Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 1 de març del 1978.
No emboliquem les coses.
A dos quarts de nou del matí ja hi havia cua davant de la caserna de Pedralbes. Els senadors Solé Sabarís, Candel, Sobrequés i jo hi intentàvem entrar. Un amic d’«Els Joglars» –jo no el coneixia– m'ha increpat, perquè en un article a favor de Boadella deia que semblava evident que «Els Joglars» s’havien passat de rosca a «La Torna». Jo estava equivocat. Després m'han informat que això no era cert i demano excuses.
Un cop dins el vestíbul a mi no em deixaven passar. No era a la llista.
Els altres senadors han intervingut al meu favor, però ha estat inútil. Finalment, he entrat amb els companys de l'Entesa. Sentia després darrere meu un militar que cridava: «Xirinacs no es cola», i un altre més comprensiu dient-li: «Deixa-ho, no emboliquis les coses». Petita anècdota.
Però hi era per una gran anècdota i, més que anècdota, protagonitzada per Albert Boadella i 4 companys d’«Els Joglars». El quinze de juny no hi va haver eleccions a presidents de bancs, ni a funcionaris de presons, ni a alts càrrecs d'Administració. Malgrat tot, en tots aquests sectors de la societat s'està produint una transformació lenta, imperceptible però imparable. Sortim de la intransigència i caminem cap a la comprensió. Hi ha autoritats feudalizants i autoritats que s'inicien en un fer més liberal.
Tot i propagandes deformadores, sóc persona amant de la llei, que el nostre sigui un Estat de dret, que hi hagi ordre públic, però la incomprensió provoca casos com el de Boadella. L'assumpte arribava ja a una situació al·lucinant. I també Boadella ha reaccionat amb una sortida delirant, la mateixa vigília del judici, mentre Gabriel Renom era detingut, sense tenir ni art ni part en la fugida. Aquest matí s'han presentat a judici tres dels encausats restants.
Estaven a la porta de la caserna i s'ha retardat la seva entrada. El judici s'ha suspès per incompareixença. L'advocat Loperena ha aixecat la veu: «Els encausats són a la porta, que els facin entrar». Els militars li han dit que baixés la veu i han mantingut la suspensió.
En tot l'assumpte hi ha hagut un pensament: «Els Joglars se'ns colen» i n’ha mancat un altre: «Deixa'ls, no emboliquis les coses».
Marta Mata té presentada una interpel·lació al Congrés i els Socialistes de Catalunya han fet una proposta de llei que traslladi la causa a tribunals civils com preceptua el Pacte de la Moncloa.
Que fàcil és enredar la troca i que difícil desenredar.
Lluís M. Xirinacs.
