Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dilluns, 17 d’abril del 1978.
Llatinoamèrica.
Contra l'Argentina del Mundial de futbol. Míting dimecres passat a Barcelona. Sala Villarroel. Vestíbuls atapeïts de repartidors de fullets amb xifres, seguides de molts zeros, referents a presos polítics, exiliats polítics, torturats, torturadors, desapareguts.
Just havíem sortit nosaltres de la nostra i comença de nou la macabra dansa de les dictadures, ara en el con sud de Llatinoamèrica, veu càlida i andina de Celia Guevara: «La resistència d'un poble de valents sobre el qual, a mesura que creixia la consciència, creixia més i més la repressió».
Esgotat l'esperit conservador de la classe social de la petita burgesia, que va donar a llum en els passats decennis a aquest terrible fenomen social anomenat feixisme, atrapada aquesta minsa quantitat d'homes que componen la gran burgesia mundial, sense alternativa social de defensa, no ha tingut una altra solució que instaurar, on ha vist amenaçats els seus interessos, pures i llises dictadures militars, nues del més mínim suport social.
Va anunciar la Vanguardia, 13-4-1978: «L'Estat Lliure Associat de Puerto Rico forma part dels EUA. Per això un ordinador, una pilota de golf, uns texans o unes sabates fabricats a Puerto Rico són «Made in USA». Però és més rendible. Puerto Rico té mà d'obra abundant, hàbil i més productiva (£ 4,03 per dòlar, en comptes de £ 8,36 a USA continental), el sou mitjà per hora és de £ 3,09, en comptes de 5,73 en USA continental. El govern concedeix exempció contributiva de fins al cent per cent, de 10 fins a 30 anys. I facilita la repartició de beneficis». Inverteixi doncs, Vostè a Puerto Rico. «El seu clima és assolellat i alegre tot l'any. Les platges són delicioses i es poden gaudir tot l'any. I la població és cordial, educada i culta».
Lluís M. Xirinacs.