Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 20 de desembre del 1977.

Un geni camina solt.

Estava la nostra «democràcia» a punt de néixer, quan es va iniciar una ratxa d'atemptats i segrestos. Encara no ha quedat clar qui movia els fils ocults. Està molt a punt de néixer un indult per als presos socials i ja «comencen a segar l'herba sota els nostres peus». Novament algú mou els fils de la violència. Es veia venir. Com sempre.

Va dir el senador Cela, en la seva conferència del Club Siglo XXI de Madrid, que «al Senat no hi haurà cap tipus de lluita pel que fa a l'indult dels comuns perquè no hi ha una majoria favorable». I anticipen ara certs diaris que «el Govern no donarà un indult general per als presos comuns». No fa gaire, els mateixos diaris havien dit que el Govern estava disposat a donar l'indult. Es fomenta la desesperació dels presos amb promeses i negatives anticipades, perquè caiguin en el parany i contestin la provocació amb: «Nadal negres», motins, lesions i suïcidis. Es fomenta la «mà dura» del Govern avisant que no cedeixi a «coaccions de reclusos desesperats».

Qui està movent els fils d'aquesta brutal tragèdia és un geni. Un geni feixista, però un geni. Té marcades les dues baralles.

Si els presos no responen a la provocació amb atacs al Govern i si el Govern no respon a la provocació amb l'oblit dels presos, negant l'indult, fent cas a la «mà dura», invocant falsos «principis» de falsa «autoritat», llavors serà aquest geni que camina solt l'únic que passi un «Nadal negre». Amb els seus sequaços. Un cop més, «Per Nadal tots a casa». Que així sigui!

Lluís M. Xirinacs.