Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 7 de març del 1978.

Més respecte a les nacions.

Arribat a Alacant, arribat a Alcoi, arribat a Múrcia, tots els periodistes em pregunten el mateix, per què es va abstenir de protestar al Senat contra la ingerència de l'OUA a les Illes Canàries?

És curiós que el periodisme del Principat no hagi mogut un dit per preguntar-me res. La meva explicació pública el devia satisfer. En canvi en aquestes terres més al sud, sense explicacions prèvies meves, la notícia els va inquietar. Només faltava que arribés al seu coneixement la telefonada que em va fer des Alger el mateix Cubillo.

Estem tots tan programats per confondre nació amb Estat que qualsevol actitud que posa en dubte aquesta equació artificial ens omple d'incertesa. Ens han acostumat, a més, al fet que l'Estat faci i desfaci en els pobles que engloba. Tolerem en silenci que ocupi altres territoris i que després els consideri províncies o estats sense consulta amb garanties de llibertat.

I això tan normal és intolerable en una democràcia amb rostre humà. No nego, de cap manera, la possibilitat d'Estats amb moltes nacions, com no nego nacions amb molts estats, ni tampoc supraestats i supranacions o infraestats i infranacions, com ara regions, comarques, etc. Tot això és possible. Però hi ha condicions. Les nacions són lliures, independents i sobiranes, amb dret a l'autodeterminació. La seva unió, la seva pertinença a un Estat ha de ser un acte lliure. I l'Estat ha de guanyar-se les nacions i regions amb el seu bon tracte, no per força.

Els vaig dir als periodistes que considerava a Canàries com a pertanyent al continent africà. Aquesta supranació gegantina que és Àfrica que està donant a llum a un organisme supraestatal, l'Organització per a la Unió Africana. Però això no impedeix ni a Canàries, ni a Madagascar, si ho volen, adherir-se lliurement a l'Estat espanyol o a qualsevol altre. Tot dependrà de les condicions, del respecte a la seva realitat.

Quan l'Estat espanyol respecti les Canàries i compleixi amb elles jo retiraré la meva abstenció i aplaudiré amb els altres senadors.

Lluís M. Xirinacs.