Diari d'un senador.

Mundo Diario. Divendres, 14 d’abril del 1978.

Autogestió en els municipis.

Miguel Boyer, socialista, va fer una conferència a la Fundació Pablo Iglesias. En aquesta va reafirmar l'interès dels socialistes per l'empresa autogestionada davant d'una economia centralitzada i planificada, per fer justícia als drets dels treballadors, sense caure en la ineficàcia pròpia de la burocratització de l'economia.

Recordo que un dels sectors de més atracció en els primers mesos de rodatge del Partit Socialista de Catalunya va ser precisament l'autogestió obrera. Era un punt que marcava la diferència d'espai polític amb el socialisme no autogestionari. Després, amb els avatars de les eleccions legislatives i, després, de les sindicals, no se’n va sentir parlar gaire més. Ara el PSOE pren la torxa de nou.

Boyer tracta d'esquivar dos esculls; la cogestió, o participació dels representants dels treballadors en els consells d'administració, que titlla de «via morta o extraviada», i el règim merament assembleari que ho discuteix tot permanentment i no dóna mai un vot de confiança periòdic als directius.

Serà difícil que aquests ideals siguin alternativa real a curt termini quan una llei de representació obrera a les empreses està sent boicotejada al Congrés malgrat la seva moderació cogestiva.

Pitjor, penso jo, que serien d'immediata aplicació a nivell municipal, on en som molts patrocinant-les, contra absurdes resistències dels socialistes, unes assemblees populars no oposades sinó complementàries d'uns ajuntaments democràtics, el dia que aquests existeixin i, ara, responsables del territori davant d'uns ajuntaments encara no democràtics. Autogestió municipal amb votació de confiança periòdica als regidors i alcaldes. Aquestes són les assemblees populars.

Per què, doncs, s’obstaculitzen tan durament?

Lluís M. Xirinacs.