Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 14 de desembre del 1977.
Dialogant Belloch.
Avui dec unes línies al governador civil de Barcelona. Càrrec ambigu, tradicionalment odiós per als catalans, ocupat avui per un home de diàleg. Llegia als diaris, quan va ser governador civil de Donostia, que públicament s'excusava d'una actuació de la força pública. I la població no s’ho creia. Ell mateix va dir que el Govern Civil havia deformat tantes vegades els fets, que aquesta vegada, quan la cosa era veritat, ningú ho volia creure.
Recordo també com em va rebre la primera vegada que em va cridar a propòsit de l'última campanya d'amnistia. Les màximes atencions. Quan me n'anava, em va dir: «Ja veu que és millor parlar i tractar d'entendre que portar cadascú la guerra pel seu compte. Sempre que tingui algun problema, em telefona i prenem un cafè junts». No estava acostumat a un tracte així.
No vull aquí avalar totes les actuacions del nou governador. Només subratllar que, en aquests últims dies, he apreciat el seu gran esforç dialogant a propòsit dels minusvàlids i dels miners de Fígols. No puc, en nom de la discreció, ser més explícit, però em van agradar algunes paraules que vaig sentir-li a dir per casualitat, ja que durant la meva entrevista es va veure obligat a mantenir diverses converses telefòniques.
Ser dialogant és difícil per a la part que mana i per al ciutadà. Els primers sempre van manar sense escoltar. Els segons sempre van protestar sense dialogar, perquè no eren escoltats. Es van formar pels dos costats hàbits inveterats de xoc, cec, i de lluita frontal. A l'autoritat li resulta infinitament més còmode governar sense escoltar. Ara, el temps d’escoltar i resoldre un cúmul de problemes, després de tants anys d'abandó, de la quantitat de persones o grups que s'atreveixen a anar a un governador, creix fora de tota mesura.
No sé si Belloch resistirà aquest tren diari d'intervencions, però ens està ensenyant a tots a substituir la força dels punys per la intel·ligència. I no serà per falta de força.
Lluís M. Xirinacs.
