Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 5 de juliol del 1978.
Les sobiranies al barri.
Pocs barris com el meu, el Clot-Camp de l'Arpa, (sense cap mèrit per part meva) ha aconseguit la gairebé unanimitat de les seves diverses entitats per coordinar-se i lluitar per les seves necessitats més urgents. La coordinadora reuneix, de moment, trenta-dues entitats, entre les quals hi ha cinc associacions de veïns, set partits polítics, cinc agrupacions esportives, tres escoles, centres parroquials, centres morals o artístics, el Foment Martinenc, Ateneus, comissions de festes, etc.
En un barri mancat totalment d'espais verds, de zones esportives, d'ambulatori, un barri partit en dos, primer per la Renfe, després per la Gran Via Meridiana, i finalment es tem per una gran via ràpida, un raig d'esperances es va obrir quan l'estació ferroviària del Clot es va fer subterrània. Aquesta esperança va créixer quan es preparava el pla comarcal de Barcelona que preveia la recuperació d'altres zones.
Però Viola, just abans de l'aprovació definitiva del Pla, va fer pactes privats de permutes i l'horitzó es va tornar a fer fosc.
Malgrat tot, la coordinadora d'entitats ha estat treballant i negociant en aquests darrers temps amb tal sentit de responsabilitat i amb tal seriositat que crec s'ha de prendre com a model pràctic del que es vol dir quan s'afirma que la sobirania resideix en el poble.
Es va preocupar de buscar un equip de quatre arquitectes del mateix barri. Va oferir a l'alcalde Socías l'elaboració d'un «Pla Especial de Reforma Interior» si l'Ajuntament finançava els treballs i atura mentrestant la concessió de llicències. Simultàniament no ha cessat de reivindicar els terrenys i edificacions de l'antiga zona ferroviària.
Sembla que Ajuntament i Renfe comencen a comprendre que estem entrant en un moment polític en el qual de nou es torna a exercir la sobirania popular.
L'Ajuntament encara calla. El poble es cansa d'esperar i el diumenge va envair la calçada de la Meridiana uns minuts com a avís.
Lluís M. Xirinacs.
