Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 3 de març del 1978.
Inseguretat social.
Fa pocs dies vaig haver de visitar una persona amiga a la Residència Sanitària de la Vall d'Hebron, a Barcelona. Vaig quedar horroritzat de l'espectacle. Era la invasió. No podia pensar que hi hagués tants malalts i per tant, tants visitants tractats tots sense contemplacions pels pobres empleats desbordats. Com si fossin presos en una presó. Les habitacions col·lectives, amb un llit de més ocupant el passadís. Se’m va dir que hi havia llits instal·lats en els llocs més inversemblants. Sóc llec en temes de sanitat social, però la impressió va ser lamentable. A continuació, m'arriba un gruix informe sobre la matèria. Hi ha ambulatoris on es visiten cent malalts en una hora. «Visites de mig minut a Can Vidalet.» «Mor centenària a la qual es va negar assistència». «Antonio Giménez Caballero, mort per falta d'assistència mèdica de la Seguretat Social.» «Múrcia: li amputen, per equivocació, la cama bona».
El pressupost de la Seguretat Social espanyola pot arribar a un bilió tres-cents cinquanta mil milions de pessetes.
Bastant més que totes les despeses de l'Estat en 1977. Són retalls de diari que es podrien perllongar indefinidament. La Seguretat Social s'ha convertit en un monstre que s'ha escapat de la mà dels seus progenitors. Ningú no sap el què hi passa o ningú no diu saber-ho.
Sembla que no només el Govern no té control d'aquest organisme, sinó que les centrals sindicals democràtiques s'estan cansant d'intentar la consecució de la seva vigilància i reforma.
S'ha format, doncs, una «Coordinadora de Defensa de l'Usuari de la Seguretat Social i Sanitat», que lluita, David contra Goliat, per la descentralització de l'entitat, pel control dels centres dels metges, dels directors i inspectors que acumulen, de vegades, fins a deu càrrecs diferents. Volen que s'anivellin els salaris dels treballadors de la Sanitat. Busquen la desmassificació de les atencions mèdiques, la revisió de «talossos» i concerts o prestacions abusius, l'establiment de serveis d'urgència, per barris, el canvi del Codi Penal del personal mèdic sanitari i moltes coses més.
La nostra Seguretat Social és una vergonya. La Coordinadora de Defensa necessita local, diners i persones que disposin de temps. Donen més informació: Mari Carme –telèfon: 3190165– o Anna Maria –telèfon: 2295470–.
Perquè la Seguretat Social estigui un dia gestionada i controlada pel poble!
Lluís M. Xirinacs.
