Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 3 de maig del 1978.

Segrest amb retard.

Quan al cap de tres mesos de la derrota de l'indult per als presos socials, al mes d'acabar la repressió de la Copel i dels presos en general amb mesures extraordinàries i al mes de la mort d'un pres i del director general de Presons, sembla que el tema penitenciari es comença a encarrilar, ara apareix el segrest del Noticiari de Barcelona dedicat als presos produït per l'Institut del Cinema Català i realitzat per Francesc Bellmunt i Manuel Muntaner.

García Valdés està rebent el suport de la Copel de diferents presons. La Copel, per la seva banda, està demostrant la seva sensatesa i equilibri malgrat les provocacions constants a què està sotmesa.

Fins i tot el fiscal del Regne, Juan Manuel Fanjul Sedeño, ha enviat als fiscals de les diferents audiències territorials que recomptin les presons, com a mínim cada dos mesos per vigilar el compliment dels drets humans. Així el fiscal del Regne recull el resultat de l'informe de la Comissió Senatorial d'investigació dels Centres Penitenciaris on s'afirmava que a les presons es lesionaven aquests drets.

És cert que García Valdés segueix avui sol en la seva lluita; que els parlamentaris el podien ajudar molt, concedint l'indult que la Copel, Bandrés i jo seguim defensant, que les tensions són més conegudes pel poble i la seva problemàtica va trobant solucions.

Per això sembla absurd el segrest d'un informatiu sobre presons. Ja vam témer alguna cosa quan certs regidors van voler eliminar la subvenció al Noticiari de Barcelona, tot i que es va superar l'escull. Ara apareix una nova ensopegada. No pensen els censors que han dictat el segrest que una societat és tant més madura com millor suporta la seva autocrítica? ¿No donen ells mateixos amb aquest intempestiu segrest una imatge d'immaduresa?

Lluís M. Xirinacs.