Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dissabte, 15 d’abril del 1978.

Darrera oportunitat.

UCD té un servei gloriós. Cada vegada que en el joc polític li toca treure, sorprèn els seus adversaris amb un servei gloriós. Hi ha molts exemples. A part dels grans passos de la descongelació franquista, recordem les primeres propostes a Tarradellas, quan encara es trobava a Saint-Martin-le-Beau. Després van ser rebaixades fins a quedar en gairebé no res.

Un altre exemple ben actual és el projecte de Llei d'Acció Sindical a les empreses presentat pel Govern. Era un projecte socialdemòcrata que en la ponència de la comissió corresponent del Congrés va ser alegrement enriquit amb l'aquiescència benèvola i complaguda d'UCD. Però després, davant les andanades dels empresaris, UCD tremola i ja està a punt de retirar-lo.

L'exemple més detonant va ser la impulsió del professor Fuentes Quintana a la plantilla de ministres del Govern amb la màxima responsabilitat econòmica. El professor va presentar el seu pla de sanejament i molts vam posar-hi la nostra confiança. Fins que la sortida de cavall andalús va acabar en arribada de ruc manxec. Ja no tenim Fuentes Quintana i el seu pla va perdent alçada buscant un camp d'aterratge on reposar per sempre.

Tot això ho deia perquè, després de tantes amargors en les lluites per solucionar el problema de les presons, finalment UCD pren la iniciativa i nomena director general d'Institucions Penitenciàries a Carlos García Valdés, a qui no tinc el gust de conèixer, però del qual m'arriben les millors referències. Crec que és la darrera oportunitat del Govern per resoldre el podrit tema de les presons i evitar que el cúmul d'odi, emmagatzemat en uns presos que van voler ser democràtics i van ser més reprimits que si haguessin romàs salvatges com abans, rebenti en futures agressions incansables.

Govern d'UCD, bravo per les sacades! Però cal mantenir el to fins al final de la jugada.

Lluís M. Xirinacs.