Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 2 de maig del 1978.

Hi ha aturats productius.

Ha passat la Festa del Treball. Els treballadors amb treball es van ovacionar pels carrers, contents de poder fer-ho sense por de les càrregues policials. Els treballadors sense feina es van empassar les seves amargors incommensurables.

Passada la festa, reapareix la negra situació econòmica. Avui volia deixar constància aquí d'una cosa que em sembla realment exemplar.

Província de Múrcia. Rafael de Corsio y Corsio, director general d'Ocupació, ha posat en mans del Moviment Unitari d'Aturats, 27.913.349 pessetes. I ells han emprès la construcció d'escoles públiques, cases per a obrers, obres arqueològiques i una llar d'infants. Es responsabilitzen de tot, des del treball de pic i pala fins a preparar els sobres per als sous. Treball per a tres-cents homes durant quatre mesos. Sembla que dirigeix l'operació un metge de Cartagena.

Mentrestant, a Andalusia i Extremadura, per manca de responsables, es gasten uns diners equivalents a canviar de lloc les fites de les propietats d'un senyoret o en repintar les ratlles blanques d'un camp de futbol.

Com a contrapunt a Uruguai el general Liber Seregni, candidat presidencial el 1971 per l'actual coalició d'esquerres, ha estat condemnat a catorze anys de reclusió, entre altres acusacions, per usurpació de funcions públiques, va construir refugis per als vianants i va netejar abocadors convertint-los en llocs esportius i en jardins infantils. L'acusació s’ha basat en què, en la seva qualitat de president del Front Ampli, Seregni era responsable de tot el que feien els seus afiliats i aquests s’«havien arrogat una funció típicament municipal».

Vetllem perquè aquí mai més no tornem a aquesta mena de judicis que neguen de base que el poble és l'origen de tota sobirania... Tot i que, com en el nostre cas, sigui un poble d'aturats.

Lluís M. Xirinacs.