Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 7 d’abril del 1978.
Santa Coloma no vol presó.
Res no tinc a veure amb el projecte, veritable o suposat, d'ubicació de la nova presó d'homes de Barcelona en terreny de Santa Coloma de Gramenet. El seu veïnat, com abans el de Sentmenat i el d'altres municipis, s'hi ha negat en rodó. En el meu peregrinar pels pobles, hi trobava la mateixa repulsa per abocadors, desviacions de rius, centrals tèrmiques o nuclears, autopistes, etc.
De sempre ha costat que una comunitat municipal accepti la servitud d'instal·lacions per a fins supramunicipals i més difícil resulta encara si aquestes instal·lacions són d'alguna manera brutes.
Aquesta resistència augmenta encara més de to, després de 40 anys de contínua explotació de béns d'equip municipals en profit d'entitats privades o d'entitats públiques supramuncipals. El veïnat, a tot arreu, està hipersensibilizat i, sistemàticament, a tot diu que no.
Fins i tot quan l'autoritat a qualsevol nivell sigui ja democràtica, cosa que encara queda lluny, trobarà greus dificultats per fer comprendre al poble projectes preparats amb la millor bona intenció i amb la màxima solvència. La desconfiança acumulada és tan gran que per molts anys resultarà extremadament ardu l'exercici de l'autoritat en aquest terreny.
Hi ha una solució fàcil, per a la qual, al meu parer, el poble està madur i entrenat, però que des de les eleccions del 15 de juny fins al present suscita oposició entre els partits guanyadors. Em refereixo a les assemblees populars de barri, de municipi, de comarca i del Principat. En elles els ciutadans poden contemplar cada problema situat en el lloc del conjunt de la problemàtica social. Per mitjà d'elles seria possible un bon repartiment de les càrregues generals en els diferents municipis, de manera que no hagi de carregar sempre amb el pitjor el municipi més feble. Elles constituirien el pont que salvaria l'abisme actualment existent entre les autoritats i les grans masses inorgàniques actuals.
¿Per què els partits parlamentaris temen més un poble organitzat en assemblees que les enormes masses multitudinàries tan exposades a manipulacions demagògiques?
Recomanaria la lectura acurada de les primeres pàgines del llibre de Bernanos «Les Grands Cimetières sous la lune» (1938) escrit arran de la nostra guerra civil.
Lluís M. Xirinacs.
