Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 14 de març del 1978.

Unió de Pagesos.

Vesprejava diumenge passat, quan vaig arribar a l'encreuament prop de la Granadella on la Unió de Pagesos té una gran concentració de tractors. Havia estat a Arbeca i les Borges Blanques, sobretot a la comarca de les Garrigues, eminentment agrícola i, com a tal, abandonada de la mà de Déu. No hi ha bones carreteres, Vam haver de fer una volta immensa fins a Lleida per passar de les Borges a la Granadella i després tornar una altra vegada a Lleida per tornar a Barcelona.

Feia un vent molt fred en aquell lloc elevat. Una foguera omplia de fum el trist mortal que volia escalfar-se. La Guàrdia Civil ordenava el trànsit. Pocs moments abans havien marxat milers de camperols que havien estat tota la tarda concentrats. Ara només en quedaven uns centenars. Alguns muntarien guàrdia tota la nit.

Va ser el primer poble que va començar la vaga. Portaven ja sis dies amb el dur clima d'hivern continental, amb les tensions inevitables en tota vaga, amb l'angoixa d'unes negociacions que no porten a res, amb la tenalla del treball aturat i urgent. Cal llaurar, cal podar, cal sulfatar. Passa el moment adequat.

Em van donar el megàfon. Vaig animar com millor vaig saber la soferta concurrència que escoltava atenta. Vaig prometre avisar l'Entesa dels Catalans. Després en rotllana àmplia cadascun deia la seva. Gent senzilla que no pensa en fer-se rica. És suficient la vaga de tractors? Martín Villa diu que els tractors poden quedar-se aquí el temps que vulguin.

Es va iniciar la retirada de diners de bancs i caixes. Un proposa que amb aquests diners es constitueixi un banc de la Unió de Pagesos que ajudi amb els seus crèdits als agricultors ofegats pels intermediaris.

És negra nit. Estic gelat. Al cotxe, de tornada, m’escalfo. Ells al ras muntant la guàrdia.

Lluís M. Xirinacs.