Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 4 de març del 1978.
«Diario 16» i Canàries.
No sé quina greu ofensa hauré inferit jo a «Diario 16» perquè contínuament es fiqui amb mi de la manera més inconsiderada.
Perquè un dia, a Donosti, després d'una llarga explicació davant la premsa, on no hi havia cap representant de «Diario 16», vaig dir que entenia a l'ETA, es va aixecar el diari en insults contra mi demanant que em justifiqués per la meva manera de pensar davant el mateix Senat. Es veu que m'hauré de justificar moltes vegades perquè, per exemple, també entenc el feixisme encara que no combregui amb ell i moltes altres coses.
Després, crec que a propòsit de la derrota de la proposta de Llei d'Indult per als presos socials, pontificava sobre aquest pobre senador perquè «la insignificança és el seu regne d'aquest món».
Ara –1, 3 del 78– a propòsit de la meva abstenció davant la protesta del Senat per la voluntat descolonitzadora de Canàries per part de l'OUA, em diuen «inefable Buda», «Pius senador català», «cristià senador amb suficient màniga ampla per entendre l'argument del tret al clatell».
Sobre el problema de Canàries i sobre la meva abstenció al Senat vaig exposar la meva opinió pública i clarament, l'endemà de la votació, al MUNDO DIARIO i a l’«Avui» –24 del 2 del 78–. També va sortir en antena de Ràdio Nacional d'Espanya el mateix dia 23 en una entrevista realitzada per Fernández Céspedes. I resulta que «Diario 16» descobreix la Mediterrània en unes subversives declaracions meves magnetofòniques brandejades per Cubillo en la conferència de Trípoli de l'OUA. «Diario 16» no va sentir el que van poder sentir tots els radioescoltes de l'Estat espanyol.
No va sentir el magnetòfon de Cubillo a Trípoli. Com tampoc va estar a Donosti quan vaig explicar detalladament què és el que entenia d'ETA. Ni va llegir les meves declaracions puntuals en els diaris barcelonins. Però jutja i condemna a tort i a dret.
«Diario 16», un dia, diu que la insignificança és el meu regne d’aquest món, als pocs dies diu que estic servint –no ja només a l'or de Moscou–, a Washington, a Moscou i a l'OUA. La tricontinental!
Molt més reconfortant i més gratificadora per la meva lluita contra aquestes i altres abundants hipocresies patrioteres és la notícia d'una propera visita del president Suárez a les Canàries per anunciar un pla de realitzacions concretes en matèria econòmica, social, educativa, pesquera, etc. Això és descolonitzar, si es porta a la pràctica. Abstenir-se, com jo ho vaig fer, no és avalar Cubillo davant l'OUA. Però tampoc és avalar el colonialisme del nostre Estat. Només dic que el descolonitzador que descolonitzi de veritat, bon descolonitzador serà.
Lluís M. Xirinacs.
