Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 10 de març del 1978.
El nou govern davant el Senat.
Aquesta tarda al Senat s'ha replantejat una interpel·lació al Govern sobre el canvi que hi ha hagut en el gabinet que ha afectat diversos ministres, paral·lela a la que va aixecar tantes tempestes al Congrés. Villar Arregui ha estat l'interpel·lant. Tampoc aquí ha respost Suárez, «el gran absent» segons Villar. Va respondre Landelino Lavilla, ministre de Justícia.
Aquí no s'ha donat cap tempesta. Aquí mana la dreta. A més del ministre, va parlar Jiménez Blanco d'UCD i Azcárate de l'Agrupació Independent, a favor del Govern. A favor de l’interpel·lant, només una desmaiada intervenció de Ramos Fernández-Torrecilla, del PSOE. Una altra intervenció no era possible segons el reglament i els oradors estaven ja pactats a la junta de portaveus. Vaig suggerir la intervenció del nostre economista Subirats. No va poder ser. Mordassa.
Poso, doncs, aquí la meva opinió. El Govern no ha respost en absolut al fons de la qüestió posada per Villar Arregui. Fuentes Quintana, segons va confessar ell mateix, va marxar perquè el seu pla de sanejament havia topat amb Obres Públiques en els temes d'equipament col·lectiu, amb el Ministeri de Sanitat en els temes de la Seguretat Social, com també en la reforma estructural de diferents sectors productius d’indústria pesada, d'indústria tèxtil, en els seus intents de frenar l'atur i suprimir els canals privilegiats de finançament.
Crec que tot el que s'ha dit suposa una crisi fonamental del pla de sanejament que el Govern diu que vol continuar. No es tracta doncs d'una remodelació del gabinet en vista a servir millor el pla sinó d'una crisi del gabinet sorgida per la diferència de criteris sobre la línia econòmica.
Han triomfat els forts. Ha fracassat el pla. Hi ha canvi real de política econòmica.
Les paraules del Govern no valen. Si hi ha crisi i no remodelació el Govern, en bona tècnica democràtica, havia de consultar al seu partit i donar explicació a les dues Cambres. Però ens ha enganyat, com ens enganya cada dia quan diu que està complint els Pactes de la Moncloa. A Barcelona ho hem vist amb el Consell de Guerra contra Els Joglars.
El portaveu d'UCD, el nou, el que s'estrena, avui s'ha queixat que els parlamentaris molestin al Govern per aquestes nimietats, amb aquestes paraules: «No volem un Govern paralític. Volem un Estat fort».
Records de velles paraules. Vaig creure que parlava el portaveu d'Aliança Popular.
Lluís M. Xirinacs.
