Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dissabte, 11 de febrer del 1978.

Derrotat.

Cal aprendre a ser derrotat en el sistema parlamentari, després d'haver après a ser-ho en sistemes pitjors. Avui, Bandrés i jo, i una llista d'altres fidels signants de la proposta de llei d'indult per als presos socials, hem estat derrotats després de més de tres mesos d'intents de presentar aquesta proposició i després d'un dels debats transcorreguts amb més seriositat, amb més alçada i amb més tensa atenció de tots els que s'han tingut a la Cambra del Senat.

Bandrés, el defensor, va estar genial en la seva mitja hora d'intervenció. Després Sánchez Cuadrado, d'UCD, va consumir un torn en contra, amb la intervenció més desafortunada pel seu aire «dretà» poc a to amb el moment. Després vaig participar jo, incitant a la reflexió i a la desdramatització com millor vaig saber, evitant polemitzar i portant el tema més enllà de la lluita de partits. Fernández Viagas, del PSOE en nom del seu grup, es va oposar a l'indult proposant una llista de substitutius a més llarg termini, tots importants. Portabella, per Entesa dels Catalans, va recolzar l'indult amb energia i eloqüència. Villar Arregui, dels progressistes, va reconèixer, tot i estar en contra, que Bandrés havia aconseguit convèncer «in situ» a alguns del seu grup. Per UCD va parlar un senador que va dir coses molt ofensives per a catalans i bascos. I, finalment, el ministre de Justícia també s’hi va oposar en rodó i va oferir el seu programa alternatiu de canvi de lleis i de reforma penitenciària.

Com va dir Bandrés, hem estat advocats d'una causa perduda... a curt termini. A llarg termini ja es veurà. Hi va haver moltes pressions perquè retiréssim la llei. Semblava una postura merament testimonial dur-la endavant amb una derrota segura.

Però, d'una banda crec que cal confiar sempre en poder convèncer i en un possible canvi d'opinió de l'opositor. Per a què serviria sinó un Parlament? I, en segon lloc, és natural que l'oposició minoritària sigui derrotada en un parlament democràtic. Convé a l'opinió pública conèixer clarament les diferents postures. En les següents eleccions votarà amb coneixement de causa. I convé al Govern saber clarament les raons i posicions dels seus opositors. Molt sovint ha realitzat als pocs mesos el que havia negat abans. Per exemple, l'amnistia. Les veritables raons i les posicions sinceres sempre pesen encara que siguin derrotades.

Mentre, aquí queden desesperats uns presos amb la il·lusió més bella de la seva vida frustrada i patint unes mesures de «mà dura» que el ministre va dir que serien transitòries. I queda satisfeta una societat infantil i manipulada, egoista i simple a la qual els grans partits no han volgut obligar a fer cap esforç per sortir de la seva irresponsabilitat.

Lluís M. Xirinacs.