrínsec, per a facilitar l'intercanvi
de mercaderies. És a dir, el nominalisme nega que sigui
essencial al diner el estar format per alguna mercaderia valuosa,
i afirma que és un simple instrument convencional i abstracte
que agilitza el mercat. Plató és el primer representant
d'aquesta teoria mentre que Aristòtil és el primer
en contradir-la afirmant la teoria
metal·lista.
Tirania
Confusió deliberada entre Estat
(Legislatiu i Executiu)
i Justícia.
Tòtems
Triem el sentit que designa «els primers
col·lectius humans d'especialització productiva».
Transparència
comptable-monetària
Aquesta expressió és sinònim
de «els comptes clars» cosa imposible en un règim
monetari anònim i extra-comptable.
Unifederació
La federació
geopolítica sempre és única.
Unió
La «unió» fenomènica
de persones és molt perillosa perquè porta a llur
destrucció. La «(con)federació
fa la força», la «unió fa la destrucció».
Unitarisme
Ideologia que porta a la destrucció de
les persones en funció de l'idealisme de la «unitat».
Unitat
nacional
Apel·lació pseudo-cohesionadora
que amaga i preté destruir la diversitat personal d'individus,
ètnies i col·lectivitats.
Utilitari-llibertari
Referent a les llibertats
de producció i consum de béns materials útils
per a la vida humana.
Utilitarisme
Sistema de producció i consum de béns
materials útils per a la vida humana en la seva complexitat
de cada espai-temps.
Utilitarisme humà
Es tracta de la infraestructura
bàsica de la vida fenomènica, biològica i
cultural, de l'home. L'utilitarisme és l'aprofitament de
tot el que materialment és
útil al subjecte actiu considerat; és instintivament
congènit a tots els membres de qualsevol espècie
animal, fonamentalment adscrita al model nacional-comunitari,
més o menys gregari.
Ukronia i utopia
"Fora del temps" i "fora de l'espai",
respectivament. En general aquests mots indiquen la imaginació
situada fora de les circumstàncies concretes que envolten
i condicionen els homes en un moment determinat, però que
poden esdevenir reals en un altre moment.
Veritat
Elevació, excelsitud de l'esperit ètic-transcendent.
La veritat només pot ser subjectiva, personalíssima,
singular: no existeix cap veritat
objectiva fora de la persona
considerada (sigui persona nacional-comunitària, social-col·lectiva
o individual-mortal)
Ni el nombre de persones (majories), ni la llei
que les regeix, no poden crear una "veritat objectiva".
La veritat al no ser fenomènica, no pot ésser objectiva
i tant el número (aritmètica) com la llei, són
simples fenòmens històrics.
Una veritat fenomènica és un absurd:
la veritat abasta tot el ser de la persona i no pot ésser
reduïda solament a la part fenomènica d'aquesta persona.
(Vegeu exacte).
Vocacions
liberals
Les professions no utilitàries
per poder-se desenvolupar amb dignitat i eficàcia han d'estar
fonamentades en la vocació no mercantil dels professionals.
Vocació que es demostra en la pràctica de la professió
i no en cap tipus d'oposicions memorístiques.
|
