Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 5 de març del 1978.
Instantània d'un dia.
Avui era el meu dia de descans.
Pel carrer m'ha aturat una senyora. M'ha dit que Castella estava molt més oprimida que Catalunya. Veu sobretot l'aspecte econòmic. Ara els seus fills pateixen discriminació a l'escola, aquí a Barcelona, per ser castellans.
Una mica més enllà, des d'una bastida d'un tercer pis, un obrer de la construcció m'ha cridat «Hola, Xiri!».
Després un exprès m'ha interpel·lat. No té feina. El fan fora de casa. Porta només tres duros. Quina solució té? Una altre cop la ganivetada?
He hagut d'escriure i buscar la manera de transmetre els meus dos articles diaris. A l’«Avui» sobre L'Olivera de Vallbona de les Monges, un experiment de comunitat entre gent normal i gent deficient. En el del MUNDO DIARIO em defenso de les andanades que llança contra mi un editorial de «Diario 16» perquè em vaig abstenir de votar contra l'OUA.
Arribo a casa i em telefona Cubillo des d'Alger. Va sentir per Ràdio Nacional l'explicació que havia donat de la meva abstenció, la va enregistrar, la va fer escoltar als assistents a la Conferència de Trípoli de l'OUA i em vol felicitar en nom del poble canari. Ell s'adhereix a les meves tesis. No em demana que jo m'adhereixi a les seves.
Després telefono al senador per Alacant, José Vicente Mateo Navarro. Demà vaig a Alacant. A ell també l’ataquen per la seva abstenció i rep, en canvi, adhesions del poble canari. Em suggereix anar a Canàries. M'ho pensaré.
Aquesta nit participo d'una roda de premsa organitzada per «Trobada d'Esglésies». Abans he de sopar a casa d'Agustí de Semir amb els participants per repartir les intervencions. Però s'hi interfereix la lluita desesperada de tres guarderies laborals de Santa Coloma. El Ministeri de Treball es nega a pagar cinc milions que va prometre. Se’ls ha gastat en una altra cosa. Cinc-cents nens al carrer. Vint-i-cinc treballadors de l'ensenyament amb carnet d'atur. A l'Estat li sortirà més car pagar l'atur que ajudar a les llars d'infants. Santa Rosa, Sant Francesc i Sant Miquel. Els mestres i familiars estan plantats davant de l'Ajuntament. Els faig una visita llampec. Me’n vaig angoixat. No sé fer visites protocol·làries.
Els dos taxistes, d'anada i tornada, m'han reconegut i m'animen. Arribo tard al sopar. La taula rodona amb Oleguer Bellavista, Agustí de Semir, Benirno Marc i la Maria Carmen Vázquez, a la Sala Newman, versa sobre els presos i la consciència cristiana. Ambient càlid. Dues-centes cinquanta persones. Molta unanimitat. S'arriba a unes conclusions que ja no apareixeran a la premsa.
Passades les dotze de la nit se m'avisa que a un exprès del Ferrol que es declara objector de consciència, se l’ha castigat tot i l’«statu quo» actual sobre objecció de consciència i està en vaga a mort. Hauria d’intervenir.
Lluís M. Xirinacs.
