Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 8 de febrer del 1978.

Un pres no pot ser democràtic.

És interessant que la gent vagi perdent candor i vagi aprenent a no repetir les consignes que vénen des de dalt. La gent només sent parlar de terrorisme, de delinqüència i reforça els cadenats de les seves cases i travessen els carrers amb por, velocitat i mil precaucions en hores de foscor.

Però, la gent no sap que hi ha qui fomenta la delinqüència i el terrorisme i després, amb l'ensurt de la gent, instaura mètodes dictatorials per protegir la gent candorosa i atemorida. La gent no sap que a les presons com a tot arreu han començat a florir la democràcia, tant a nivell de funcionaris com de presos i que aquesta flor està sent combatuda pels d'abans, amb provocacions contínues; que els d'abans van escollir per a les vacances presos amb el pitjor historial per desprestigiar aquesta mesura liberalitzadora. La gent no sap que el nou director de la presó de Barcelona torna a ser dur.

Sap la gent que els presos més serens i sensats de la COPEL són trets de les diferents presons i portats a la presó del Dueso? Sap la gent que així les presons queden en mans de presos sense cultura, menys promocionats i més desesperats?

¿Sospita el públic que a aquests presos de la COPEL se’ls desperta a les tres de la matinada, són castigats físicament i no se'ls permet agafar ni roba ni diners i després són embarcats de camí del Dueso? I el mateix va passar a Carabanchel.

Anem cap a la democràcia o no?

Lluís M. Xirinacs.