Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 21 de desembre del 1977.

La Moncloa, allò que és civil o militar.

Estem preocupats. Vinc de Reus. He donat una conferència al bell teatre del tradicional Centre de Lectura. M’avisen que fa pocs dies, en aquest mateix escenari on estic parlant, es va celebrar per última vegada l'espectacle mímic «La Torna», de «Els Joglars».

Ara, a més de la prohibició de l'espectacle, el seu director Albert Boadella és a la presó. El procediment va a càrrec dels tribunals militars. No he vist l'obra. M'han explicat els passatges conflictius i sembla evident que es van passar de rosca. No obstant això, la meva opinió és que la veritable llibertat d'expressió exigeix no coartar coses així. Hauria de ser el públic qui jutgés l'encert o desencert d'una determinada expressió. Això seria maduresa democràtica. Si l'espectacle es passa de rosca, ell mateix es perjudica.

Hi ha alguna cosa però molt més clara. Em refereixo a la reforma legislativa pactada i concordada en el Pacte de la Moncloa. Els esmentats pactes retallen les competències del Codi de Justícia Militar per tres raons. «Per raó del delicte: sembla que una representació mímica pot constituir delicte artístic i d'expressió, però no ”delicte militar”». «Per raó de lloc»: sembla que un teatre no és cap «centre o establiment o lloc estrictament militar». «Per raó de la persona»: un director de teatre no és «personal militar».

Per tot això, sembla evident que el cas Boadella hauria de passar immediatament als tribunals ordinaris.

En fi, també seria convenient desdramatitzar els efectes de les burles. Moltes n’he rebut jo. Mai em va passar per la ment denunciar ningú. Em vaig limitar a somriure.

Lluís M. Xirinacs.