Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 4 d’abril del 1978.

Lleis injustes.

Dimecres passat va aterrar al Senat un projecte de llei de modificació de determinats articles del codi penal i de la llei d'enjudiciament criminal, que va ser aprovada i que, per tant, segons càlculs aproximats, posarà ràpidament al carrer a uns mil cinc-cents reclusos i baixarà temps de condemna a molts altres.

L'esquerra de la Cambra, per boca de Villar Arregui, volia millorar el projecte. Té seriosos defectes. Es tracta amb la mateixa vara delictes totalment diferents. Però, de sobte, a UCD li va agafar una pressa terrible i va començar a acusar a l'esquerra d'entorpir l'aprovació de la llei i la immediata sortida dels presos al carrer.

Amb aire sorneguer, Antonio García Mateu va dir: «Si tanta pressa té UCD per deixar anar presos, per què no va votar a favor de la llei d'Indult en el moment en què es va presentar?» El ministre de Treball i senador, Calvo Ortega, assegut al seu banc blau, sense moure el seu cap inclinat sobre uns documents, va girar els ulls cap a mi. Per sobre de la discussió hi planejava l'espectre de l'indult, dels motins, de les morts.

El dia 20 d'octubre, fa més de mig any, vaig estar amb el ministre de Justícia parlant de l'indult als presos socials. Ja llavors el ministre em va parlar de la modificació d'aquests articles del Codi Penal i de la llei d'enjudiciament criminal. Va reconèixer, ja llavors, que es tractava de lleis injustes i que calia canviar-les. Poc després els Pactes de la Moncloa ordenaven canviar aquestes i altres lleis que retenien injustament a la presó a molts presos.

Doncs bé, s'ha retingut injustament, amb plena consciència, a milers de presos a la presó durant mig any. Sabem que és difícil i lent un canvi de lleis. Encara hi ha diverses que estan per canviar... i el que trigaran. Per pal·liar aquesta injustícia i donar temps a la reflexió dels legisladors, la jurisprudència va inventar la figura de l'indult.

Lluís M. Xirinacs.