Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Presentació.
Aquest llibre vol donar a conèixer un conjunt de reflexions
i de descobertes bastant inèdites sobre la importància que
el tipus de moneda té en les relacions socials i sobre el paper
que es pot atribuir als instruments monetaris per facilitar no sols el
canvi mercantil, sinó també el canvi social.
Al llarg de les pàgines es repassen les característiques
històriques i actuals dels instruments monetaris i se suggereixen
algunes modificacions substancials en l'aplicació de la monètica
(moneda electrònica) per al seu ús coherent i democràtic.
El tema és complex, però no és complicat. L'exposició,
malgrat que parteix d'un assumpte aparentment àrid com el de la
moneda, és en general amena i a l'abast de qualsevol lector interessat
a cercar altres camins de canvi social. No és un llibre tècnic,
ni per a economistes. Aquests potser hi trobaran a faltar referències
explícites que els permetin classificar-lo en una o altra escola
de pensament econòmic. Però l'obra d'Agustí Chalaux,
de la qual el llibre vol ser una introducció, és fruit de
més de cinquanta anys de recerca, tal com la defineix la Llei de
Felson: «robar idees a una persona és plagi; robar-ne a moltes
és recerca». Ha «robat» allò que ha considerat
de valor aquí i allà, sense parar gaire esment ni en els
formalismes ni en les procedències. El resultat és una anàlisi
original i unes propostes discutibles però, sens dubte, suggerents.
S'han recollit arguments a favor d'una hipòtesi agosarada,
amb l'objectiu d'arribar a fer-ne tema de reflexió crítica
i compartida amb les persones que cerquen anar més enllà
del model de món que s'està imposant. S'aporten raons que
poden fer presumir que el canvi que es proposa és viable i que els
seus efectes són positius, dins d'una determinada aplicació.
Martí Olivella ens presenta la seva versió, breu, reduïda,
però sistematitzada, de la voluminosa obra, aparentment desordenada
i sovint no escrita, d'Agustí Chalaux. Aquesta versió lliure
és el resultat de moltes hores de converses, de redaccions i de
correccions que l'autor ha tingut amb ell i amb altres dels seus col·laboradors
en el marc del Centre d'Estudis Joan Bardina durant sis anys. El llibre
recull també part de la feina sintetitzadora realitzada, entre d'altres,
per Joan Parés, Magdalena Grau i Lluís Maria Xirinacs.
Atesa l'amplitud del tema s'han deixat per a un altre volum les reflexions
i propostes relacionades amb la presentació d'una visió més
complexa dels sistemes d'explotació, de nous camins per al camí
social i d'un nou entrellat social que, a partir de les possibilitats de
la monètica, permeti reduir les disfuncions polítiques, econòmiques
i ecològiques dels sistemes actuals.
EcoConcern, que aplega persones que se senten concernides per la
innovació social (ecologia, economia i ecumene), vol col·laborar
a fer ressò de les anàlisis crítiques i de les propostes
constructives que afavoreixin un canvi social en profunditat, integral
i coherent, però versemblant. EcoConcern voldria contribuir que
aquest text sigui el primer d'un seguit que donin a conèixer altres
models, que ajudin a suscitar un debat i una recerca entre aquells qui
creuen que no estan en el millor dels móns possibles.
En l'ambient de transformacions i de crisi en que vivim, alliberats
del pes dels dogmatismes, sembla important cercar i elaborar noves respostes
que tinguin en compte altres variables fins ara menystingudes. En aquests
moments no sembla adient arraconar cap solució imaginativa
que pugui ajudar a experimentar noves polítiques, que sàpiga
aprofitar les oportunitats històriques que ofereixen els canvis
en l'escena mundial.
EcoConcern.
|