Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 9 de març del 1978.

Democràcia de trampa i cartró.

El Consell de Guerra contra els quatre detinguts de la companyia teatral «Els Joglars» em va agafar a Múrcia. No hi vaig poder assistir. Al meu retorn a Barcelona em trobo amb la sentència, amb els carrers envaïts de manifestants i de policies, amb els diaris envaïts de protestes i de peticions d'amnistia.

Quan el ciutadà llegeixi aquestes línies estaré volant cap a Madrid per assistir al Ple del Senat. He d’assistir a aquest Ple?

En presentar-me a les eleccions vaig fer el propòsit de fer tot el possible per donar suport i ajudar a la incipient democràcia. Ni Arias, ni Fraga, amb els seus aperturismes, van donar unes garanties mínimes. Semblava, en canvi, que Suárez sí que les donava. Vaig pensar: «Et portaràs bé; els donaràs confiança; veuran que l'oposició és responsable i raonable i s'até a les lleis del nou joc». Però ja llavors es va fer trampa. Es va tractar d'escamotejar l'amnistia prèvia. No em va quedar més remei que posar-me dempeus, en senyal de protesta. Després van acabar donant una amnistia, coixa d'indult als presos socials, que va provocar la tràgica història i el retorn de la repressió franquista a les presons. I no vaig tenir més remei que quedar-me fora de la sala de sessions, en senyal de protesta.

Ara es torna a veure que no hi ha democràcia. Com puc compartir culpablement les tasques legislatives de l'Estat si aquest torna a portar-se dictatorialment com en els vells temps? Com puc acceptar que davant de tothom s'incompleixin els Pactes de la Moncloa? Què vol el règim anterior? ¿Utilitzar els babaus de l'oposició per dissimular la perpetuació indefinida dels seus instints insaciables? Apa ja!

Sentint-ho amb el cor em veuré obligat a seguir fent numerets dels meus perquè es vegi clar que aquest Senat, del qual formo part, no vol la veritat sinó la trampa i el cartró.

Lluís M. Xirinacs.