Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 10 de febrer del 1978.
Una llei impopular.
Estic en un dels moments més difícils dels meus vuit mesos de senador. «Demà es debatrà l'acceptació o no acceptació d'una proposició de llei d'indult per als presos socials. L'executiu, per boca dels ministres de l'Interior, de Justícia i del secretari de la Presidència del Govern per a la relació amb les Corts ja va dir que era inoportuna i que no hi hauria indult. El poder judicial per boca dels fiscals generals es va manifestar en el mateix sentit.
És clar que Aliança Popular i Unió de Centre Democràtic no la volen. Amb sorpresa, el PSOE i altres partits sembla que també la troben inoportuna.
El carrer ha estat traumatitzat per una allau de narracions sinistres i de connexions horribles explicades en molts mitjans de comunicació. És cert que és un guany democràtic saber què passa al carrer. Però la gent no sap que abans la cosa anava pitjor, però s'amagava. Un senador del PSOE, que per disciplina de partit probablement votarà en contra, em deia que ha estudiat, per exemple, els delictes contra l'honestedat –llegiu violacions, etc.– en la dècada dels seixanta, i en troba uns quatre mil en un any, mentre que a la dècada dels setanta en troba uns mil. ¿Ha augmentat la delinqüència o més aviat el coneixement que tenim d'ella? Bandrés i jo hem rebut molts suggeriments perquè retirem la proposició. Tenim, doncs, al nostre voltant, un panorama tancat.
No obstant això, aquesta vegada tinc una convicció molt profunda que la tragèdia, única que jo sàpiga al món, de patir 40 motins en un any, només s'acabarà amb un indult annex a l'amnistia política. No serà possible la reforma penitenciària mentre existeixi la reivindicació d'aquest indult excepcional. Ens convé, per tant, no donar llargues a l'assumpte sinó acabar d'una vegada amb la reivindicació de l'indult, donant-lo.
Això mateix vaig dir fa quatre mesos. No es va atendre i ha augmentat la gran confusió. Em fa por que la confusió segueixi si es rebutja la proposta. La mantinc, doncs, sense dramatismes, però amb fermesa. Entro per primera vegada, després de tres mesos, a la sala del Senat, perquè en aquesta proposició ja figura en l'ordre del dia.
A la bústia de molts diaris hi haurà tantes cartes contra mi com les que acabo de recollir a la meva bústia del Senat. Els qui demanem indult no estem bojos, amics de totes les bústies. També volem pau i ordre. Un dia d'aquests parlarem lliurement d'ordre i durament de pau.
Lluís M. Xirinacs.
