Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 16 de març del 1978.

Surra als parlamentaris.

A «El Imparcial» de diumenge 12-3-1978 el titular és de tres centímetres, diu: «El poble demana a senadors i diputats: dimiteixin». Ja dins, a la secció habitual «Coses de Yale», aquest periodista explota acusant els parlamentaris, diputats i senadors, de no defensar els interessos d'Espanya sinó els dels partits. Per a ell les Corts actuals són un espectacle trist i tan inútil com aquell «sí, senyor» d'abans. Explica que en aquella sessió maratoniana del Congrés, que va acabar a les cinc de la matinada, després de desmais i lipotímies, després de la rebentada dels pobres taquígrafs, es va arribar a unes conclusions que el mateix periodista Yale ja tenia escrites tretze hores abans. Tot estava previst.

També jo penso que, potser per falta d'entrenament, per allò que els partits porten quaranta anys –que no són pocs– esperant una oportunitat de participar en el poder, aquestes grans formacions polítiques no saben distingir entre la tasca de partit i la tasca a nivell d'Estat. I obliden contínuament la darrera. On es veu millor això és en l'abandó i deixadesa amb què es tracten les qüestions econòmico-socials més urgents. Diverses vegades he demanat als senadors que s'oblidin una mica dels seus interessos de partit i que votin pensant en el conjunt de l'Estat. Sempre ha resultat inútil. I el públic està profundament confós i desanimat.

Yale, com qualsevol periodista, és persona disfressada habitualment de la frivolitat pròpia del gènere, que de tant en tant demostra tota la seva profunditat.

No per senador, sinó perquè la premsa de Barcelona em permet aquest correu d'urgència, m'agradaria citar-me amb Yale, que ens ha donat a tots els parlamentaris un pallissa de la qual faig acta de recepció.

Lluís M. Xirinacs.