Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 9 de febrer del 1978.

Amb el ministre de justícia.

El ministre de Justícia Landelino Lavilla ha vingut a dialogar amb la comissió especial del Senat per a la investigació de presons. La sessió, com totes, ha transcorregut a porta tancada. Sembla doncs obligat el silenci. Però es podrà dir alguna cosa. El ministre ha fet una llarga exposició d'una hora de l'estat general de les presons i de les perspectives d'actuació futura. Després els senadors l’hem assetjat a preguntes i li hem exposat la nostra visió de les coses durant dues hores més.

Cal agrair-li que no ens exigís la presentació de les preguntes per escrit amb diversos dies d'anticipació i que després encara departís amb nosaltres una hora més en conversa informal.

Va demostrar molta claredat i vaig coincidir amb ell en alguns temes i va evadir la resposta concreta en uns altres. Va ser equilibrat en l'exposició i ell mateix va fer crítiques serioses al sistema penitenciari actual. Va demostrar domini de la situació i idees progressistes al programa a llarg termini, però davant la canviant i difícil situació actual no em va semblar orientat. Aquesta desorientació, aguditzant els problemes de curt termini, destorba els plans de reforma penitenciària de fons, que es van endarrerint.

També es va notar la ignorància de molts problemes per la distància que hi ha entre un ministre i un reclús. Va dir que havia après moltes coses de les nostres informacions concretes. Va acceptar la meva oferta d'un projecte de reforma penitenciària elaborat pels mateixos presos. Va ser convidat per Bandrés a visitar la temible setena galeria de Carabanchel sense protocol, segons un desig exprés dels reclusos. Portabella li va fer veure la necessitat d'una clarificació informativa davant l'opinió pública que està molt confusa, per la via de la televisió.

Es van tractar problemes molt greus en un ambient de diàleg honest. En alguna cosa es va avançant.

Lluís M. Xirinacs.