Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 6 de juny del 1978.

El sí dels nens.

El literat Leandro Fernández de Moratín, en la seva obra teatral «El sí de las niñas» diu: «Això és el que s'anomena criar bé una nena. Ensenyar-la a què oculti les passions més innocents amb una pèrfida dissimulació. La voluntat de les nenes ha de torçar-se al caprici de qui les governa. Tot se'ls permet, menys la sinceritat. Sempre que no diguin el que senten; amb la condició que fingeixin avorrir el que més desitgen; amb la condició que es prestin a pronunciar, quan li manin, un sí perjur, sacríleg, ja estan ben criades».

La gran massa del poble, en els quaranta anys de victòria, es va convertir en un nen ben educat. I va dir sí tantes vegades! Recordem perfectament l'èxit rotund dels referèndum franquistes.

A més del sí dels nens ben educats hi ha d’altres sís. Hi ha el sí de l'adult lliure i veritablement democràtic que és un cas estrany. Es governa per la frase evangèlica: «Digueu sí al que és sí i no al que és no, la resta prové del Maligne». També hi ha el sí del polític que no diu el que sent sinó el que li sembla que convé a la majoria en un moment donat. Aquest sí és un sí tàctic o estratègic que, de vegades, perilla de convertir-se en el sí dels nens ben educats. A aquest sí pertanyen les eleccions a enllaços sindicals, a regidors d'Ajuntament i a diputats a Corts, dels darrers temps del franquisme. A aquest sí pertany el referèndum de la reforma de desembre del 1976.

Els polítics ens van fer creure que la participació en les eleccions del 15 de juliol havia estat un fet democràtic clar. Jo penso que pertany al sí polític, estratègic o tàctic. I penso que el poble participarà en el referèndum constitucional que s'acosta amb el sí polític o amb el sí dels nens, però que quedarà molt lluny del sí plenament democràtic i adult que expressa ras i curt la ratificació d'un poble a una cosa que realment li agrada.

Lluís M. Xirinacs.