Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Annex: Pla Anticorrupcció1.
Propostes per a un règim de transparència.
La democràcia perd legitimitat quan l'Estat de Dret trontolla.
I l'Estat de Dret trontolla quan el sistema judicial no és suficientment
independent de tota classe de pressions i no disposa de una bona informació
per a documentar les seves sentències que eviti la impunitat dels
crims i delictes. Però la democràcia també s'afebleix
quan la classe política no sap desfer-se de la corrupció
i quan l'administració pública no és transparent ni
eficaç.
En les darreres setmanes alguns destacats polítics han demanat
públicament propostes per a fer impossible la corrupció.
Alguns han volgut diluir el problema denunciant que la corrupció
també està present a la societat i no només en la
política.
En el recent llibre «El poder del diner. La monètica, factor
de canvi polític» s'exposa un conjunt de mesures per a assegurar
una implantació coherent i democràtica de la monètica
(moneda electrònica). Aquestes mesures dotarien a la Justícia
d'un eficient sistema d'informació que garantitzaria la intimitat
i privacitat dels ciutadans contra ingerències il·legals
i alhora facilitaria la necessària transparència documentada
que precisa l'Estat de Dret.
El llibre és una contribució al debat sobre, quina informació
s'ha de recollir i quina no, qui pot tenir accés a ella i per a
què. Una de las tesis principals és que amb la monètica,
en determinades condiciones molt precises, la societat pot disposar d'un
sistema que afavoreixi la llibertat (més enllà de les limitacions
de la burocràcia) però que també faciliti l'autorresponsabilitat,
per a que els actes lliures deixin la petja necessària que permeti
resseguir i classificar les conductes delictives (terrorismes, drogues,
armes, suborns, estafes, robatoris...).
No és el moment d'explicitar amb més detall les característiques
tècniques i les condicions jurídiques que puguin fer viable
a curt termini un sistema de autorresponsabilització social. Però
si que sembla oportú posar de manifest la coincidència entre
la publicació d'aquest llibre i la demanda pública que la
classe política ha formulat per a conèixer propostes que
facin impossible la corrupció. Així, aprofito l'ocasió
per a plantejar públicament a debat algunes línies d'un possible
Pla Anticorrupció. Aquest pla parteix de l'aplicació gradual
del que es pot anomenar «règim de transparència».
El «règim de transparència» es fonamenta en
la hipòtesis que la persona o institució que l'adopta es
compromet a efectuar tots els seus pagaments i cobraments amb uns xecs
especials mitjançant les comptes bancàries. És a dir,
que es compromet a fer totes les seves operacions amb uns xecs nominatius
i informatius. Nominatius, perquè només seran vàlids
si consta el nombre de les dues persones que fan la transacció.
Informatius, perquè a més a més de la funció
de xec, també faran la funció de factura; constaran els bens
o serveis motiu de transacció, amb els corresponents preus i característiques.
Les persones sotmeses al règim de transparència –per la seva
funció pública– o que s'acollissin voluntàriament,
no podran usar efectiu (bitllets de banc anònims) sota greu sanció
penal. Per a facilitar el procediment i evitar burocràcia i paperam,
aquest sistema de factura-xec pot ser molt àgil i fiable amb les
darreres possibilitats de la monètica (transferència electrònica
de fons activada amb targes monetàries intel·ligents).
Per a un ús democràtic del «règim de transparència»
serà necessari precisar molt bé qui i com tindrà accés
a aquesta informació. La informació derivada de les operacions
de les institucions públiques serà de lliure accés
a tots els ciutadans i tindrà que ser presentada de forma comprensible
als diferents interessos de la població. En canvi, a la informació
de les operacions personals, inclús, dels càrrecs polítics
i funcionaris públics, només tindrà accés el
propi interessat, i el sistema judicial quan la necessiti per a obrir una
investigació o para documentar una sentència.
Per altre banda, a mesura que aquest règim es vagi estenent,
la informació no personalitzada de les factures-xec (bens,
serveis, preus, data, lloc...) proporcionarà dades molt exactes
i exhaustives per a millorar la teoria econòmica (amb un increment
de la qualitat de les estadístiques, dels indicadors...) i per a
fer més operativa la política econòmica (optimització
del sistema fiscal i financer, control de pressupostos, distinció
entre activitats econòmiques reals i especulatives...).
També podria millorar radicalment el control de la massa monetària
(a cada moviment de diner correspondria un moviment paral·lel de
bens o serveis: no se podria moure diner en fals) amb influències
benefactores en el domini de la inflació monetària. Una part
important dels problemes socials actuals tindran que ser reenfocats en
funció del nou marco que s'anirà creant: algunes solucions
quedaran obsoletes i, en canvi, s'haurà que donar resposta a nous
reptes.
En quant a la seguretat de les bases de dades que gestionen la informació,
es podrà incrementar moltíssim l'autocontrol del sistema
si el processament i emmagatzement de dades es realitza simultàniament
per tres xarxes paral·leles (amb hardware, software i equips humans
diferents), amb claus d'accés molt personalitzades i especificades.
Existeixen sistemes d'autocontrol que ja s'usen per a sectors d'alta seguretat
que, un cop posats en marxa, fan estadísticament impossible la manipulació.
Es tindria que garantitzar la total independència (política
i financera) de l'organisme encarregat de les dades, independència
que no ha de provocar por ja que no tindria cap poder executiu efectiu.
El pla d'aplicació del «règim de transparència»
contempla diferents propostes d'implantació pels quatre principals
grups socials en els quals es podria aplicar: la classe política,
les institucions públiques, les empreses privades i els ciutadans.
El pla pretén començar a introduir mecanismes obligatoris
de transparència i responsabilització dels dos primers grups:
classe política i institucions públiques; i mecanismes voluntaris,
afavorits fiscalment, en los dos restants: empreses privades i ciutadans.
Propostes
de transparència per la classe política.
Gran part dels problemes de corrupció provenen del sistema de
finançament dels partits i de les eleccions. Els ciutadans coneixen
poc el conjunt de lleis i mecanismes que regulen, amb no massa eficàcia,
el finançament dels actors i dels mecanismes de renovació
política. No entrarem ara en el debat que hauria d'haver sobre el
sistema de partits i eleccions. En qualsevol dels models actuals ó
possibles futurs hauria d'introduir la transparència total com a
condició exigible a aquells que diuen servir al bé comú.
Qui vulgui jugar, que jugui net. Però per a jugar net és
necessari que el conjunt de jugadors estiguin sotmesos a la mateixa transparència.
La idea principal del pla, en aquest caso, seria que el règim de
transparència s'apliqués íntegrament als partits,
als seus quadres, als candidats electorals i als càrrecs electes.
És a dir, que qualsevol aportació pública o privada
i qualsevol despesa del partit o dels seus càrrecs estigués
sota el «règim de transparència». I que el sistema
judicial –com veurem, també sotmès a transparència–
pogués comprovar la legalitat de les operacions de forma clara.
Els que considerin que amb aquestes condicions ningú no voldrà
dedicar-se a la política, obliden que potser la manca de transparència
és potser un de los factors que fa que molts ciutadans no es vulguin
dedicar, mentre el preu sigui el joc fosc en el que no sempre pot progressar
el millor.
Propostes
de transparència per les institucions públiques.
Gran part de la mala gestió de fons públics i de la ineficàcia
de l'administració pública provenen de la seva excessiva
burocratització, que exigeix nombrosíssims controls formals,
els quals, de fet, no només no impedeixen la mala gestió
sinó que acostumen a incrementar-la: concursos, subhastes, adjudicacions...
frenen decisions àgils i responsables, encareixen les obres i els
serveis, i encobreixen ineptituds i màfies que, en definitiva, perjudiquen
als ciutadans i al país. El «règim de transparència»
no fa més que dotar de coherència a allò que algunes
administracions públiques diuen que ja tenen com a norma. La presidenta
de RENFE, Mercè Sala, ha fet públic que en aquesta empresa
és obligatori que tots els xecs siguin nominatius. Només
es tractaria, doncs, que fossin obligatoris en tota l'administració
pública i que, a més a més, informés del motiu
de l'operació (factura). Per a complementar la responsabilització
de les institucions i dels seus servidors, s'hauria d'estendre el règim
de transparència a tots els que cobren diner públic (polítics,
jutges, militars, funcionaris) de forma que els que controlen també
puguin ser legalment controlats amb les degudes proteccions jurídiques.
S'hauria d'estudiar si el règim de transparència es tindria
que aplicar a les persones i entitats que reben subsidis o subvencions
públiques: tant per a saber si els sistemes d'adjudicació
són suficientment equitatius com per a conèixer si el dret
a obtenir-los i l'ús que se'n fa d'ells són legalment correctes.
Les empreses públiques i mixtes també tindrien que sometre's
al «règim de transparència»: no només
perquè es mitjançant empreses intermitges –amb molts menys
controls– que es poden realitzar operacions poc clares, sinó perquè
s'aconseguiria que quasi la meitat de l'activitat econòmica del
país, la que ha de donar exemple d'una gestió responsable,
presentés comptes clars de la seva gestió.
Propostes
de transparència per a les empreses privades.
La majoria de les empreses grans i part de les mitjanes disposen avui
de sistemes d'informació interna que els permet tenir una visió
molt exacta dels seus moviments i operacions, tant de les pròpies
com de les realitzades amb altres empreses. La facturació i el pagament
electrònic s'estan imposant en amplis sectors. Però, a causa
de la desconfiança que origina el sector públic, mercès
a la pressió fiscal poc equitativa (els honrats que paguen, ho fan
per ells i pels que no paguen: el resultat és que no es pot ser
honrat sense condemnar-se a la ruïna) no sembla fàcil imposar
el «règim de transparència» sense que abans les
empreses i els ciutadans estiguin segurs que el sector públic dona
exemple i que la gestió pública eficaç justifica uns
impostos determinats. Però el camí cap a una transparència
amb garanties sembla democràticament inevitable i s'hauria d'afavorir
premiant a les empreses i a les entitats privades que vulguin acollir-se
voluntàriament al règim de transparència. En aquest
cas s'establirien un conjunt de reduccions fiscals i de incentius diversos
que afavoririen clarament a les empreses transparents, oferint-les avantatges
competitives respecte a les altres. El cost públic d'aquestes gratificacions
no només quedaria compensat per la reducció de costos d'inspeccions
i controls ineficaços, sinó pel increment d'entrades segures
i per l'augment d'entusiasme que provocaria en els sectors honrats, fins
ara abatuts per la competència deslleial i il·legal.
Propostes
de transparència pels ciutadans.
La dificultat tècnica d'implantar un sistema de factura-xec (en
paper o electrònicament) per l'administració pública
o per a les empreses no sembla una excusa per a no intentar-ho. És
tècnicament viable en una societat europea com la nostra. Però,
per a les petites empreses i comerços, així com per a molts
ciutadans, pot no semblar tan fàcil la implantació a curt
termini d'un sistema general de factura-xec. També s'ha de considerar
fins quin punt el ciutadà vol sometre's a un règim de transparència
sense estar segur que les institucions no només no donen exemple
sinó que seran capaces d'impedir l'accés fraudulent o amb
finalitat totalitària. Hi ha, doncs, que donar un temps per a que
els resultats d'aplicació del pla anticorrupció en el sector
públic siguin suficientment evidents. Mentrestant, s'ha de tenir
en compte que la dificultat tècnica de la implantació d'un
sistema de factura-xec pel consumidor és cada cop més reduïda.
Les targes intel·ligents (targes que disposen d'un xip amb capacitat
d'emmagatzemar informació i d'impedir l'accés fraudulent)
avancen ràpidament. A l'Estat francès s'està a punt
de llençar el «moneder electrònic». Amb una sola
tarja personal, en la qual cadascú carrega el diner del seu compte
bancari, es podrà fer tota classe de pagaments: transports, serveis,
comerços... Tota la banca francesa i «la Poste» estan
interessades, perquè comporta una reducció de costos per
a tothom: pels bancs (compensar un xec és molt més car),
pels comerços (reducció de despeses de gestió de caixa,
de stocks i de comptabilitat), pels clients (una sola tarja molt més
segura que les de banda magnètica, protecció contra robatori
o pèrdua, protecció de la intimitat).
Per acabar, alguns fets a tenir en compte. La «Fábrica
Nacional de Moneda y Timbre» és la que produeix aquestes targes
intel·ligents a l'Estat Espanyol (incloses les de Telefònica
que ja apliquen –parcialment– aquest sistema). El ECU (European Currency
Unit), la moneda europea, és una pura Unitat de Compte pràcticament
electrònica. En els propers anys coincidiran tant el acord per a
implantar l'ECU com la comptabilitat total de les targes intel·ligents
en tots els caixers i terminals de venda d'Europa. No s'hauria de pensar
en una aplicació coherent i democràtica de l'ECU-xip que
afavorís la transparència i la bona gestió en la construcció
d'Europa? La innovació social ha de modificar les regles de joc
social a mesura que les innovacions tècniques ofereixen nous perills,
però també noves possibilitats.
La democràcia anirà perdent legitimitat si no troba un
sistema que pugui alhora garantir l'Estat de Dret, evitar la corrupció,
protegir la intimitat dels ciutadans i fer eficaç i clara la gestió
pública. La pèrdua de legitimitat pretén obrir un
debat sobre com afavorir l'aprofondiment de la democràcia responsabilitzada.
Aquells ciutadans, militants, quadres ó dirigents que vulguin jugar
net, tenen una pista per a intentar-ho.
Barcelona, 24 de febrer del 1992.
Nota:
1Aquest
«Pla Anticorrupció» fou redactat a principis de 1992,
quan començaren a esclatar els primers casos de corrupció
a l'Estat espanyol. La situació s'ha agreujat, però no s'han
pres mesures que impedeixin «estructuralment» la corrupció.
|